NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2019 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques



 

Els esquivamosques són uns capgrossos que formen part d'una tipologia especial d'esparriots. Representen un home amb aspecte grotesc, prou lleig i imponent com per fer por a la mainada, sovint vestit de forma estrafolària i amb un instrument (xurriaca, fuet, espantamosques, espolsador) a les mans amb el que executa les seves funcions. La principal missió dels esquivamosques és acompanyar als gegants en les seves actuacions i vetllar perquè cap persona molesta, despistada o impertinent, cap “mosca”, no destorbi el seu caminar durant els trajectes festius (cercaviles, processons, etc) o durant els balls a plaça.


il·lustració de la notícia
 Els esquivamosques
Diverses poblacions catalanes
L'esquivamosques és un personatge festiu que, mitjançant un capgròs que representa un home grotesc, té per missió apartar a tots aquells que amb la seva inoportuna presència puguin destorbar el pas o el ball dels gegants, figures amb qui està estretament vinculat.


il·lustració de la notícia
 En Berruga
Figueres (l'Alt Empordà)
Fa bromes amb els turistes, juga amb els avis i empaita els més menuts que, al mateix temps, l’increpen mentre entonen una cançó característica. En Berruga és el capgròs més popular de Figueres i un dels protagonistes de les Fires i Festes de la Santa Creu.


il·lustració de la notícia
 Cap de Lligamosques
Olot (la Garrotxa)
El Cap de Lligamosques d’Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i emblemàtics de tot Catalunya doncs d'ell sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.


il·lustració de la notícia
 Mastegamosques
Calella (el Maresme)
En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.


il·lustració de la notícia
 En Merma
Vic (Osona)
Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.


il·lustració de la notícia
 Esquivamosques
Girona (el Gironès)
Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.


il·lustració de la notícia
 En Selles
Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)
Torroella de Montgrí va reintroduir, l’any 2007, la figura de l’esquivamosques a la seva Festa Major de Sant Genís, que cada any se celebra pels volts del 25 d’agost.


il·lustració de la notícia
 Altres caps de lligamosques olotins
Olot (la Garrotxa)
A Olot mateix, diversos barris de la ciutat tenen també un Cap de Lligamosques a imatge i semblança del de la comparsa de l’Ajuntament.


En Berruga - és el cap-gros més antic i popular dels de Figueres. Pot ser el primer que es va tenir, al menys és el del que se'n té constància escrita de temps més llunyans, des de 1876. Porta un vestit de "bufó de la cort", amb penjolls triangulars de roba de colors, amb un cascavell a la punta de cadascun, fent fressa quan corre darrera els nens. Actualment té dos vestits, el d'hivern, amb roba molt més densa i de colors blaus i granate, i el d'estiu, molt més lleuger i més acolorit, amb blau, vert, groc i vermell. A la mà hi porta sempre el seu inseparable fuet, amb el que, perseguint la mainada, fa com si els piqués. Telèfon: 972.50.82.25
Esquivamosques a Castelló d'Empúries i Portbou (l'Alt Empordà) - altres poblacions gironines també havien tingut esparriots esquivamosques. Josep Murlà explica que Castelló d’Empúries, per exemple, havia tingut un capgròs també anomenat Berruga com el de Figueres, però que es perdé, com els gegants i una mulassa, a principis del segle XX. I que una mica abans, el 1889, hi ha documents que proven que a Portbou també s’havien fet gestions per tal que per la festa major pogués sortir una parella de gegants “amb la seva tradicional Berruga”.
Esquivamosques a Palamós (el Baix Empordà) - gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que tant Banyoles com Palamós havíen tingut, a meitat del segle XX, sengles nans que semblen esparriots esquivamosques.

Enviar articleEnviar enllaç



Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors, / Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org