NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 12 de desembre de 2018 | Xantal    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Gegants > Gegants manotes


Els Gegants Bojos
Un model de gegants que ha creat escola
Solsona (el Solsonès), Dijous gras-Dimecres de Cendra


El Gegant Boig


El Mocós


El Comte de l'Assaltu


El Gegant Boig en plena acció


Ballant a plaça


El Bonic de Torà


 

La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d’altres coses, per l’aparició d’uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s’hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català i que ja acompleixen 25 anys d’existència.

Després d’haver estat prohibida durant molts anys, quan els solsonins van decidir recuperar la festa de Carnaval, van veure que l’antic model de festa agrària ja no els servia. Va ser aleshores quan van decidir, guiats per la premissa que el carnaval és una festa d’inversió, invertir la festa major. I per això van fer construir, de la mà de Manel Casserras, uns gegants que s’allunyessin el màxim possible de la cerimonialitat i serietat de les figures de festa major. Van construir els Gegants Bojos, com els anomenen ells, una família de gegants de mans lliures, divertits i esbojarrats, que són la rèplica satírica i grollera dels gegants “oficials” de Solsona. En els darrers temps i malgrat que no realitzen massa sortides, aquests gegants han assolit molta popularitat no només a la comarca sinó també a la resta de la geografia catalana.

El Carnaval de Solsona aplega cada any milers de visitants que volen compartir amb els solsonins uns dies de disbauxa. El que diferencia el carnaval solsoní d’altres festes són, entre d’altres: la bramada del ruc, les bates de les comparses (que no van disfressades), la pujada del ruc al campanar amb la consegüent pixada ritual que mulla a tothom, i les sopes escaldades. Però el protagonisme del carnaval solsoní, malgrat que també hi desfilen la resta de figures festives de la capital del Solsonès (la Vaca, el Bou, les Cuques, el Mussol, la Draca i els Caps Grossos) se l’enduen els Gegants Bojos i els seus balls.

La saga dels Gegants Bojos

El nucli de la família de gegants Bojos compta amb quatre membres, tots sortits del taller del mestre geganter Manel Casserras. El Gegant Boig (1978) fou la primera peça construïda i la que inicià la saga. Després vingueren la Geganta Boja (1979), el Mocós (1980), la Geganteta (1982) i les rèpliques dels gegants bojos per als infants.

La principal novetat d’aquests gegants, a banda dels seu aspecte burlesc, groller, divertit i agosarat, és que es tracta de figures amb les mans lliures, dotades de braços articulats que els permeten anar repartint garrotades a tot aquell que gosi ballar al seu costat. I és precisament en la dinàmica que proposa aquest joc que incita a la participació -reptant a posar-se sota la figura sense rebre cap mastegot- on hi ha la clau de la popularitat d’aquests gegants.

L’èxit d’aquestes primeres figures féu que se'n creessin més: el Xut (1981), el Tòful-Nano (1983), la Draca (1984), Els Nans (1985), el Comte de l'Assaltu (1986), l'Olímpic (1987) i la Vaqueta (1997). Un extens repertori d’elements que configuren un dels patrimonis culturals de la ciutat, al que li ha donat continuïtat el fill del desaparegut Manel Casserras.

Els Gegants Bojos giravolten al so d’una música pròpia: la del pas doble "Bufí", que ha esdevingut l’himne de la festa de carnaval. Els Gegants Bojos acompanyen l’arribada dels carnestoltes el dijous gras, l’enterrament del Carnestoltes el dimecres de cendra i efectuen la ballada principal la nit del dissabte al diumenge de carnaval a la plaça major de Solsona.

Els altres gegants manotes

El model de gegants de mans lliures de Solsona, popularment coneguts per “Manotes” en altres indrets, ha estat imitat en altres pobles. La majoria d’aquest tipus de gegants han estat construïts pel taller de Manel Casserres, pare i fill, i en general es tracta de figures no gaire altes. D’entre els més importants hi ha les dues parelles de gegants del Carnaval de Torà, el brut i la bruta i el bonic i la bonica, els gegants de la colla de geganters “Maitips” de Peramola (Alt Urgell), els gegantons de Bellvís (Pla d’Urgell) i els gegants de Pradell de Sió (Noguera). El municipi de Sant Feliu de Llobregat estrenarà uns gegants de mans lliures ben aviat.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Arxiu festes.org i Rafael López-Monné




Segons el Calendari de Festes de Catalunya (1989)
Solsona (Sol) Dijous Llarder al vespre, sopar dels músics a cal Pixarada, seguit d'un recital de música sorda. Divendres, cursa de llits (iniciada el 1983) i Ball de la Patacada, amb torrades, all i vi. Dissabte, mercat, amb compra-venda de tota mena de productes insòlits. Al vespre, tronada i pregó de les festes, que sol incloure una critica social. Diumenge, al mati, tronada i cercavila amb gegants i comparses, acompanyats duna melodia típica: el "Bufi", un pas doble original del solsoní Joan Roure que s'ha convertit en l'himne del Carnaval. Esmorzar comunitari, a base de sopa escaldada, que dóna pas a l'elecció de Miss Forastera de Fora, que és de sexe masculí. Al migdia, arribada del Carnestoltes i sermó. Cercavila amb Ball de Gegants, Ball de Cavallets - portats per noies -, Ball de Bastons - per noies -, autoritats, rua... A la tarda, Ball de Contradanses i sembrada de confits. Dimarts, vetllada infantil amb concurs de disfresses. Dimecres de Cendra, final de la festa amb la lectura del testament del Carnestoltes, que tot seguit és cremat i enterrat. El Carnaval de Solsona començà a reprendre importància a partir de 1971. El 1974 hi van arribar els quatre Gegants Bojos, rèplica dels de la Ciutat; la cuca hi és incorporada el 1976. També hi ha nans. A partir de 1980 els Gegants Bojos comencen a tenir descendència. El 1981 s'afegeix a la cavalcada el Mussol - caricatura de l'àliga que surt per la festa major. Festa declarada d'Interès Turístic el 1980. Antigament, Ball de l'Indiot.


  9435 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El Carnaval de Solsona. L’aventura del Mocós
Canals; Miravete, Susanna, Mireia / Associació Festes de Carnaval de Solsona
El primer llibre de contes infantil del Carnaval de Solsona! Sota el títol ...

El Carnaval de Solsona. L'aventura de la pipa d'en Pep
Canals; Miravete, Susanna, Mireia / Associació de Festes del Carnaval de Solsona
El segon conte infantil del Carnaval de Solsona, amb textos de Mireia Canals ...



Colla Gegantera del Carnaval de Solsona
http://perso.wanadoo.es/collagegantera/
c/ Sant Llorenç, 30
25280 Solsona (el Solsonès)
973.48.02.30
collagegantera@eresmas.com

Carnaval de Solsona
http://carnavalsolsona.com
Solsona (el Solsonès)
info@carnavalsolsona.com



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org