NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 18 de març de 2019 | Salvador d'Horta | Dia Mundial de l'Arbre    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Sortida del Rei Pàixaro


Festes de Sant Antoni
L'aparició anual del Rei Pàixaro
Biar (l'Alcoià), Cap de setmana més proper al 17 de gener


El Rei Pàixaro


Els paixers i el Rei


Ballant al costat del foc


Al so de la dolçaina


Cordà


La carrutxa amb els coets


Safates de l'Arreplega


Subhasta


 

La Festa de Sant Antoni Abat es distingeix i singularitza a Biar per una singular capta i subhasta de béns, una benedicció d'animals (Cavallà) i per la presència del Rei Pàixaro, un personatge medieval de simbologia incerta. La festa ha sabut mantenir, en el seu programa i com a acte patrimonial, una cordà a l'estil tradicional.

Ja documentada a finals del segle XV, la Festa de Sant Antoni a Biar dura dos dies, el dissabte i el diumenge més propers al 17 de gener, onomàstica del sant del porquet, i es desenvolupa pels carrers del casc antic.

Dissabte: Cavalcada del Rei Pàixaro i Cordà

El dissabte al vespre té lloc l’anomenada Cavalcada del Rei Pàixaro, durant la qual aquest personatge i tot el seu seguici fan dos tombs pel poble.

El Pàixaro o Paisser és un personatge coronat i de llarga barba blanca, que va damunt un cavall amb una gran bandera quadribarrada a la mà. Es passeja pels carrers del poble damunt un cavall, mentre saluda tothom. Va custodiat per dos grups de persones amb grans torxes enceses, els «fatxos». Just davant seu hi van els «paixers» o homes ocell, dos bufons vestits amb dalmàtiques quadribarrades i capes d’ocell que interpreten un ball propi en determinats indrets.

La comitiva evoluciona al so de 3 tonades musicals característiques composades expressament per aquesta festa i interpretades per dos grups de dolçainers. Durant tot el recorregut, que és alegre i festiu, la gent surt de les seves cases, encén petites fogueres i ofereix beure i menjar als participants.

Els actes de la vigília de la festa culminen amb una gran i espectacular cordà, que ha sabut mantenir el seu estil tradicional. De moment, i malgrat que ha quedat reclosa a la plaça del Convent (antigament també es llançaven carretilles pels carrers), la cordà de Biar s’escapa de l’abominable tendència general a ser engabiada en un «coetòdrom».

La cordà de Biar pertany a la modalitat d’arrossegament i es caracteritza pel fet que els seus participants no duen cap vestit especial de protecció quan són dins el foc. Aquí anomenats «carretilles», els coets tenen entre 4 i 8 eixides i es posen —entrellaçats mitjançant una metxa i en dues fileres— en una peça de fusta anomenada «canya» perquè antigament era d’aquest material. La canya plena de carretilles es repenja damunt els ganxos de la «carrutxa», una peça cilíndrica de ferro que es posa damunt un cable d’acer que va d’una punta a l’altra de la plaça. Als pobles mariners d’aquesta peça mòbil en dèien «barca», mentre que als pobles de llauradors l’anomenaven «carro».

Un cop se li pega foc, des de baix es va desplaçant la carrutxa amb una corda pel cable, a ròssec, i les carretilles enceses van caient a terra. Els joves se situen a sota i han d’anar empomant els coets, agafant-los a l’aire abans que arribin a terra per, tot seguit, deixar-los anar lliurement. La plaça s’omple aleshores, i durant més d’una hora, amb els milers d’espurnes i trons que surten de les carretilles seguint atzaroses trajectòries per l’espai. En aquesta cordà hivernal no hi manca mai intensitat de foc, perquè quan això sembla que passa, els espectadors provoquen els joves cridant «Són de canyeta, són de segó!», i aquests, en sentir-ho, reaccionen engegant encara més i més coets.

Cavallà, Arreplega i Subhasta

La segona part de la festa té lloc l'endemà diumenge al matí, quan té lloc la Cavallà, una multitudinària cercavila pels principals carrers dels poble que culmina amb la benedicció dels animals que hi participen. L'encapçala el Rei Pàixaro i el seu seguici, aquesta vegada sense foc. Tot seguit desfilen diverses parelles de xiquets i xiquetes que -amb unes grans safates de fusta- van recollint tot el que els veïns van dipositant. Aquesta capta -anomenada Arreplega- aconsegueix reunir tot tipus de béns: menjar, begudes però també tot tipus d'objectes que a la tarda se subhasten públicament pels bars del poble, amb l’objectiu de finançar les despeses que genera la festa.

Darrera els xiquets hi va una gran quantitat de persones amb carros, tartanes, cavalls i tot tipus d'animals domèstics, que se sumen a la comitiva amb l'objectiu de rebre la benedicció.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  945 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
Joc, Ball o Danses del Rei Pàixaro
Sansano i Belso, Gabriel / Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura
Avui dia, a la vila de Biar (l’Alcoià), en arribar la festivitat de sant ...



Confraria de Sant Antoni Abat de Biar
http://www.biar.es
Plaça de l'Ajuntament, 5
03410 Biar (l'Alcoià)
96.581.03.74
santantoniabadbiar@gmail.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org