|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Sortida del Rei Pàixaro
|
|
Festes de Sant Antoni
L'aparició anual del Rei Pàixaro
Biar (l'Alcoià), Cap de setmana més proper al 17 de gener
El Rei Pàixaro
Els paixers i el Rei
Ballant al costat del foc
Al so de la dolçaina
Cordà
La carrutxa amb els coets
Safates de l'Arreplega
Subhasta
|
| A Biar, la Festa de Sant Antoni Abat es distingeix per una singular capta i subhasta de béns, una benedicció d'animals (Cavallà), una cordà a l'estil tradicional i, sobretot, per la sortida del Rei Pàixaro, un personatge burlesc d'origen medieval.
Ja documentada a finals del segle XV, la Festa de Sant Antoni de Biar dura dos dies, el dissabte i el diumenge més propers al 17 de gener, onomàstica del sant del porquet, i es desenvolupa pels carrers del casc antic.
La festa té una seqüència ritual ben delimitada.
Dissabte: Cavalcada del Rei Pàixaro i Cordà
El dissabte al vespre té lloc l’anomenada Cavalcada del Rei Pàixaro, durant la qual aquest personatge i tot el seu seguici fan dos tombs pel poble.
El Pàixaro o Paisser és un personatge coronat i de llarga barba blanca, que va damunt un cavall amb una gran bandera quadribarrada a la mà. Es passeja pels carrers del poble damunt un cavall, mentre saluda tothom. Va custodiat per dos grups de persones amb grans torxes enceses, els «fatxos». Just davant seu hi van els «paixers» o homes ocell, dos bufons vestits amb dalmàtiques quadribarrades i capes d’ocell que interpreten un ball propi en determinats indrets.
La comitiva evoluciona al so de 3 tonades musicals característiques composades expressament per aquesta festa i interpretades per dos grups de dolçainers. Durant tot el recorregut, que és alegre i festiu, la gent surt de les seves cases, encén petites fogueres i ofereix beure i menjar als participants.
Els actes de la vigília de la festa culminen amb una gran i espectacular cordà, que ha sabut mantenir el seu estil tradicional. De moment, i malgrat que ha quedat reclosa a la plaça del Convent (antigament també es llançaven carretilles pels carrers), la cordà de Biar s’escapa de l’abominable tendència general a ser engabiada en un «coetòdrom».
La cordà de Biar pertany a la modalitat d’arrossegament i es caracteritza pel fet que els seus participants no duen cap vestit especial de protecció quan són dins el foc. Aquí anomenats «carretilles», els coets tenen entre 4 i 8 eixides i es posen —entrellaçats mitjançant una metxa i en dues fileres— en una peça de fusta anomenada «canya» perquè antigament era d’aquest material. La canya plena de carretilles es repenja damunt els ganxos de la «carrutxa», una peça cilíndrica de ferro que es posa damunt un cable d’acer que va d’una punta a l’altra de la plaça. Als pobles mariners d’aquesta peça mòbil en deien «barca», mentre que als pobles de llauradors l’anomenaven «carro».
Un cop se li pega foc, des de baix es va desplaçant la carrutxa amb una corda pel cable, a ròssec, i les carretilles enceses van caient a terra. Els joves se situen a sota i han d’anar empomant els coets, agafant-los a l’aire abans que arribin a terra per, tot seguit, deixar-los anar lliurement. La plaça s’omple aleshores, i durant més d’una hora, amb els milers d’espurnes i trons que surten de les carretilles seguint atzaroses trajectòries per l’espai. En aquesta cordà hivernal no hi manca mai intensitat de foc, perquè quan això sembla que passa, els espectadors provoquen els joves cridant «Són de canyeta, són de segó!», i aquests, en sentir-ho, reaccionen engegant encara més i més coets.
Cavallà, Arreplega i Subhasta
La segona part de la festa té lloc l'endemà diumenge al matí, quan té lloc la Cavallà, una multitudinària cercavila pels principals carrers dels poble que culmina amb la benedicció dels animals que hi participen. L'encapçala el Rei Pàixaro i el seu seguici, aquesta vegada sense foc. Tot seguit desfilen diverses parelles de xiquets i xiquetes que -amb unes grans safates de fusta- van recollint tot el que els veïns van dipositant. Aquesta capta -anomenada Arreplega- aconsegueix reunir tot tipus de béns: menjar, begudes però també tot tipus d'objectes que a la tarda se subhasten públicament pels bars del poble, amb l’objectiu de finançar les despeses que genera la festa.
Darrera els xiquets hi va una gran quantitat de persones amb carros, tartanes, cavalls i tot tipus d'animals domèstics, que se sumen a la comitiva amb l'objectiu de rebre la benedicció.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
