|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes amb bous
|
|
Festes de la Mare de Déu de Gràcia
"La festa mare són els bous"
Vila-real (la Plana Baixa), Del 8 al 12 de setembre
Moment de deixar anar el bou embolat
Els bous són protagonistes
Bou embolat
Intentant esquivar el bou i el foc
|
| Vila-real celebra la seva festa major de setembre amb una intensa setmana de jocs amb bous pel carrer. D’entre tots ells destaca, per l’expectació que genera i per l’entusiasme amb què se celebra, el bou embolat, una piromàquia que consisteix a esquivar les envestides d’un bou que duu unes boles de foc al cap.
Vila-real celebra dues festes majors, una al maig, en honor a sant Pasqual Bailón, i l’altre pels volts del 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila. Coneguda popularment com la Moreneta, la seva imatge és en una ermita construïda al costat d’una cova al paratge natural conegut pel Termet.
Les festes duren uns deu dies i s’estructuren al voltant d’una anada en romeria des de l’ermita fins a la ciutat, que té lloc el divendres abans del primer diumenge de setembre, i la posterior tornada de la imatge en processó al santuari, que es fa el diumenge de la setmana següent. En el període entre aquests dos esdeveniments —un espai de temps durant el qual la imatge de la Mare de Déu és dins el poble— se celebren una gran quantitat d’actes que compten amb una gran participació popular, amb tot tipus d’activitats culturals (concerts, balls, àpats populars, etc.) d’entre els que destaquen els actes amb bous. La primera referència històrica d’un bou al carrer a Vila-real és del 1375.
Els jocs amb bous vius en el marc de festes populars són manifestacions festives força populars en algunes poblacions del sud de Catalunya i són quasi imprescindibles en les festes de terres valencianes, especialment a les comarques de València i sobretot, a les de Castelló, on quasi tenen categoria de símbol i emblema de festa. A diferencia de les corridas de toros aquestes pràctiques ancestrals no es basen en la tortura i mort pública de l'animal. Es tracta de jocs rituals en els quals la interacció entre el públic i l’animal és constant i on el risc, assumit sota la pròpia responsabilitat de casadascú, és un element fonamental. Tot i que podria ser molt anterior, les primeres referències documentals de jocs amb bous en el marc de festes populars són de finals de l’edat mitjana.
Organitzats en penyes, els festers de Vila-real subratllen la importància dels jocs amb bous en les seves festes dient que «la festa mare són els bous». A Vila-real, se celebren totes les modalitats d’aquesta piromàquia: vaquetes, bou per la vila i bou embolat. Totes elles es desenvolupen en una zona molt concreta de l'antiga vila, delimitada amb unes tanques especials per evitar que el bou pugui sortir-ne. Tota la zona és plena amb unes baluernes específiques, anomenades cadafals, que tenen dos pisos. El pis de sota serveix per refugiar-se de les envestides de l’animal i està fet amb unes bigues de ferro verticals suficientment estretes perquè hi passi una persona però no el bou. I al pis de dalt hi ha unes graderies, a mode de llotges, on s’instal·len tots aquells membres de la penya que no volen entrar a jugar amb els bous.
D’entre totes les modalitats de bous que se celebren a Vila-real durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia, la que, sens dubte, aixeca més expectació és el bou embolat.
El bou embolat, també conegut per bou de foc, és una modalitat nocturna que consisteix a posar unes boles de foc damunt les banyes de l’animal i deixar-lo lliure pels carrers. És una de les modalitat més arriscades i perilloses pel fet que s’efectua de nit i perquè el bou, amb el foc encès, està molt més nerviós i descontrolat. El joc consisteix a provocar el brau i tractar d’evitar després les seves envestides. Com les altres modalitats de bous és una pràctica eminentment masculina, que reforça, en els intents d’esquivar el foc ferotge que duu el bou damunt la seva testa, la valentia dels participants.
El foc no es col·loca directament sobre les banyes del bou sinó en un dispositiu de ferro creat per a l’ocasió que, mitjançant unes argolles, se subjecta a les banyes de l’animal, de manera que el bou no es crema. Damunt de l’artefacte hi ha les boles rodones fetes amb cànem, estopa o brea mullades amb algun material combustible, on es calarà el foc. El moment més important, el que genera més expectació i tensió del bou embolat, és quan, amb el bou immobilitzat amb una corda a un pal situat en un carrer, es col·loca l’artefacte i se li cala foc a les boles. Es tracta d’un moment clau i de màxim tensió, que tothom vol veure. Per això els membres de la penyista sopen d’hora i es congreguen al lloc on s’efectuarà.
A Vila-real de bous embolats se’n fan pràcticament durant cada nit de la setmana de festes, començant el dissabte anterior al 8 de setembre i acabant el dissabte següent.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
