NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2019 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Sebastià > Festes majors d'hivern


Encesa de vives
De costum infantil a festa popular
Búger (Mallorca), Dissabte més proper al 20 de gener


Omplint la viva amb palla


La viva encesa


Corrent la viva


Jugant amb el foc


Viva!


Una bola de foc en moviment


Rastre que deixa el foc


 

El municipi mallorquí de Búger ha recuperat, des de fa uns anys, l'arrelat i antiquíssim costum infantil de "sortir a fer vives" que consisteix en calar foc a una senalla plena de palla i córrer amb ella mentre es canten cançons alegres.

Un antic i arrelat costum infantil

Els padrins i padrines de Búger expliquen que, quan eren petits, al poble hi havia el costum de "sortir a fer vives". La pràctica tenia lloc de nit i es celebrava d'una forma espontània, sense una data de celebració prefixada. Matisaven, això sí, que sempre es feia en dates compreses entre Reis i els Darrers Dies, nom amb què tradicionalment a Mallorca es coneix la setmana de Carnaval.

Durant el dia, els al·lots i les nines es dedicaven a preparar la "viva". Arreplegaven senalles de palma, cabassos de balca, coves i cistells de vímet, i altres objectes inservibles que trobaven per casa, i les omplien amb algun material inflamable, com palla, fulles de margalló seques o amb les restes que els donava el fuster del poble. Després sortien a buscar un pal d’alguna fusta que li costés cremar, com l'olivera o l'ullastre, prou llarg com per poder-lo posar entre les nanses de la “viva”.

Quan es feia fosc, els joves –molts dels quals no passaven dels deu anys– sortien a voltar lliurement pel poble organitzats en parelles. Cadascú agafava la vara per un extrem, de manera que la senalla quedava al mig, entre els dos infants. Quan tot era preparat, un tercer al·lot li calava foc. Una vegada la “viva” era encesa, corrien pels carrers sense un recorregut preestablert cridant "Viva, viva… Viva Sant Antoni!". La gent sortia de les cases per veure'ls passar. Un dels padrins ens va explicar que el dia que s'encenien "vives" hi podia haver diverses parelles d'infants recorrent el poble al mateix temps, i que alguns es disfressaven amb el que arreplegaven per casa i sortien amb la cara ben tapada per no ser reconeguts.

Algunes de les “vives” provenien d'estris relacionats amb la collita del vi i les olives, com els esportins o cofins, que sovint encara eren impregnats amb restes vegetals, la qual cosa provocava que la “viva” tingués una combustió lenta. Altres, en canvi, eren fetes amb materials ben secs i es consumien amb molta rapidesa. Durant el seu trajecte, els petits jugaven amb el foc i intentaven mantenir encesa la “viva” el màxim temps possible. Per això, quan el foc semblava que minorava, la feien voltar animadament per avivar les flames. Quan la “viva” es consumia del tot, els infants corrien a buscar-ne una altra. I així fins que les havien cremades totes.

Durant l’encesa, els portadors de les “vives” anaven acompanyats per altres nins i nines que, proveïts amb simbombes, cantaven cançons populars. Els padrins encara recorden les cançons d’aquelles nits i expliquen que algunes eren picants, altres eren gloses populars de Sant Antoni però que també n’hi havia d'infantils, com la que comença així:

Es sereno ha mort un moix
i l'ha duit en es Socors;
Ha comprat un cèntim d'oli
i un panet de dos.
Per dinar, per sopar
per sa nina no n'hi ha.

La festa actual

Tot i mantenir-se encara ben viu en la memòria dels avis que l'havien protagonitzat quan eren petits, aquest arrelat costum bugerró corria, des de mitjans segle XX, el risc de desaparèixer. Per això, l'any 2000 l'Obra Cultural Balear de Búger va decidir revaloritzar les “vives” i reintroduir-les al carrer, associant-les a la festa de sant Sebastià, que es celebra al poble des de l’any 1972 amb una revetla i foguerons.

L'encesa de “vives” actual se celebra el dissabte més proper al 20 de gener. Al vespre es van preparant les “vives” que, a diferència de les d’abans, es fabriquen amb una malla de filferro a l'interior de la qual s'hi va dipositant palla seca. Els nins i nines del poble es situen en parelles i van corrent amunt i avall pel carrer major amb la “viva” encesa. Els padrins i padrines (els antics protagonistes del costum) donen consells sobre com fer anar la “viva” als menuts, mentre una parella de dimonis anima la vetllada. En finalitzar les corregudes s’encenen els foguerons i es celebra un sopar popular al carrer.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé




Vives a Blanes
A Blanes, el Maresme, la vigília del dia de Santa Catarina, al novembre, les criatures anaven pels carrers amb sogues d'espart y feixets de canyes enceses, agitant-les i cridant: "Viva! Viva Santa Catarina!" (Del llibre "Ethologia de Blanes", de Josep Cortils, escrit l'any 1886)


  1034 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les pestes, Sant Sebastià i la tradició del Bo-Bo
Redó, Salvador / Ed. L'Aixernador, edicions argentonines

llegir
Centenari de la Germandat de Sant Sebastià (1900-2000)
Diversos autors, / Germandat de Sant Sebastià de Matadepera
Llibre publicat per la Germandat de Sant Sebastià de Matadepera en motiu ...

Les festes de Palma. Història, tradició i vigència
Diversos autors, / Lleonard Muntaner, Editor
Els autors d'aquest llibre són Gaspar Valero, Jaume Bueno, Bartomeu Font. ...

llegir
La festa de Sant Sebastià i el ball del Bo-bo de Monistrol de Montserrat
Redó, Salvador / Revista Dovella, 40
Poques festes a la Catalunya central poden comptar amb la tradició de la ...



Ajuntament de Búger
http://www.ajbuger.net/
Plaça de la Constitució, 1
07311 Búger (Mallorca)
971.51.61.46
bibliotecadebuger@yahoo.es




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org