|
Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > Municipi a municipi
|
|
Setmana Santa marinera
La màxima expressió festiva dels barris marítims de València
Poblats marítims, Aj. València (l'Horta), De Divendres dels Dolors a Diumenge de Ressurrecció
El Crist portat a la mar
Escut del Canyamelar
Carrer del barri
Processó de la Mare de Déu dels Dolors
Dolorosa "vivent" i granaders
Local social d'una confraria amb una imatge
Processó de Visita als Sants Monuments
Monument Sant guarnit
Encontre dels dos Crists del Salvador
Els dos Crists avançant un al costat de l'altre
Crist portat "al muscle"
Crist a la platja, davant la mar
Processó del Sant Enterrament
Crist Jacent a la Processó del Sant Enterrament
Espectadors durant una processó
Granaders amb els seus nadons
Personatges bíblics repartint flors
Vestes amb els bàculs guarnits
|
| Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Els poblats marítims de València
La Setmana Santa Marinera se celebra pels carrers i places de tres dels cinc barris marítims de la ciutat de València: el Grau, el Canyamelar i el Cabanyal. Situats a primera línia de mar, entre la platja de la Malva Rosa i el Port, aquests barris costaners -anomenats Poblats Marítims, Pobles de la Mar o senzillament el Marítim- han estat, des de fa més de 8 segles, el lloc on han viscut tots els habitants de València que han dedicat la seva vida a treballar a la mar.
L’origen d’aquests barris cal cercar-lo al segle XIII, amb la conquesta de la ciutat de València per part de Jaume I, l’any 1238. El rei funda aleshores Vilanova de la Mar, que després es coneixerà com a Vilanova del Grau, un port de mar situat damunt l’antic “grau”, el punt de la costa tradicionalment utilitzat per a poder desembarcar.
Religiositat popular lligada a la mar
La història oficial vincula la Setmana Santa marinera amb el sant valencià Vicent Ferrer, que va ser prior d’una agrupació anomenada la "Concòrdia dels Disciplinats”, de la que ja se’n té referència al segle XV.
En aquests barris de primera línia de mar s’hi va desenvolupar, ja des dels seus inicis, un tipus de religiositat popular singular basada en la cerca de protecció davant els múltiples perills que impliquen les tasques de mariners, pescadors i navegants, i que va generar les múltiples advocacions marineres que hi ha a les quatre parròquies del Marítim, l’Església dels Àngels i la Parròquia del Crist Redemptor, al Cabanyal, la parròquia de Nostra Senyora del Rosari, al Canyamelar, i la parròquia de Santa Maria del Mar, al Grau), moltes de les quals són Crists que, segons la llegenda, van arribar per mar.
Avui, però, la Setmana Santa marinera de València és una celebració eminentment popular que no es pot interpretar només des d’una vessant exclusivament religiosa. Durant més de deu dies, les 30 confraries, germandats i corporacions que hi ha en aquests barris organitzen un ric conjunt d’actes que sobrepassen l’estricte relat de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. La festa és la màxima expressió del sentiment de pertanyença, de la identitat, dels Poblats Marítims.
La seqüència ritual
Els actes de la Setmana Santa Marinera comencen, des de fa uns anys, al mes de març, amb el Pregó de la Setmana Santa a càrrec d’un orador il·lustre. Durant els dies previs també se celebren obres de teatre, concerts de música o exposicions a l’interior de les parròquies. Així mateix, durant tots els divendres de Quaresma, el so dels tambors pels carrers dels barris anuncia la imminència de les celebracions.
El primer gran dia de la Setmana Santa Marinera de València és el Divendres dels Dolors, durant el qual té lloc -a les quatre parròquies del Marítim- la Processó de la Mare de Déu dels Dolors. Es tracta d’una sentida processó nocturna protagonitzada per una imatge de la Dolorosa a través de la qual els participants recorden els dolors que va patir la Mare de Déu davant l’adveniment de la mort del seu fill Jesús, un patiment id'entic al que les mares i esposes dels pescadors i mariners senten quan el seu fill és a la mar treballant. En tres d’aquestes processons la imatge va custodiada per una Corporació de Granaders, una companyia d’armats que duen un sabre i uns vestits elegants, de color blanc, negre i morat clar, i un capell alt anomenat “morrió” acabat amb plomes. La tradició local explica que el seu origen està en els soldats de l’exèrcit francès que, dirigits pel general Suchet, van ocupar València a principis del segle XIX. Quan els soldats van ser expulsats de la ciutat, els habitants dels Poblats marítims van quedar-se amb els seus vestits i, anys més tard, van començar a ser utilitzats en els actes de la Setmana Santa. La processó dels Dolors a les parròquies dels Àngels i del Rosari, es singularitza per la presència d’una “dolorosa vivent”, que és interpretada per una xiqueta vestida com la Mare de Déu i que va custodiada per dos granaders, mentre que la del Crist Redemptor està acompanyada pel cant d’albades a càrrec de coneguts versadors valencians.
Els actes continuen el Diumenge de Rams, amb la benedicció de palmes i palmons davant les parròquies i la celebració d’algunes processons amb la imatge de Jesus damunt de la burreta. De dilluns a dijous sant se celebren petites processons, teatralitzacions, Via Crucis i altres actes menors en alguns carrers. Entre les tradicions diferencials de la Setmana Santa Marinera destaca el fet que, durant els dies previs, 18 de les 30 confraries habiliten i guarneixen un espai, ja sigui una casa particular, un garatge, un casal social o algun altre local, per custodiar-hi la seva imatge o pas. Durant tota la Setmana Santa, aquests espais esdevenen capelles que són visitables, en particular el Dijous Sant, en el que es coneix com la visita als monuments.
El primer acte conjunt de totes les germandats té lloc Dijous Sant. Al vespre, es concentren a la Plaça de les Drassanes del barri del Grau, just davant la Parròquia de Santa Maria del Mar, a l’interior de la qual té lloc l’acte de la Profecia o Sermó de les Set Paraules, en el què es recorda les paraules que Jesús pronuncià a la Creu. A continuació comença la Visita als Monuments Sants, una processó que es desenvolupa pels carrers del Marítim només amb l’acompanyament musical dels tambors. Hi participen les vestes o penitents de totes les agrupacions, sense imatges, personatges bíblics, ni corporacions armades. Està encapçalada per representants de totes les agrupacions, amb els seus respectius bàculs i penons, que entren a les parròquies per tal de visitar i fer una pregària davant el Monument Sant, engalanat per a l’ocasió amb flors i espelmes. Com que la tradició de les parròquies explica que el Crist va arribar per mar, els monuments estan decorats amb motius mariners, com xarxes, rems i altres estris i ormeigs de pesca i navegació.
Divendres Sant és el dia gran de la festa. El barri es paralitza: els carrers es tallen, els comerços tanquen i les cases es guarneixen per a l’ocasió. És el "Matí dels Crists": un conjunt d’actes que formen part del programa oficial però que no responen a la lògica festiva i teatral del relat de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Un dia en què es visualitza un dels costums més arrelats i característics de la Setmana Santa Marinera: portar les imatges del Crist Crucificat “al muscle”. Aquest és un model ancestral, propi de la tradició valenciana, consistent en el trasllat de la imatge del Crist Crucificat a pes, sense que en cap moment toqui a terra. Es considera un honor i una benedicció portar el Crist i, al seu pas, la gent s’acosta a la imatge per tocar-la o besar-la.
A l’alba se celebra l’Encontre dels dos Crists del Cabanyal, un dels actes més singulars de la festa i que, malgrat ser de creació recent (neix a partir del 1992), ha aconseguit un renom que va més enllà de les fronteres del Marítim. L’acte reactualitza la pau entre les dues parròquies del Cabanyal, la de Nostra Senyora dels Àngels i la del Crist Redemptor-Sant Rafael, que havien estat tradicionalment enfrontades. Els feligresos de les dues parròquies i les imatges dels seus respectius Crists, el Crist del Salvador i el Crist del Salvador i de l’Empar, es troben en una casa particular i inicien una desfilada conjunta durant la qual les dues imatges avancen en paral·lel, sense que cap vagi més endavant que l’altre. Les dues grans talles del Crist crucificat són portades “al muscle” pels membres de la parròquia contrària, i mitjançant relleus es traslladen fins un punt determinat, en què se saluden i s’acomiaden fins l’any que ve. És un acte seguit per una gran quantitat de gent, i molt emotiu, doncs al mateix temps que agermana i posa fi de forma simbòlica a les desavinences entre les dues parròquies, condensa i expressa la devoció atàvica que aquest barri té pel Crist del Salvador.
També durant el matí, diferents parròquies porten el seu Crist a la platja. Es tracta d’un acte recent (neix l’any 1983) que recorda el vincle històric del Crist amb el món mariner, a través de la llegenda que explica que la talla arriba per mar, i que, al mateix temps, serveix per recordar als difunts de la confraria. El Crist és passejat “al muscle” per diversos carrers del barri, aturant-se en les cases d’aquelles famílies de la confraria que durant l’any han perdut algun membre, fins que arriba a la platja i és conduït just davant de la mar. Allà es beneeix la mar, es fan unes pregàries i es llança una corona de llorer a l’aigua en record de totes les persones que hi han mort. Acabada la benedicció de la mar, la gent espontaniament s’acosta fins l’aigua, s’ajup per tocar-la i se l’endú cap a alguna part de la cara o del cos.
La nit del Divendres Sant té lloc un dels actes per excel·lència de la Setmana Santa Marinera de València: la Processó del Sant Enterrament. Es tracta d’una processó llarga, de més de sis hores de durada, i multitudinària, doncs hi desfilen totes les germandats, confraries i corporacions amb les seves corresponents imatges o passos, els personatges bíblics, les bandes de cornetes i tambors, i tots els membres de l’entitat, amb les corresponents vestes. Aquesta processó va néixer l’any 1929, quan s’organitza per primera vegada de forma conjunta sumant les imatges de totes les confraries. La processó comença a mitja tarda a l’Església de Nostra Senyora dels Àngels i acaba, ja ben entrada la matinada, a la de Nostra Senyora del Rosari, en un llarg recorregut a través de l’artèria principal dels Poblats Marítims, el carrer Reina, que s’engalana per a l’ocasió. Cada confraria desfila en silenci i respecte, en un ordre inspirat en la seqüència de la Passió i Mort de Jesucrist, que es tanca amb el pas del Crist Jacent, amb Jesucrist dins un taüt de vidre. La processó, que és seguida per una gran quantitat de persones al llarg de tot el recorregut, mostra l'important patrimoni artístic de la Setmana Santa marinera, expressada tant a través de la tradició més genuïna, els seus Crist portats individualment i “al muscle”, com a través de grans passos que contenen diferents escenes de la Passió.
El Dissabte té lloc un costum consistent en celebrar de forma sorollosa l’adveniment de la Resurrecció mitjançant traques, llançament d’aigua i peces de ceràmica des de balcons i finestres… un acte que està relacionat amb l’antiga bullícia anomenada “Fugida dels saions”, dita així perquè l'organitzaven els que feien de soldats romans responsables dels suplicis de Jesucrist.
Diumenge se celebra l’acte que culmina i tanca la Setmana Santa Marinera: la Desfilada de Resurrecció. Es tracta d’una multitudinària desfilada de totes les confraries que participen de la festa, aquesta vegada sense les respectives imatges o passos. L’ambient és de joia generalitzada: els membres de les corporacions d’armats duen nadons als braços, els penitents desfilen a cara descoberta, amb la caperutxa a les mans i el bàcul engalanat amb flors, molts dels personatges bíblics duen flors i saluden a familiars i amics que veuen durant el recorregut… un goig col·lectiu potenciat per les bandes musicals, que toquen alegres melodies. Mitjançant aquesta vistosa desfilada, els seus participants expressen l’alegria per la resurrecció de Jesucrist, un dels pilars fonamentals de la religió cristiana, al mateix temps que s’exposen al públic com si fossin actors, sabedors que amb aquest acte la festa està arribant a la seva fi.
La desfilada, que segueix el mateix recorregut que la Processó del Sant Enterrament del divendres, és seguida per milers d’espectadors que, asseguts a banda i banda de carrer, aplaudeixen i afalaguen als participants, fet que és correspost pels “personatges bíblics” amb l’entrega i llançament de vistoses flors de tots colors. Els personatges bíblics “vivents” són interpretats per membres de diferents confraries. El seu origen és incert, tot i que hom pensa que estan relacionats amb les escenificacions teatrals que tradicionalment es feien a la festa abans de l’aparició dels passos escultòrics. S’hi poden veure personatges coetanis de Jesús: polítics (Anàs, Caifàs, Herodes, Ponç Pilat), deixebles (Joan Baptista, Joan Evangelista, Pere..) i altres (Llàtzer, Judit, Verònica, Maria Magdalena…) D’entre tots ells destaquen, pels seus espectaculars vestits, les samaritanes, aquí col·loquialment conegudes per “putetes”, amb el seu càntir a les mans.
Amb aquesta desfilada culminen deu dies d’emocions contraposades, d’intenses i complexes celebracions, estructurades sobre la base d’una seqüència ritual ben delimitada -però en constant canvi- mitjançant les quals els habitants dels barris marítims reforcen la seva identitat i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
