NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 15 d'octubre de 2018 | Teresa    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Domènec > Festes majors


Festa Major i Fogardera
El món és nostre, oidà!
La Ràpita (l’Alt Penedès), Pels volts del cap de setmana més proper al 8 d'agost


Llucifer


L'arcàngel Miquel


Un moment de l'Acte Sacramental


Entrada a plaça amb botafocs


Les sàtires


La Fogardera


Efectes aeris combinats amb terrestres


Roda de foc


Forques finals


 

Cada diumenge de festa major el Ball de Diables de la Ràpita fa la representació del seu acte sacramental, la lectura de les sàtires i la Fogardera, una impressionant encesa de més de vint minuts de pirotècnia incessant que vol representar l'Infern i que clou els intensos dies de la festa gran del poble.

La Festa Major

La Ràpita celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 8 d'agost, diada de Sant Domènec, co-patró del poble. La relació entre el poble i aquest sant és antiga i està lligada a l'antic convent dominic construït com a annexe del Castell de Sant Raimon de Penyafort, un sant dominic català nascut l'any 1180 en aquest emblemàtic espai de La Ràpita.

La primera referència escrita de la festa és de 1720 quan es paguen "dotze lliures... dels platerets, animas, missas, goigs i panellets del dia de Sant Domingo". La festa tingué forma d'aplec i consistia en la benedicció de l'aigua del pou del convent i el seu repartiment ritual. A l'últim terç del segle XIX la festa es trasllada també al poble, esdevenint pròpiament una festa major i, mica en mica, va adquirint alguns dels trets distintius del model penedesenc, com la cercavila de balls populars.

El Ball de Diables de la Ràpita

L'any 1981, en ple procés de recuperació de les institucions democràtiques, un grup de joves del poble funda, inspirant-se en els balls existents a poblacions properes com Vilafranca o l'Arboç, el Ball de Diables de La Ràpita, un ball popular que surt al carrer per primera vegada per la festa major d'aquell any.

La colla segueix el model del Garraf, Anoia, Penedès i una part del Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits (Llucifer, Diablessa, Pupuret, àngel sant Miquel, diables i timbalers) i es caracteritza per la representació d'un ball parlat o entremès, anomenat acte sacramental, que escenifica la lluita del Bé contra el Mal.

En el marc de la festa major actual, que se celebra al voltant del cap de setmana més proper al 8 d'agost, el ball de diables participa de la cercavila de festa major de dissabte de la tarda, juntament amb elements festius tant de La Ràpita (Drac Sanabrot, Gegantons Antistius i Ginur, Gegants Ahmed i Mariona i el Ball de Panderetes) com dels Monjos (ball de panderos, ball de panderetes, ball de Serrallonga, bastoners, pastorets, Drac i diables petits “Spantus” i els Gegants Raimon i Margarida).

Ara bé, el moment més esperat de l'any pels membres del Ball de Diables té lloc diumenge al vespre, amb la realització de l'Acte Sacramental, la lectura de les sàtires i la cèlebre Fogardera.

A primera hora del vespre la colla representa l'Acte Sacramental a la plaça de Ramon Cabré, un ball parlat que compta amb la participació de tots els personatges i un text teatral creat per a l'ocasió l'any 1998 per la poetessa i mestra Roser Cabré, que té una cantarella característica:

Visca Llucifer per sempre!
El món és nostre, oidà!

Una vegada acabat l'acte sacramental, els membres del Ball de Diables es preparen per l'acció que més visitants atreu al poble durant la festa major. Els diables apareixen en escena de nou, aquesta vegada proveïts amb botafocs vermells, i es situen al bell mig de la plaça.

Durant uns primers minuts, reciten "les sàtires", nom amb què a La Ràpita es coneixen els versos burlescos i irònics mitjançant els quals es fa un repàs a diversos temes que durant l'any han anat succeïnt al poble i al país. Amb "les sàtires", que se celebren des de l'any 1984, els diables reparteixen llenya a tort i a dret, amb al·lusions satíriques a diferents aspectes de la vida social del municipi.

La Fogardera

Les sàtires acaben amb el vers "Diables cridaners, foc per sempre més!" i l'eixordidor crit "foooooc!". Aleshores s'apaguen els llums i comença l'acte més esperat de la festa major: la Fogardera, una espectacular carretillada durant la qual, i per espai de més de 20 minuts, el Ball de Diables expressa tota la seva ràbia i ferocitat fent esclatar milers d'artefactes pirotècnics.

Durant la Fogardera, una roda de foc incessant que simbolitza l'Infern, els diables van evolucionant en cercle mentre disparen les seves carretilles. Aquesta encesa conjunta es basa en una magnífica combinació entre el continuu giravoltar dels diables, que es mouen en el sentit contrari de les agulles el rellotge amb el característic "pas de galop", i l'entrada de Llucifer, la Diablessa i el Pupuret, que des del mig de la rotllana van fent esclatar unes espectaculars forques preparades per a l'ocasió i carregades amb centenars de coets.

Per espai de vint minuts es disparen una gran quantitat d'artefactes de tota potència, tipologia i colors, amb una seqüència ben definida però que canvia cada any en funció d'un disseny preparat amb molts dies d'antel·lació. Les guspires i els trons no s'aturen ni un moment i la intensitat de foc va creixent mica en mica. Tots els detalls estan estudiats i l'encesa fa emmudir al públic que es concentra a uns metres de la plaça per seguir aquest impressionant espectacle pirotècnic.

Per la seva intensitat, ritme i nivell de foc, la Fogardera de La Ràpita és, sens dubte, una de les millors carretillades que en l'actualitat es fan al país.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


  772 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El càntir per aigua
Violant i Simorra, Ramon / Carrutxa
Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, ...

comprar
La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo
Clavell Nogueras, Jaume / Museu del Càntir d’Argentona
Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de ...

Festes i festetes d'Argentona
Lladó Pascual, Josep / Ajuntament d'Argentona
Recorregut rigorós i complert pel calendari festiu de la vila d'Argentona. ...

comprar
Els jocs en la història. Espais de joc: patrimoni, turisme i festa
Diversos autors, / Institut Ramon Muntaner i Aeditors
Aquesta publicació conté les ponències, comunicacions i pòsters que es ...



Ball de Diables de La Ràpita
http://www.balldiablesrapita.com/
Av. Penedés num.70
08730 La Ràpita (l’Alt Penedès)
diables@balldiablesrapita.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org