|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de principis de juliol > Festes majors
|
|
Festa Major
Gallines, gallines, gallines!
Esparreguera (el Baix Llobregat), Segon diumenge de juliol
Una gallina empaitant mossos
Les tanques de l'Ensierru
Una de les gallines
El gall encès
Un participant al terra
El recorregut és curt
Els espectadors han d'esquivar les bèsties
Les gallines, reagrupades
|
| Esparreguera acull a mitjan juliol una piromàquia protagonitzada per un esbojarrat estol d’aviram festiu i per un grup de mossos que mira de conduir-lo cap al seu corral. Tot i tractar-se d'un acte nou, nascut només fa uns anys, ja és un dels esdeveniments més populars de la festa major d'estiu.
La festa major d’estiu d’Esparreguera se celebra cada any pels volts del segon diumenge de juliol amb una cercavila dels grups de cultura popular del poble, sardanes, exhibició castellera, trobada gegantera, obres teatrals i moltes altres activitats culturals.
Des de fa uns anys la Festa Major d’Esparreguera compta amb una nova activitat, plena de pirotècnia, organitzada per la colla de diables local. És la Llagastada, una festa que es celebra en tres dies seguint una narració ben delimitada i que té per protagonistes un estol d'aviram festiu, els diables i en Llagasta, un sant inventat.
«Ensierru» de Sant Llagasta
El divendres hi ha el Cercagallines, dissabte es celebra el Correfoc i finalment diumenge té lloc l’«Ensierru» de Sant Llagasta, una piromàquia durant la qual uns mossos corren davant de diverses peces de bestiari —gall i gallines— que els empaiten escopint foc per la boca mentre segueixen un trajecte pels carrers i les places del poble. Durant un curt però intens recorregut, els mossos han de guiar les bèsties fins al seu corral intentant no cremar-se.
La idea està inspirada en els Encierros dels Sanfermines de Pamplona, en què un grup d’homes corre davant de diversos braus vius, tractant d’evitar les seves envestides. A Esparreguera van canviar braus per gallines, com que no tenien sant es van inventar un sant de burla, sant Llagasta (que pren el nom d’un insecte parasitari, una mena de paparra) i hi van afegir la pirotècnia, creant així un nou tipus d’espectacle de carrer, participatiu i amb molta intensitat, que avui atrau visitants procedents de tot arreu.
La Llagastada és un bon exemple de com la festa popular, més que estar bastida només sobre l’estricta fidelitat a una tradició ancestral, sovint també es crea agafant elements d’aquí i d'allà per bastir actes nous que, a base de repetir-se i millorar, acaben arrelant.
Està organitzat per la Colla de Diables d’Esparreguera, nascuda l’any 1996 per tal d’organitzar el correfoc que cada any se celebrava per la festa major i que fins aleshores feia una colla de fora. El primer «Ensierru» es va celebrar l’any 2002 amb només tres gallines i en el marc d’unes festes que tenien lloc al setembre. La colla volia fer un acte amb bestiari de foc, però amb un esperit lúdic i amb la idea que bèsties i persones interactuessin. Amb els anys l’«Ensierru» va anar guanyant elements i participació i finalment l’any 2004 va passar a formar part dels actes de la festa major.
L’«Ensierru» està protagonitzat per dos tipus de peces. En primer lloc hi ha un gran gall de cresta vermella que és mogut per un mosso amb l’ajuda d’una roda. La peça escup guspires —procedents de coets carretilles situats en diferents punts del seu cos— i simula ser el cap de la manada, vigilant que les gallines no es despistin. L’acompanyen les seves gallines, sis carcasses cavalcades pel que sembla un dimoni, un misteriós genet que duu un vestit amb banyes i la cara tapada amb un enreixat. Cada gallina duu dos coets sense tro final a la boca i un altre a la cua.
L’acte comença a la plaça de l’Ajuntament amb l’arribada de les bèsties, que són portades dins un camió. Una vegada allà es procedeix a fer la cantada de la tradicional Cançó de Sant Llagasta, una particular versió de la popular melodia de l’Entrada de Jerusalem de la Passió d’Esparreguera, que acaba amb un alegre «Gallines, gallines, gallines!». El llançament d’un coet volador, el «txupinassu», dóna lloc a l’alliberament de les bèsties i l’inici de les corredisses.
A partir d’aleshores gall i gallines comencen un excitat recorregut pels carrers del poble amb els mossos i mosses que corren davant seu. Els participants van rigorosament vestits de blanc, amb un mocador verd lligat al coll i una faixa també verda, i fan enaltiment de les bèsties a base de cops de diaris enrotllats a mode de bastó curt. L’objectiu dels mossos és dur les gallines de l’Ajuntament a l’església, tot seguint un recorregut marcat i intentant no ensopegar ni cremar-se. Pel camí hi ha excitació, alegria, crits i divertits simulacres d’accidents, amb evacuació de ferits inclosos.
Després de completar tot el recorregut, les bèsties arriben a la plaça de l’Església, on són reagrupades i fan diverses enceses conjuntes. Els participants canten amb alegria i espontaneïtat una estrofa del Virolai, senyal inequívoc que l’«Ensierru» ha acabat amb èxit i que les gallines han de començar a ser enfilades dins el camió per tornar, si sant Llagasta vol, l’any que ve.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
La Llagastada d'Esparreguera
Diversos autors, / Colla de Diables d'Esparreguera
La Llagastada d'Esparreguera és un conjunt de tres actes que ajuden a entendre ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
