NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 12 de novembre de 2019 | Cristià    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes de juliol > Festes majors


Festa Major
Gallines, gallines, gallines!
Esparreguera (el Baix Llobregat), Segon diumenge de juliol


Una gallina empaitant mossos


Les tanques de l'Ensierru


Una de les gallines


El gall encès


Un participant al terra


El recorregut és curt


Els espectadors han d'esquivar les bèsties


Les gallines, reagrupades


 

Esparreguera acull a mitjan juliol una piromàquia protagonitzada per un esbojarrat estol d’aviram festiu i per un grup de mossos que mira de conduir-lo cap al seu corral. Tot i tractar-se d’un acte inventat només fa uns anys, ja és un dels esdeveniments més populars de la seva festa major d’estiu.

La festa major d’estiu d’Esparreguera se celebra cada any pels volts del segon diumenge de juliol amb una cercavila dels grups de cultura popular del poble, sardanes, exhibició castellera, trobada gegantera, obres teatrals i moltes altres activitats culturals.

Des de fa uns anys la Festa Major d’Esparreguera compta amb una nova activitat, plena de pirotècnia, organitzada per la colla de diables local. És la Llagastada, una festa que es celebra en tres dies seguint una narració ben delimitada i que té per protagonistes un estol d'aviram festiu, els diables i en Llagasta, un sant inventat.

«Ensierru» de Sant Llagasta

El divendres hi ha el Cercagallines, dissabte es celebra el Correfoc i finalment diumenge té lloc l’«Ensierru» de Sant Llagasta, una piromàquia durant la qual uns mossos corren davant de diverses peces de bestiari —gall i gallines— que els empaiten escopint foc per la boca mentre segueixen un trajecte pels carrers i les places del poble. Durant un curt però intens recorregut, els mossos han de guiar les bèsties fins al seu corral intentant no cremar-se.

La idea està inspirada en els Encierros dels Sanfermines de Pamplona, en què un grup d’homes corre davant de diversos braus vius, tractant d’evitar les seves envestides. A Esparreguera van canviar braus per gallines, com que no tenien sant es van inventar un sant de burla, sant Llagasta (que pren el nom d’un insecte parasitari, una mena de paparra) i hi van afegir la pirotècnia, creant així un nou tipus d’espectacle de carrer, participatiu i amb molta intensitat, que avui atrau visitants procedents de tot arreu.

La Llagastada és un bon exemple de com la festa popular, més que estar bastida només sobre l’estricta fidelitat a una tradició ancestral, sovint també es crea agafant elements d’aquí i d'allà per bastir actes nous que, a base de repetir-se i millorar, acaben arrelant.

Està organitzat per la Colla de Diables d’Esparreguera, nascuda l’any 1996 per tal d’organitzar el correfoc que cada any se celebrava per la festa major i que fins aleshores feia una colla de fora. El primer «Ensierru» es va celebrar l’any 2002 amb només tres gallines i en el marc d’unes festes que tenien lloc al setembre. La colla volia fer un acte amb bestiari de foc, però amb un esperit lúdic i amb la idea que bèsties i persones interactuessin. Amb els anys l’«Ensierru» va anar guanyant elements i participació i finalment l’any 2004 va passar a formar part dels actes de la festa major.

L’«Ensierru» està protagonitzat per dos tipus de peces. En primer lloc hi ha un gran gall de cresta vermella que és mogut per un mosso amb l’ajuda d’una roda. La peça escup guspires —procedents de coets carretilles situats en diferents punts del seu cos— i simula ser el cap de la manada, vigilant que les gallines no es despistin. L’acompanyen les seves gallines, sis carcasses cavalcades pel que sembla un dimoni, un misteriós genet que duu un vestit amb banyes i la cara tapada amb un enreixat. Cada gallina duu dos coets sense tro final a la boca i un altre a la cua.

L’acte comença a la plaça de l’Ajuntament amb l’arribada de les bèsties, que són portades dins un camió. Una vegada allà es procedeix a fer la cantada de la tradicional Cançó de Sant Llagasta, una particular versió de la popular melodia de l’Entrada de Jerusalem de la Passió d’Esparreguera, que acaba amb un alegre «Gallines, gallines, gallines!». El llançament d’un coet volador, el «txupinassu», dóna lloc a l’alliberament de les bèsties i l’inici de les corredisses.

A partir d’aleshores gall i gallines comencen un excitat recorregut pels carrers del poble amb els mossos i mosses que corren davant seu. Els participants van rigorosament vestits de blanc, amb un mocador verd lligat al coll i una faixa també verda, i fan enaltiment de les bèsties a base de cops de diaris enrotllats a mode de bastó curt. L’objectiu dels mossos és dur les gallines de l’Ajuntament a l’església, tot seguint un recorregut marcat i intentant no ensopegar ni cremar-se. Pel camí hi ha excitació, alegria, crits i divertits simulacres d’accidents, amb evacuació de ferits inclosos.

Després de completar tot el recorregut, les bèsties arriben a la plaça de l’Església, on són reagrupades i fan diverses enceses conjuntes. Els participants canten amb alegria i espontaneïtat una estrofa del Virolai, senyal inequívoc que l’«Ensierru» ha acabat amb èxit i que les gallines han de començar a ser enfilades dins el camió per tornar, si sant Llagasta vol, l’any que ve.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  2610 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Les Santes amb lletra i música
Cruzate, Angelona / Associació Cultura i 15!
Llibre que vol contribuir a donar a conèixer el bestiari de Les Santes, ...

La Pedra del Diable
Diversos autors, / Ajuntament de Parets, Regidoria de Cultura
El còmic, il·lustrat per Martí Torras i amb textos del poeta barceloní ...

comprar
Les Santes. La festa major de Mataró
Guanyabens i Calvet, Nicolau / Arola Editors
Les Santes són la festa gran de la ciutat de Mataró. Rescatades de la letargia ...

Santa Cristina de Vallarnau
Palaudelmàs i Casals, Salvador / Obreria de Santa Cristina
A través de més de 200 pàgines i 11 capítols, aquest llibre de gran qualitat ...

Dansa de ses almorratxes (1910-1999)
Diversos autors, / Ajuntament de Lloret de Mar
Programa de festes de l'any 2000 dedicat al Ball de Plaça, amb una relació ...

No n’hi ha prou!
Àlvarez, Dani / ...i 15! Associació Cultural i Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró
Aquest llibre vol donar a conèixer -a mode de guia, d'una manera didàctica- ...

El Ball de Plaça i l’Obreria de Santa Cristina de Lloret de Mar (650 anys documentats)
Diversos autors, / Obreria de Santa Cristina
Escrit conjuntament per Joan Domènech i M. Antònia Juan i Nebot. ...

El llibre de Santa Cristina de Lloret
Pons i Guri, Josep Maria / Josep Maria Pons i Guri
Aquest llibre recull informació històrica al voltant del santuari de Sants ...

La gralla a Torredembarra i la tradició musical a la vila
Morlà Gómez, David / Grallers de la Torre
Aquest llibre se centra en la història de la gralla i dels grallers a Torredembarra, ...

Lloret de Mar. La història marinera. El turisme. L'esperit.
Fàbregas i Barri, Esteve / Editorial Selecta
Ultra mostrar-nos tots els aspectes de Lloret de Mar, l'autor desenrotlla ...

Tocs i músiques de Les Santes. Recull de tonades tradicionals de la Festa Major de Mataró
Diversos autors, / Tram
Un recull de les músiques d'aquesta festa , ideat i coordinat pels grallers ...

La Dormida. Gegants i nans de la ciutat de Mataró
Diversos autors, / Ajuntament de Mataró. Patronat Municipal de Cultura

llegir
Les Santes de Mataró: un model encara per consolidar
Vidal i Federico, Antoni Maria / festes.org
A finals dels anys 70 i primers dels 80 es forjava a la nostra ciutat un ...

llegir
Ha ballat el Gegant Robafaves de Mataró
Bertran Luengo, Jordi / festes.org
No eren les Santes a Mataró, però el Gegant Robafaves va ballar dilluns ...



Diables d'Esparreguera
http://www.diablesesparreguera.cat/
c/Llobregat, 2
08292 Esparreguera (el Baix Llobregat)
info@diablesesparreguera.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org