NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 19 d'agost de 2019 | Magí    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > Festes majors


Festa Major
El poble recorda i referma el seu vincle amb el riu
Flix (la Ribera d’Ebre), Pels volts del 15 d'agost


Cursa de pontones


La banda de música


Inflables


Pal ensabonat


Expectació per veure els jocs al riu


Cursa a rem amb les pontones


Regata femenina


Embarcació autoconstruïda


Llançada de melons i síndries


 

Els jocs al riu Ebre i la tradicional cursa de pontones —un tipus de llaüt que durant segles va ser el principal mitjà de transport fluvial— són els elements més destacats de la Festa del Riu, una popular i més que centenària celebració que, cada any a mitjan agost, té lloc en el marc de la Festa Major de Flix.

Flix i el riu

Situat a vuitanta quilòmetres del Delta, Flix és el segon municipi del tram català del riu Ebre, després de Riba-roja. Com altres poblacions de la ribera de l’Ebre, la seva història ha estat marcada, des de fa segles, per la presència imponent d’aquest gran corrent d’aigua que, al pas pel poble, fa un pronunciat meandre.

La festa major d'estiu

La festa major d’estiu de Flix se celebra pels volts del 15 d’agost, diada de l’Assumpció de la Mare de Déu, amb cinc intenses jornades que inclouen una gran quantitat d’actes. D’entre tots ells destaca la centenària Festa del Riu, un popular model de festa — també present en altres poblacions de la ribera de l’Ebre— basat en els jocs i les curses al riu. Se celebra a la part inferior del meandre —conegut per Riu de Baix—, entre el pas de barca i la presa de la central hidroelèctrica, a l’altura de l’embarcador del Club Nàutic Flix, l’entitat que organitza i coordina bona part dels actes.

Elements i jocs de la Festa del Riu

Habitualment, la Festa del Riu se celebra un dels dies del cap de setmana de festa major. Després de dinar, els representants polítics, convidats i les pubilles i hereus, acompanyats per la banda de música i els gegants del poble, fan acte de presència a l’embarcador, on ja fa estona que hi ha tots els participants.

El primer joc és el pal ensabonat o cucanya amb cintes. Es tracta d’un llarg pal de fusta que s’unta amb sabó i es col·loca de forma horitzontal a certa altura de l’aigua amb un suport a terra ferma. Els participants han de tractar de caminar per damunt del pal fins a aconseguir agafar una de les tres cintes que hi ha a l’extrem. Cada cinta té un premi diferent, que antigament era en espècie (un conill, un pollastre, embotits, etc.) i que actualment és en metàl·lic. Els joves agafen velocitat i, fent equilibris tractant de no caure a l’aigua, llisquen damunt el pal per intentar agafar una de les cintes, enmig dels comentaris del nombrós públic que els observa.

Un dels actes més esperats de la festa—i el que té més història— és la cursa de pontones, un seguit de regates protagonitzades per embarcacions a rem. Les pontones són un tipus especial de muleta, un llaüt petit d’entre 5 i 7 metres d’eslora i metre i mig d’amplada, tradicionalment construït amb fusta d’olivera i pi. Eren utilitzades pels llaüters, un antic ofici basat en el transport de mercaderies al llarg de tot el trajecte navegable del riu Ebre. L’ofici va entrar en decadència a tot arreu excepte a Móra d’Ebre i a Flix, coneguda com a «vila de llaguters», on encara es feien servir pontones fins als anys seixanta del segle xx per portar carbó des de Mequinensa i Faió.

Les embarcacions llaüteres de Flix, i també les d’Ascó, s’anomenen pontones perquè eren utilitzades en les tasques que tenien lloc a prop dels ponts flotants. Tot i que a Flix les pontones han servit històricament per al transport de petits volums de mercaderies —raïm, olives, carbó, llenya, taronges, arròs, terrissa…—, més modernament també s’han utilitzat per anar a pescar o passejar pel riu.

Les pontones que participen en les curses mantenen part del seu aspecte tradicional però moltes han estat adaptades per a la competició. La seva tripulació està formada pel patró, que controla el timó, i per quatre vogadors o remers, que fan grans esforços amb els rems per fer avançar la barca. Les regates, tant en la seva categoria masculina com femenina, es desenvolupen en un tram de riu d’entre 1 i 2 quilòmetres de llargada i sense gaire corrent. Expliquen que, a diferència d’altres indrets, la cursa de Flix és «neta», perquè cada una de les embarcacions participants fa la maniobra de girar 180 graus, la ciavoga, a la seva boia situada al bell mig de l’aigua, evitant així les topades entre embarcacions.

Durant tot el dia se celebren altres activitats al riu, com la cursa de natació, la cursa de piragües i la concentració d’andròmines, amb el concurs de tot tipus d’embarcacions de fabricació casolana. Els jocs més apreciats pels petits es desenvolupen al voltant d’estructures inflables aquàtiques, la majoria situades damunt l’aigua. Els jocs posen a prova l’habilitat dels menuts al mateix temps que els ajuden a perdre la por del riu.

El darrer acte és la llançada de melons i síndries al riu. Acabades les curses i la resta de jocs, una barca salpa de la riba i, mentre va donant tombs aleatòriament, va deixant anar a l’aigua exemplars d’aquests grans fruits. Tot aquell qui en vol aconseguir un, per gaudir allà mateix amb els amics o per portar-lo a casa com a trofeu, s’ha de llançar a l’aigua per agafar-lo. Aquest acte és hereu directe de la tradicional solta d’ànecs, un dels jocs més populars de les antigues festes del riu i que, a partir de l’any 1988, va deixar de celebrar-se arran de les denúncies d’entitats defensores dels drets dels animals i la llei de protecció dels animals en espectacles públics.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  615 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Arxiu festiu. Gràcia. Festa Major 1817-1943
Pablo i Grau, Jordi / Federació de la Festa Major de Gràcia
Inclou un CD Rom amb més de 1000 imatges de la història de la Festa Major ...

comprar
La festa al Pallars Sobirà (1905-1970)
Diversos autors, / Pagès Editors S.L
Aquest llibre, catàleg de l'exposició del mateix títol, pretén mostrar ...

El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa
Donada, Toni / Associació El Serpent de Manlleu
El llibre parla dels tres aspectes que formen la figura del Serpent de ...

Gràcia. Història de la festa més gran del pla
Sanclemente, Vicenç / Edicions Carrer Gran
Aquest llibre no pretén ser la història de la Festa Major completa, en ...

comprar
Tradicions de Gràcia
Amades i Gelats, Joan / La Violeta de Gràcia i el Taller d’Història de Gràcia
Reedició d'aquest llibre publicat el 1950 per commemorar el centenari de ...

comprar
L'etern efímer. Gràcia: 200 anys de festa
Diversos autors, / Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre surt en motiu dels actes de commemoració del bicentenari ...

La Bisbal sona!
Diversos autors, / Salseta Discos
Un CD que recull les músiques i cançons populars de la Festa Major de La ...

A Gràcia és Festa Major
Diversos autors, / Fundació Festa Major de Gràcia
El reportatge ha estat impulsat per la Fundació Festa Major de Gràcia, ...



Ajuntament de Flix
http://www.flix.cat
C/ Major 18, 1r
43750 Flix (la Ribera d’Ebre)
977.41.01.53
aj.flix@altanet.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org