El patge a bord del Quetx
El veler amb els tres Reis, a punt d'arribar
Els badalonins van a la platja a rebre els Reis
El Rei Blanc
Rebuda per part dels representants polítics
Carteres reials durant la cavalcada
Carrossa del Rei Negre
Esperant els Reis amb fanalets i bombes
La crida als Reis al carrer del Carme
Des d'alguns terrats i balcons en plouen carmels
|
| La festa dels Reis de Badalona inclou l'escenificació de la seva tradicional arribada per mar a la ciutat a bord d'un gran veler, una lluïda i multitudinària cavalcada pels carrers, i un costum íntim i familiar, la "Crida als Reis", que és protagonitzat pels infants i els seus fanalets de paper o "bombes".
La festa comença el 5 de gener al matí quan els pares porten els seus petits al port de Badalona per entregar les cartes amb llurs desitjos al patge reial, l'emissari dels Reis d'Orient, que els rep a bord d'un gran i antic veler de cabotatge: el quetx Ciutat Badalona.
Aquest gran vaixell d'uns 25 metres d'eslora i dos màstils, va ser construït l'any 1929 a Dinamarca i es va dedicar durant molts anys al transport de mercaderies. Després de moltes aventures i desventures navegant per mig món, el quetx va anar a parar al port de Torredembarra.
L'any 2006, l'Ajuntament i la societat Marina Badalona, que explota el port, el van convertir en un vaixell escola. Des d'aleshores, i gràcies a l'Associació Amics del Quetx Ciutat Badalona, participa en diferents actes culturals de la ciutat i en esdeveniments de navegació tradicional que tenen lloc arreu del Mediterrani com a ambaixador de Badalona. L'acompanya sovint el Cantaquetx, un grup musical que té per objectiu recuperar i difondre la cançó popular marinera.
La desembarcada
La desembarcada dels Reis té lloc abans que es comenci a pondre el Sol en el tros de platja que hi ha al costat de l'emblemàtic pont del Petroli, una estructura de 250 metres de llargada que s'endinsa al mar. Concebut per descarregar mercaderies, avui té usos culturals i ambientals i s'ha convertit en una estació meteorològica i un refugi de peixos.
La platja s'omple de gom a gom de famílies que, amb els seus nens i nenes, canten les cançons típiques per esperar els Reis. Alguns infants porten prismàtics per mirar d'endevinar si a bord d'aquell vaixell que es veu a l'horitzó –el mateix quetx– hi van els il·lustres visitants. Tradicionalment, el desembarcament té lloc pel mateix pont, però si les condicions del mar no ho permeten, els Reis arriben per la platja a bord de tres llaüts de rems.
Els Reis i els seus patges són rebuts solemnement pels representants de la ciutat i pels "tornemis", uns personatges locals, entremaliats i juganers, que fan d'ajudants de Ses Majestats. La màxima autoritat política de Badalona fa un parlament de benvinguda, els lliura pa i sal, com manen els antics cànons de l'hospitalitat, i els fa entrega d'una clau perquè puguin entrar a totes les cases del municipi.
La cavalcada reial
La cavalcada reial comença quan ja és fosc i fa un recorregut pels principals carrers del centre de Badalona. Els nens i nenes esperen que passin els Reis cantant les cançons característiques i amb les seves "bombes" enceses, nom amb què a Badalona es coneix el tradicional fanalet de paper de forma rodona.
Cada any la cavalcada està ambientada amb un tema diferent, però les carrosses i les comparses de persones que les acompanyen sovint inclouen motius mariners, com els peixos fantàstics que representa que han vist durant el viatge per mar. Tampoc hi falten mai la carrossa per recollir cartes, les tres carrosses reials, una carrossa que reparteix carbó i les carrosses que tiren caramels i confeti.
La crida col·lectiva als Reis
Una de les singularitats de la Festa de Reis badalonina és la "crida col·lectiva als Reis" que té lloc al carrer del Carme, un acte que busca l'austeritat i fer créixer la màgia de la jornada en els més petits. L'acte està inspirat en un costum familiar anomenat "cridar als reis", present en diferents pobles del Maresme, i que tradicionalment té lloc a casa dels avis una vegada acabada la cavalcada.
Amb els llums tancats, els nens recorren el passadís de la casa amunt i avall, armats només amb el seu fanalet mentre "criden" les cançons de Reis. De sobte se sent un espetec ben fort i comencen a caure pertot arreu fruits secs i tot tipus de llaminadures, que els infants recullen amb delit de terra al crit de "llum, llum!".
L'any 1996 un grup de veïns van voler traslladar aquest costum familiar a l'espai públic, portant al carrer allò que se celebrava portes endins. Una vegada la cavalcada reial ha passat, es tanca l'enllumenat públic del carrer del Carme i els veïns fan un recorregut a peu en direcció al mar, acompanyats per un grup de músics, mentre canten:
Els Reis vénen, vénen de la muntanya,
porten joguines, per a la canalla.
Els Reis vénen, vénen de l’Orient,
no porten res, per als nens dolents.
Els Reis vénen, vénen de l’Orient
i porten joguines per a tota la gent
...i una botifarra per a la meva dent!
Una cançoneta que acaba amb l'estrofa que coneixen tots els infants de Badalona:
Els Reis vénen, les cireres cauen,
cauen de pastor per a Nostre Senyor.
En sentir la cançó, els veïns d'algunes cases, amagats rere les finestres o des dels balcons i terrats, fan "ploure" caramels, confits, xocolata i tot tipus de llaminadures, que els infants recullen –esverats i plens d'excitació– del terra.
L’any 2001 s’hi va incorporar l’encesa del fanalet gegant i el relat del conte El fanalet d’en Tasi al pati de l’Associació de Veïns del Centre, punt final de trajecte.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
