NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 23 d'agost de 2019 | Rosa | Dia Mundial contra el comerç amb esclaus    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes d'agost > Aplecs i romeries


Aplec del Vinyet
Trobada anual amb la patrona del Garraf
Sitges (el Garraf), 5 d'agost


Xilografia de la Mare de Déu del Vinyet


Santuari del Vinyet


Peanya de la Mare d Déu del Vinyet


Ex-vots pintats


Ex-vot en forma de veler


Presentalla de vaixell


Encesa de ciris


Hereus i pubilles


Missa


Ballada de sardanes


 

Cada 5 d’agost milers de persones s’apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.

El Vinyet

El Vinyet és una plana natural situada just davant la costa del Garraf, entre els municipis de Sitges i Vilanova i la Geltrú. Habitada ja des de l'època dels ibers cossetans, i avui totalment urbanitzada per un complex entramat de luxoses cases unifamiliars, el Vinyet fou durant segles, una gran i fèrtil extensió de terra situada a tocar de la platja i dedicada a la vinya. Al Vinyet s'hi conreava un tipus especial de raïm que fa la malvasia, el vi dolç característic de Sitges.

Al bell mig d’aquest espai hi ha el Santuari del Vinyet, un conjunt d'edificis (església i casa dels ermitans) del segle XVIII, que són hereus d'una antiga ermita dedicada a Santa Maria, ja documentada al segle XIV al mateix indret.

La Mare de Déu del Vinyet

El santuari alberga una petita talla d’una dona bruna que duu un infant al damunt, i que és representada damunt d’un núvol, un detall que revela com, ja des de temps immemorials, ha estat una divinitat atmosfèrica, identificada amb el Cel i a qui s'atribueix el domini del clima.

Durant segles, aquesta imatge representà a la Gran Mare, divinitat ibera a qui s'atribuïa el domini de les condicions atmosfèriques (els vents, les tempestes...).

En la simbologia cristiana, i ja a partir del segle XIV, representa a Santa Maria, la Mare de Déu. La seva presència s'explica per la llegenda de la seva troballa, que la fa aparèixer de forma misteriosa d'entre els ceps d'una vinya, i que explica la principal característica d’aquesta marededéu: la manca del braç dret. La llegenda relata que fou descoberta per un vinyater moro quan, en efectuar un cop d’arada, se li aparegué entre els ceps. Sorprès per la troballa, la va voler ensenyar al senyor per qui treballava, però en arribar al castell s’adonà que havia desaparegut del cistell on la portava i que, l’endemà, apareixia de nou a la vinya on l’havia trobada. Aquests fets inexplicables van durar uns dies, fins que es va comprendre que la imatge no es volia moure i que allò manifestava la voluntat que se li erigís, allà mateix on va ser trobada, una capella.

La Mare de Déu del Vinyet fou durant segles la patrona dels vinyaters sitgetans, que l’invocaven per tal que les llevantades, especialment virulentes en aquest tram de costa, no inundessin la zona i que les calamarsades de les tempestes estiuenques no malmetessin el raïm.

La seva fama guanyà força a partir de finals del segle XVIII, quan mica en mica es va erigint com a protectora de tots els que fan algun tipus de viatge i, molt especialment, dels “americanos”, mariners sitgetans que als segles XIX i XX viatjaven cap a les Amèriques amb grans vaixells a vela per comerciar.

D'aquesta època són els quadres pintats i les reproduccions de velers que hi ha penjades a l'interior de l'església, presentalles ofertes en acció de gràcies a la Mare de Déu. Els exvots del Vinyet són, juntament amb els de la Cisa de Premià i els de Santa Cristina de Lloret, els més importants de tota la costa catalana.

En l’actualitat la Mare de Déu del Vinyet és considera la patrona del Garraf i és venerada per gent de Sitges i també d’altres poblacions dels rodals, que la consideren com una mena de protectora familiar. Pels sitgetans, però, la Mare de Déu del Vinyet ha transcendit l’àmbit religiós i, per això, la propietat del santuari és de l’Ajuntament de Sitges i no de l’Església.

Esquema ritual de la festa

Els actes de la festa comencen el dia 4 d'agost, quan se celebra "Em dic Vinyet", un refrigeri d'homenatge a totes les dones i nenes que s'anomenen Vinyet, durant el qual se'ls entrega un petit regal commemoratiu.

L’Aplec comença de bon matí amb l’arribada de gent vinguda de moltes poblacions del Garraf, que s’acosten fins al santuari, especialment guarnit amb flors per a l’ocasió.

Durant tot el dia pels volts del santuari hi ha atraccions per a infants i una fira amb parades d’artesania i menjar, així com de diferents entitats culturals sitgetanes, que venen el seu "merchandising" de cara a la festa major.

A mesura que arriben, els visitants encenen ciris davant del mural de ceràmica dedicat a la Mare de Déu del Vinyet que hi ha en un espai lateral de l’església. Els ciris, estampes i altres records del dia es poden comprar a l'interior de la casa dels ermitans i serveixen per sufragar les despeses de la festa. Al migdia té lloc la missa solemne, que compta amb la presència dels representants polítics i dels hereus i les pubilles, i que culmina amb el cant dels goigs.

Acabada la missa, molts visitants passen a venerar, en família, la imatge del Vinyet que hi ha al cambril. A l’exterior es fa un vermut, amb orxata i altres begudes i coca.

Al migdia, a la zona del Parc que hi ha al costat del santuari s'hi fa la representació del Ball de Nostra Senyora del Vinyet a càrrec del Col·lectiu Teatral La Palmera, un ball parlat que té la seva primera referència escrita l'any 1860 i que representa de forma dansada la llegenda de la troballa.

A la tarda té loc el res del rosari i, a l'era del costat de la casa dels ermitans, hi ha una ballada de sardanes interpretades per la cobla en directe. Al vespre, es dispara un castell de focs des dels terrenys del costat del santuari, els darrers que han sobreviscut a la urbanització general de l'indret.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Manel Carrera


Mantells de la Mare de Déu


El mantell mullat
La tradició popular explica que la Mare de Déu del Vinyet acudeix en ajuda dels mariners i de la gent de mar quan es troben en tràngols perillosos i que, quan això passa, el seu mantell apareix mullat.



  383 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Llegendes de Sitges
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Aquest llibre recull en edició facsímil els opuscles publicats l'any 1953 ...

El vinyet. El lloc i el santuari
Diversos autors, / Ajuntament de Sitges
Aquest llibre versa sobre aquest indret de culte de Sitges des des de diferents ...

Sitges dels nostres avis
Roig i Raventós, Emerencià / Grup d'Estudis Sitgetans
El llibre conté quaranta-quatre relats del Sitges del segle XIX, que es ...



Santuari del Vinyet
http://www.sitges.cat/
Passeig del Doctor Gaietà Benaprés, 43
08870 Sitges (el Garraf)
93.894.01.23

Ajuntament de Sitges
http://www.sitges.cat/
Pl. Ajuntament, sn
08870 Sitges
93.811.76.00



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org