|
Calendari: Festes de Primavera > Primers de Maig > Aplecs i romiatges
|
|
Romeria a la Fontcalda
Romeria fins a la «font dels Xorros»
Gandesa (la Terra Alta), Primer diumenge de maig
El brollador entre roques
Els cànters
La Mare de Déu de la Fontcalda
Un moment de la caminada d'anada
Els xorros del brollador
Remullant els peus
Jugant amb l'aigua
Benedicció durant la missa
Ballada dels gegants
|
| Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Un indret natural privilegiat
La Fontcalda és un espai natural d'una bellesa i tranquil·litat excepcionals. Situat a uns dotze quilòmetres de Gandesa, al bell mig del congost que forma el riu Caneletes mentre va obrint-se pas vers l'Ebre, queda aïllat i enclotat al fons d'una petita vall. Deu el seu nom a un brollador natural d'aigua calenta, conegut popularment com a «font dels Xorros», que sorgeix entre els relleus abruptes d'uns plecs de roques verticals. L'aigua surt de l'interior de la terra a 28 graus i s'ajunta, en aquell mateix indret, amb l'aigua freda que baixa pel riu. Des de temps antics hom ha considerat que aquesta aigua sulfurosa té propietats remeieres i és especialment bona per guarir les malalties de la pell i les articulacions, com el reuma.
La primera documentació escrita sobre la Fontcalda és del 1334 quan el rei Pere i fa cessió de l'espai a la Universitat de Gandesa. Es creu que els romans ja feien ús d'un primitiu balneari en aquest lloc, aprofitant que a prop de Gandesa hi passava la Via Augusta. Més endavant ja es documenta un balneari complet, amb estances per hostatjar malalts. El balneari va deixar de funcionar als anys cinquanta però encara resta dempeus, reconvertit en hotel i restaurant.
La llegenda dels cànters
El santuari acull tot l'any una imatge de la divinitat cristiana associada a aquesta deu d'aigua: la Mare de Déu de la Fontcalda. L’edifici és del segle XVIII i està coronat per dos cànters gegants, que es diu que són allà en record de les grans cànteres de terrissa amb què les treballadores del balneari transportaven l'aigua calenta des dels brolladors fins a les banyeres de les habitacions. Els cànters també estan relacionats amb la llegenda fundacional de l'església, transmesa de generació en generació. La llegenda explica que un pastor de Prat de Comte que havia anat a portar les ovelles a beure aigua al riu va trobar, enmig de l’aigua i envoltada d'una aurèola lluminosa, una petita imatge d'una dona que va identificar amb la Mare de Déu. Meravellat per la troballa, va posar la talla al sarró i la va portar al poble per ensenyar-la als seus veïns. Però quan la va voler mostrar, s’adonà que ja no hi era. L'endemà, la imatge va aparèixer al costat del brollador. El misteri de l'aparició i fugida de la talla ocorregué diverses vegades i va fer pensar els veïns que no volia moure's d'aquell indret i que calia edificar-li una església allà mateix. La llegenda explica que per dirimir en quin cantó del riu s’havia de construir, si a Prat de Comte (d’on era el pastor) o bé a Gandesa (on era la font), van fer una juguesca. Tirarien un cànter daltabaix de les roques des de cada una de les carenes i aquell que no es trenqués designaria l'indret escollit per edificar-la. Gandesa va guanyar la juguesca i l’església es féu al seu terme, en un terreny planer uns metres més amunt de la font.
L'anada a la Fontcalda, seqüència ritual
L'anada a la Fontcalda se celebra el primer diumenge de maig. El dia abans és tradició que els xiquets ho anunciïn pel carrer tot cridant «a la Fontcalda, a la Fontcalda». Els romeus es concentren a primera hora del matí davant l'església arxiprestal amb un mocador al coll i, mentre repiquen les campanes, formen la processó de sortida del poble. Després comença la marxa de dotze quilòmetres fins a la Fontcalda, que només s'atura tres vegades. La primera al cap del barri de les Planes, on es beneeix el terme municipal. La segona al peiró de la Fonteta, on es fan unes pregàries per als difunts. I la tercera al cap de la Costa, des d'on ja es veu el santuari i on saluden la Mare de Déu cantant una Salve que acaba amb un «Visca la Mare de Déu de la Fontcalda!». Després d'esmorzar els romeus segueixen caminant per un paisatge canviant, entre muntanyes abruptes i boscos de pins. Quan la comitiva està a punt d'arribar al santuari, es torna a formar la processó i es canten els goigs. Antigament, molts feien tot el recorregut descalços, a manera de prometença, una pràctica que avui ja quasi ningú manté.
Un dels ritus propis d'aquesta jornada és la visita als brolladors d'aigua calenta. Tot just arriben a la Fontcalda, els participants es desplacen fins a la font per remullar-se els peus i altres parts del cos amb la seva aigua benefactora. Si el temps acompanya, les gorgues del riu s'omplen de nens i nenes que es banyen i salten des de les roques, empaitant-se amb pistoles d'aigua i fent tot tipus de jocs.
El punt culminant de la festa és la concorreguda missa cantada que se celebra al migdia a l'església, durant la qual es realitza una benedicció amb aigua dels brolladors. Quatre nenes reparteixen l'aigua beneïda entre els assistents, que es fan el senyal de la creu amb l’aigua i es mullen diferents parts del cos. L'altar, que reprodueix la forma de la font i els brolladors, és envoltat per les flors que s'hi han portat en ofrena durant tot el matí. Acabada la missa es assistents besen la imatge de la Mare de Déu de la Fontcalda, mentre es canta l'himne Salve Font Sagrada i els goigs, que es conserven sobre els seus suports de fusta originals, anomenats tauletes.
Una vegada acabat el culte, els gegants Gori i Fontcalda, que representen els patrons Sant Gregori d’Ostic i la Mare de Déu de la Fontcalda, fan el seu animat ball al mig de la plaça que hi ha davant l'església, acompanyats pel nombrós grup de grallers i gralleres del poble. Tot seguit es ballen jotes i sardanes i, de mica en mica, les famílies i grups d'amics van distribuint-se per la zona d'esbarjo i el restaurant per fer el dinar de germanor. A la tarda hi ha una pregària pels malalts i la tornada esglaonada al poble, que acaba a l'església arxiprestal amb el crit unánime de tots els assistents de «Visca la Mare de Déu de la Fontcalda».
La Fontcalda és visitada durant tot l’any per persones de diferents pobles de la Terra Alta amb motiu d'altres festes, però és durant el primer diumenge de maig quan els de Gandesa, tant els que hi viuen tot l'any com els que són fora i tornen aquest dia, compleixen amb una tradició heretada dels seus avantpassats que els permet reviure, durant una llarga jornada, els intensos sentiments que els vinculen amb el seu poble i amb la Fontcalda.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
