NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 18 d'abril de 2021 | Perfecte    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de principis de juliol > Festes majors


Festa major
L'Àliga i els caps de llúpia, protagonistes de la festa
Vic (Osona), Pels volts del 5 de juliol


El Ball de l'Àliga


Els Sagals d'Osona


Els gegants de Vic


Als anys 40 del segle XX, el Merma ja havia completat la família.


La Vella es va fer a imatge d'un vigatà molt lleig, que encara va sortir afavorit


 

La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d’arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d’activitats complementàries.

La festa major de Vic està dedicada a Sant Miquel dels Sants (1591-1625), un sant que va néixer en aquesta ciutat. D’entre els actes religiosos a la seva memòria destaquen els cultes a la seva casa nadiua i els actes del dia central de la festa, el 5 de juliol, amb el trasllat en processó de les relíquies fins a la Catedral. La processó compta amb la presència de la corporació municipal, nombrosos ciutadans i els macers, personatges recuperats l’any 1983. A la catedral se celebra una missa en honor seu, on es canten els goigs i es veneren les relíquies.

D’entre l’atapeït programa d’actes d’arrel tradicional destaca el ball de l’Àliga, la dansa de l’Espígol i la ballada dels gegants i caps de llúpia que té lloc el dia 5 de juliol després de la sortida de l’ofici dedicat al Sant.

Gegants des de 1493

A Vic, hi ha constància de l’existència documental de gegants des de 1493, per bé que els geganters vigatans no descarten que anteriorment ja n’hi hagués. La primera geganta no va sortir fins els volts de 1609. Les figures actuals, però, daten de 1832, quan el consistori va encarregar una parella nova de gegants per substituir els antics, que s’havien anat deteriorant.

La parella de gegants que encara avui surt per festa major i que representa els Comtes d'Osona és l'originària de fa 175 anys. Durant la resta de l’any, estan exposats a l’ajuntament, juntament amb l’Àliga de la ciutat.

Juntament amb els Comtes d’Osona va néixer el Merma, que actuava com a mestre de cerimònies de la festa, espantant la gent per fer-la sortir de davant dels gegants. A Vic, segons explica el geganter Enric Baldà, aquesta funció la va fer durant molt de temps el bou. Quan va aparèixer el Merma, li va prendre la funció.

L'expert en cultura popular Jan Grau, a més, apunta que és perfectament factible que la llegenda que s’explica del Merma fos del tot certa. La saviesa popular diu que era habitual que li untéssin la clepsa amb mel per atraure les mosques, de manera que els geganters no havien de patir perquè els emprenyés cap mosca quan feien ballar els gegants.

De fet, el Merma és un nan cosí-germà del Lligamosques d’Olot i en Berruga de Figueres, dues figures amb qui comparteix fesonomia, llúpies i, molt possiblement, la mateixa funció protocolària i insecticida.

El Merma va aparèixer en societat sense parella. Al cap dels anys, però, va anar formant una família, de manera voluntària o involuntària. A principis del segle XIX va aparèixer la Vella, un capgròs realitzat a imatge i semblança d’un vigatà molt lleig que vivia al carrer de Sant Francesc i que, segons s’explica, encara va sortir afavorit. La Vella va tenir una gran acceptació popular i, des de llavors, va participar al seguici festiu vigatà.

Ja entrat el segle XX, el col·lectiu de nans de Vic es va enriquir amb l’aparició del Nen, un capgròs realitzat amb el mateix motlle que un dels Nans Nous de la Patum de Berga. El Nen, a diferència de la Vella, no va ser gaire ben rebut pels vigatans, que durant varis anys li van negar la legitimitat de sortir a la Festa Major. Amb el pas del temps, però, totes tres figures s’han convertit en família.

El 2006, els tres nans van estrenar La Mascarada, composta per Jordi Lara i amb coreografia de Joan Vallbona. Jan Grau defineix La Mascarada com una representació parateatral, que no acaba de ser un ball de nans, però que sí que "és genial". La ballada consta de tres parts, una per a cada un dels membres de la família: El Nen fa de les seves, La desesperació de la Vella i El Merma imposa la seva llei.

Altres activitats

Durant tota la setmana Vic s’omple d’espectacles i activitats de tot tipus, d’entre els que destaquen el cicle Nits del lloro, amb una programació diària d'actuacions de circ i teatre; els balls i concerts musicals de cada dia a la nit; la Gimcana dels Sagals d’Osona, castellers de Vic; la Trobada de Puntaires, etc.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: IMAC, Institut Municipal d'Acció Cultural de Vic, i Arxiu Comarcal d'Osona


  Data de publicació digital: 12/7/2004 9678 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Ajuntament de Vic. Institut Municipal d'Acció Cultural
http://www.vic.cat/
Plaça Major 1
08500 Vic (Osona)
93.886.72.87
imac@vic.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org