|
Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes de juliol > Festes majors
|
|
Festa major
L'Àliga i els caps de llúpia, protagonistes de la festa
Vic (Osona), Pels volts del 5 de juliol
El Ball de l'Àliga
Els Sagals d'Osona
Els gegants de Vic
Als anys 40 del segle XX, el Merma ja havia completat la família.
La Vella es va fer a imatge d'un vigatà molt lleig, que encara va sortir afavorit
|
| La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d’arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga o la dansa de l'Espígol, amb un complert repertori d’activitats complementàries.
La festa major de Vic està dedicada a Sant Miquel dels Sants (1591-1625), un sant que va néixer en aquesta ciutat. D’entre els actes religiosos a la seva memòria destaquen els cultes a la seva casa nadiua i els actes del dia central de la festa, el 5 de juliol, amb el trasllat en processó de les relíquies fins a la Catedral. La processó compta amb la presència de la corporació municipal, nombrosos ciutadans i els macers, personatges recuperats l’any 1983. A la catedral se celebra una missa en honor seu, on es canten els goigs i es veneren les relíquies.
D’entre l’atapeït programa d’actes d’arrel tradicional destaca el ball de l’Àliga, la dansa de l’Espígol i la ballada dels gegants i caps de llúpia que té lloc el dia 5 de juliol després de la sortida de l’ofici dedicat al Sant.
Gegants des de 1493
A Vic, hi ha constància de l’existència documental de gegants des de 1493, per bé que els geganters vigatans no descarten que anteriorment ja n’hi hagués. La primera geganta no va sortir fins els volts de 1609. Les figures actuals, però, daten de 1832, quan el consistori va encarregar una parella nova de gegants per substituir els antics, que s’havien anat deteriorant.
La parella de gegants que encara avui surt per festa major i que representa els Comtes d'Osona és l'originària de fa 175 anys. Durant la resta de l’any, estan exposats a l’ajuntament, juntament amb l’Àliga de la ciutat.
Juntament amb els Comtes d’Osona va néixer el Merma, que actuava com a mestre de cerimònies de la festa, espantant la gent per fer-la sortir de davant dels gegants. A Vic, segons explica el geganter Enric Baldà, aquesta funció la va fer durant molt de temps el bou. Quan va aparèixer el Merma, li va prendre la funció.
L'expert en cultura popular Jan Grau, a més, apunta que és perfectament factible que la llegenda que s’explica del Merma fos del tot certa. La saviesa popular diu que era habitual que li untéssin la clepsa amb mel per atraure les mosques, de manera que els geganters no havien de patir perquè els emprenyés cap mosca quan feien ballar els gegants.
De fet, el Merma és un nan cosí-germà del Lligamosques d’Olot i en Berruga de Figueres, dues figures amb qui comparteix fesonomia, llúpies i, molt possiblement, la mateixa funció protocolària i insecticida.
El Merma va aparèixer en societat sense parella. Al cap dels anys, però, va anar formant una família, de manera voluntària o involuntària. A principis del segle XIX va aparèixer la Vella, un capgròs realitzat a imatge i semblança d’un vigatà molt lleig que vivia al carrer de Sant Francesc i que, segons s’explica, encara va sortir afavorit. La Vella va tenir una gran acceptació popular i, des de llavors, va participar al seguici festiu vigatà.
Ja entrat el segle XX, el col·lectiu de nans de Vic es va enriquir amb l’aparició del Nen, un capgròs realitzat amb el mateix motlle que un dels Nans Nous de la Patum de Berga. El Nen, a diferència de la Vella, no va ser gaire ben rebut pels vigatans, que durant varis anys li van negar la legitimitat de sortir a la Festa Major. Amb el pas del temps, però, totes tres figures s’han convertit en família.
El 2006, els tres nans van estrenar La Mascarada, composta per Jordi Lara i amb coreografia de Joan Vallbona. Jan Grau defineix La Mascarada com una representació parateatral, que no acaba de ser un ball de nans, però que sí que "és genial". La ballada consta de tres parts, una per a cada un dels membres de la família: El Nen fa de les seves, La desesperació de la Vella i El Merma imposa la seva llei.
Altres activitats
Durant tota la setmana Vic s’omple d’espectacles i activitats de tot tipus, d’entre els que destaquen el cicle Nits del lloro, amb una programació diària d'actuacions de circ i teatre; els balls i concerts musicals de cada dia a la nit; la Gimcana dels Sagals d’Osona, castellers de Vic; la Trobada de Puntaires, etc.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: IMAC, Institut Municipal d'Acció Cultural de Vic, i Arxiu Comarcal d'Osona
|
|
|
| |
| |
Data de publicació digital: 12/7/2004 |
5666 lectures
|
|
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Les Santes amb lletra i música
Cruzate, Angelona / Associació Cultura i 15!
Llibre que vol contribuir a donar a conèixer el bestiari de Les Santes, ...
|
|
|
| |
La Pedra del Diable
Diversos autors, / Ajuntament de Parets, Regidoria de Cultura
El còmic, il·lustrat per Martí Torras i amb textos del poeta barceloní ...
|
|
|
comprar
| |
Les Santes. La festa major de Mataró
Guanyabens i Calvet, Nicolau / Arola Editors
Les Santes són la festa gran de la ciutat de Mataró. Rescatades de la letargia ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
