NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 16 d'agost de 2018 | Roc    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu de les Neus > Ballades en fonts i pous


Ballades en fonts i pous
La xacota més tradicional de les Pitiüses
Diferents poblacions, 5 d'agost i altres dates


Font Balàfia


Sonadors i castanyolers a cala Llonga


Ballada Foto: Raymar


Ball pagès a Buscastell. Foto: Manel Jovani


Ball pagès a Es Broll de Santa Eulària des Riu


 

Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.

L'aigua en context d'insularitat

Com en totes les illes petites, l'aigua ha estat tradicionalment un recurs molt preuat a Eivissa i Formentera. Un recurs escàs però imprescindible tant per a satisfer les necessitats domèstiques de beure, rentar-se i cuinar com per cobrir les demandes agrícoles de rec de camps i abeuratge dels animals.

Abans de la canalització generalitzada de les aigües, els pous i les fonts havien estat indrets d'especial importància per a la comunitat com a mantenidors i subministradors d'aigua dolça permanent. No ha d'estranyar, doncs, que des de ben antic aquests espais on l'aigua s'emmagatzema o on brolla de forma natural hagin estat considerats ideals per a celebrar-hi tot tipus de festes populars. Espais apartats del centre urbà, en cruïlles de camins i amb aigua potable, que des de ben antic han estat utilitzats com a punts de trobada per una comunitat que tot sovint vivia dispersa en masos i cases aïllades.

Fonts i pous, punts de trobada i festa

Hi ha qui creu que les trobades i balls en pous i fonts pitiüses podrien ser la continuació d'una tradició religiosa anterior, que alguns autors relacionen amb el culte i la veneració de Tànit, la deessa púnica de la fertilitat. Segons aquests, les fonts i els pous haurien estat espais sagrats, la mateixa aigua l'objecte de culte i els balls un homenatge al poder de l'aigua. Hi ha qui fins i tot pensa que aquestes xacotes serien una espècie de cerimònia per agrair la seva presència i demanar que no falti mai. El significat exacte dels diferents balls i la interpretació de la complexa coreografia i els moviments dels balladors són encara un enigma, però hi ha qui creu, també, que podrien ser antiquíssims balls que servien per fer revenir l'aigua al pou o font....

Els pous i fonts han estat, certament, un marc ideal per a la celebració de xacotes, llargs i esgotadors balls de festeig i altres activitats culturals que necessiten de l'aigua per dur-se a terme. La tradició d'anar a ballar davant pous i fonts situats a les afores del poble va estar ben viva, com a xacota i ball de festeig, fins a principis del segle XX quan, per motius diversos, va començar a deixar de celebrar-se (les darreres ballades d'aquesta època estan datades entre 1907 i 1955). A partir dels anys 90 les ballades en pous i fonts s'han tornat a celebrar, amb un marcat sentit de recuperació de la identitat local, i gràcies a la iniciativa de les colles de ball pagès de cada poble.

Les dates més tradicionals de les ballades

A Eivissa, les ballades populars en pous i fonts es concentren en dates properes al solstici d'estiu. Així, per ordre de freqüència, estan majoritàriament associades a la festa del 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquesta illa. Per ordre d'importància i freqüència, tradicionalment també es celebren els dies de Sant Cristòfol (10 de juliol), Sant Jaume (25 de juliol), Sant Ciriac (8 d'agost), l'Assumpció de Maria (15 d'agost), Sant Joan (24 de juny) i Sant Pere (29 de juny).

A Formentera, on no hi ha cap font però si alguns pous, les ballades tenien lloc, en canvi, pels volts del 25 i 26 de desembre.

La seqüència ritual tradicional

El dia de la vigília es va a la font o al pou a netejar l'espai, guarnir-lo amb flors i emblanquinar les parets que marquen els contorns externs de la deu d'aigua. La festa comença al migdia amb un dinar a casa, celebrat en companyia de la família i amics, on no hi falta el vi pagès. Acabat l'àpat la gent i els balladors (ja amb els seus vestits tradicionals) es desplacen fins la font o el pou on té lloc la ballada pagesa, que sempre comença a primera hora de la tarda.

Una ballada pagesa complerta inclou un conjunt de balls diferents: la curta, la llarga, ses nou rodades, sa giratomba… En totes elles, i fent sonar unes grans castanyoles de fusta, el ballador evoluciona rondant la dona, que duu un vestit proveït de joies (les "emprendades") i que va movent-se al seu voltant amb la mirada fixa a terra i un moviment característic. Tradicionalment, el primer ball tenen l'honor de començar-lo les persones que la vigília han anat a guarnir l'espai, els propietaris del lloc o bé la parella que viu més aprop de la font. En les ballades a pous és costum disparar un tret a l'aigua per iniciar la ballada i disparar un "tron" a l'aire amb el trabuc, cada vegada que acaba un dels balls. Entre ball i ball es beu vi i es mengen bunyols i orelletes fets per a l'ocasió, i els fruits que hi hagi a la finca, com peres i pomes. També es celebren jocs tradicionals, es "tira bassetja" i hi ha parades de menjar.

Aquest tipus de ball, propi i exclusiu de les Pitiüses, és animat i estrepitós doncs sempre va acompanyat pel so contundent de les castanyoles, el ritme marcat d'un tambor, la melodia característica d'una flaüta, i sovint també pels "ucs" (crits d'ànim i gresca) de balladors i assistents.

La història explica que antigament, en les ballades en pous i fonts d'Eivissa i Formentera, les baralles i les disputes, amb ferits i fins i tot algun mort, havien estat habituals, doncs aquestes trobades a redós de l'aigua eren tradicionalment freqüentades per joves solters amb ganes de gresca i ànim de festeig. En aquelles on hi participaven joves de pobles diferents, sovint hi havia conflictes que podien acabar resolts mitjançant l'ús de "catxorrillos", un tipus de pistola que funcionava amb pólvora ataconada.

Els balls duren fins que es fa fosc, moment en què alguns dels participants es repleguen en alguna casa on té lloc "Sa vetlada", una animada gresca amb ingesta de vi de pagès, bunyols i la cantada d'estribots, que s'allarga tota la nit i que sovint dura fins a l'alba.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Toni Manonelles




Xacotes
Aquestes ballades en pous i fonts són considerades, a les Pitiüses, com una tipologia de "xacotes", que el diccionari defineix com una "menjada col·lectiva i festosa, per celebrar quelcom" o bé com "un tipus de festa casolana, amb cants i música de tambors, flaüta i castanyoles, que se celebra a la pagesia d'Eivissa".



  1026 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera
Marí Tur, Joan / Congrés de Cultura Pitïusa - La Caixa
Aquest petit volum inclou una fitxa per totes i cadascuna de les ballades ...



Federació de Colles de Ball i Cultura Popular d’Eivissa i Formentera
http://ballpages.org/
Can Guasch
07814 Santa Gertrudis (Eivissa)
federacio-collesdeball@hotmail.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2018 festes.org