NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 28 de gener de 2020 | Tomàs, Amadeu, Augeni, Flavià    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > Els Traginers


Festa de Sant Antoni
Tres voltes amb els traginers de terrissa
L'Alcora (l'Alcalatén), dissabte més proper al 17 de gener


Monument a la Rècua arriera


Terrissa tradicional de l'Alcora


Plat de ceràmica blanca de l'Alcora


Hi ha més de 200 fabriques de ceràmica actives


La Rècua traginant terrissa, l'any 1948


Un dels muls guarnits de la Récua


La Rècua, al complert


El darrer mul duu dos grans esquellots


Vítol a Sant Antoni!


La Rècua arribant a una foguera


Voltant el foc


Els prims. Foto: Cristobal Grangel


El repartiment de "prims"


Portant a beneïr un conill


 

Dedicada al protector dels animals, la festa de Sant Antoni Abat de l'Alcora se singularitza per la presència de la "Rècua arriera", una formació que emula una caravana de traginers del món de la terrissa i la ceràmica, present al municipi almenys des de mitjans segle XVI.

L'Alcora i la ceràmica

Situat al costat de diversos embassaments d'aigua, envoltat de terreres i rodejat de grans extensions de bosc, l'Alcora és un municipi valencià que compta amb una tradició terrissera de més de cinc segles d'antiguitat. La primera notícia de l'ofici de terrisser a l'Alcora data del 1546 i els historiadors expliquen que al segle XVIII hi havia fins a 21 obradors de terrissa, majoritàriament dedicats a la producció de terrissa funcional (olles, gibrells, cànters..).

Aprofitant que l'Alcora era un important centre terrisser, l'any 1727 el Comte d'Aranda inaugura una gran manufactura als afores de la població, la Reial Fàbrica, dedicada a la producció de ceràmica blanca. Des d'aleshores, el sector comença a experimentar una transformació sense precedents. Poc a poc, la blanca ceràmica decorada de l'Alcora, fina i delicada, anomenada genèricament "pisa", va desplaçant progressivament a la terrissa funcional tradicional. Així, si al primer terç del segle XX ja només estan en actiu 6 obradors de terrissa, en l'actualitat ja no en queda cap. Avui, el sector de la ceràmica industrial (de rajola, gres i porcellana) funciona a ple rendiment a l'Alcora i els pobles del voltant, amb grans fàbriques funcionant a tres torns i exportant arreu del món.

Traginers de terrissa i ceràmica

Per a produir la ceràmica i per a distribuir-la arreu, els terrissers de l'Alcora -també els de la Reial Fàbrica- se servien de diverses companyies de traginers amb els seus carros i animals. D'entre aquests antics transportistes hi havia, en primer lloc, els "arriers", que transportaven les primeres matèries -sobretot la terra per fer el fang i la llenya per a coure les peces al forn- des del terrer i el bosc fins al taller o la fàbrica.

En segon lloc hi havia els "traginers" pròpiament dits, que es dedicaven a la distribució de les peces de terrissa i ceràmica una vegada acabades. Viatgers i aventurers, els traginers eren els encarregats de fer arribar la terrissa fins a poblacions properes (mitjançant la venda ambulant per pobles i masos, com Castelló, Llucena o Atzeneta) o fins a indrets més llunyans (com Barcelona o València). També eren els encarregats de dur la terrissa de l'Alcora fins als ports, des d'on s'exportava arreu d'Europa i fins a Amèrica.

Cada 17 de gener aquestes companyies de traginers celebraven, juntament amb els llauradors del poble, una festa dedicada als animals que tant els ajudaven en les seves tasques quotidianes. Guarnien els cavalls i els muls amb les seves millors gales i les passejaven orgullosos pel poble juntament amb els altres animals de treball, en el marc d'un ritu anual de protecció del bestiar que, com ara, consistia en fer uns tombs pel costat del foc.

La festa de Sant Antoni actual

Avui, la festa de Sant Antoni de l'Alcora se celebra el cap de setmana més proper al 17 de gener, onomàstica del sant, seguint un model propi de la comarca de l'Alcalatén i de moltes poblacions del nord del País Valencià. Aquest model de festa santantoniana es caracteritza per l'absència de representació teatral i dimonis, i pel fet que la cercavila amb els animals, coneguda aquí per matxà, se celebra la nit de la vigília i no al matí, com a Catalunya (Tres Tombs) o Mallorca (Beneïdes).

Els actes comencen uns dies abans amb la preparació dels "prims", unes coques dolces, primes i rodones que estan fetes amb farina, sucre, oli d'oliva, anís sec i moscatell, i que es beneeixen dissabte al matí.

Dissabte a la tarda, una vegada s'han guarnit les cavalleries i els seus portadors, es fa la tradicional matxà, la cercavila dels animals. La comitiva està encapçalada pels organitzadors de la festa, els clavaris que van ben guarnits amb capa negra, faixa vermella i barret rodó. Durant la festa els clavaris són els encarregats de dur el guió del sant, d'obrir pas a la comitiva i de proclamar, dalt del seu cavall, l'estrident "Vítol a Sant Antoni!" que de tant en tant ressona pels carrers de l'Alcora.

A la matxà hi participen un centenar de cavalls procedents de tots els pobles dels voltants, animals domesticats -de companyia- de la gent de l'Alcora i els muls de la Rècua arriera, veritable protagonista de la festa, que recorda i homenatja als antics traginers de terrissa de l'Alcora.

La Rècua

La Rècua o Rècula arriera està formada per entre 4 i 6 muls de càrrega ben guarnits amb les capçanes de gala, mosquer de borles, pitral i cingles, serrells i brodats de colors vermells i granats, amb inscripcions diverses. Els acompanyants duen la vestimenta tradicional dels traginers de terrissa valencians: camisa blanca, pantalons de roba negra, espardenyes, capa negra, mocador lligat al cap i un barret de "rodina", d'ala girada a la vella usança.

El primer mul d'aquesta particular filera està cavalcat pel cap de la caravana, que va armat amb un trabuc. Els muls del mig van aparellats amb albardes i són els encarregats de carregar la mercaderia -les peces de ceràmica- dins d'unes caixes plenes de palla cobertes per una manta valenciana de llana (procedent de Morella o Bocairent). El darrer mul duu dos esquellots de grans dimensions a banda i banda de la grupa, que els acompanyants fan sonar per anunciar la seva arribada als possibles compradors i per alertar als bandolers. Sembla que antigament tots els participants de la Rècua anaven armats amb trabucs i que s'escenificava, amb diàlegs i disparada de trabucs, una mena d'incident entre la caravana i un grup de bandolers que els volia robar la mercaderia.

La formació és a càrrec de l'Associació Tradicional Rècua Arriera de l'Alcora (ATRA) entitat cultural que va donar relleu als darrers traginers del poble i que cada any s'ocupa de que surti a la festa de sant Antoni.

La matxà

La matxà comença a davant la casa d'un dels clavaris, on es fa el primer "Vítol a Sant Antoni!", crit de festa en honor al sant. Des d'allà tots els participants es dirigeixen fins a la plaça de l'Església, on un sacerdot beneeix els animals i entrega el guió de Sant Antoni al clavari major.

Tot seguit, la comitiva comença a desfilar pels carrers del poble, passant per tots aquells barris, carrers o places que han fet una foguera amb material verd o inservible. Es calcula que hi ha més de 40 fogueres repartides per tot el nucli urbà, al voltant de les quals els veïns torren la carn del sopar.

Quan la comitiva arriba a una foguera, els veïns els donen la benvinguda i els conviden a beure vi i moscatell amb barral i porró de vidre, i a menjar coca i tot tipus d'altres pastes dolces. En algun carrer es manté el costum tradicional de rebre'ls amb ciris i espelmes enceses. Els participants saluden als veïns i donen tres voltes a la foguera amb els animals, que tot sovint són reticents a acostar-se al foc.

La matxà acaba davant la casa d'un dels clavaris, on té lloc l’entrega a tots els propietaris dels animals d’uns pans o pastes dolces de caràcter ritual, anomenats “prims”, que al seu torn els donen a les bèsties amb la creença que tenen propietats protectores. Es calcula que a l'Alcora es reparteixen cap a 6.000 prims.

Allà mateix té lloc l'emotiu darrer acte que fan els clavaris aixecant, un per una, el guió del sant mentre criden tres vegades "Vítol a Sant Antoni!". La celebració culmina alguns anys amb un ball d'orquestra a la plaça Sant Antoni.

L’endemà diumenge, al matí els clavaris retornen el guió a l'església (aquesta vegada sense cavalleries) i se celebra la missa. Al vespre té lloc un castell de focs de cloenda a la plaça de l'ajuntament. La festa també se celebra a Araia i la Foia, les dues pedanies de l'Alcora.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb aportacions de José Manuel Puchol Ten, cronista oficial de l'Alcora, i Cristóbal Grangel, pastisser.

Fotografies: Manel Carrera i Escudé


  77 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
L’ofici de carreter
Castellví Martí, Lluís / Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Aquest llibre explica amb tot detall i amb abundants fotografies tot el ...

El tragí popular al Pallars Sobirà. Estudi i descripció dels mitjans de transport emprats a la comarca
Violant i Simorra, Ramon / Llibreria l'Escon
És un extens tractament del transport individual (amb les mans o amb l'ajut ...

Diccionari de l’ofici de traginer: cavalls i guarniments
Diversos autors, / TERMCAT, Centre de Terminologia
Aquest diccionari pretén ser un recull exhaustiu de l’extens i ric lèxic ...

llegir
El Carro d'Anglesola. La construcció d'un carro garber
Diversos autors, / Societat Sant Antoni Abat Anglesola i Ajuntament d'Anglesola
Aquest DVD recull l'experiència de la construcció del Carro Garber d'Anglesola ...

llegir
Carros de l’Alzinar de la Roca i eines de carreter de Can Marxant, patrimoni pagès i menestral a la Plana de Vic
Diversos autors, / Revista d'Etnologia de Catalunya, 30
La recerca etnogràfica que presentem ha significat l’inventari i documentació ...

llegir
Dossier: Tragines i Transports
Diversos autors, / Editorial Gavarres
Fins no fa gaire dècades, els vehicles a motor eren un luxe i les carreteres, ...



Associació Tradicional Recua Arriera
Partida Sant Vicent, 18
12110 l'Alcora (l'Alcalatén)
676.779.482

Museu de cerámica de l'Alcora
http://www.museulalcora.es/
Teixidors 5
12110 l'Alcora (l'Alcalatén)
964 362 368
museu@alcora.org



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org