|
Calendari: Festes de Tardor > Festes de Tots Sants > Llums de Tots Sants
|
|
Llumenetes de Tots Sants
Llum per recordar els difunts
Diferents poblacions, Nit del 31 d’octubre i nit de l’1 de novembre
Cartell de la Nit d'Ànimes
Llànties d'oli
Llànties d'oli en una finestra d'una casa
Llànties de terrissa en una fira
Espelmetes
Espelma
Espelma davant la fotografia d'un difunt
Animetes de suro
Animetes de suro enceses
Carbassa terrorífica amb espelma a dins
|
| Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix en encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars difunts. Un costum íntim, personal, que sovint té lloc a l’interior de les cases, lluny del focus mediàtic.
Moltes cultures d’arreu del món dediquen un dia del seu calendari anual a celebrar una festa que recorda i honora als avantpassats familiars. En la tradició cultural catòlica, aquesta festa s’anomena Tots Sants i se celebra a principis de la tardor, entre el 31 d’octubre, dita Nit d'Ànimes (el que alguns anomenen "Halloween", que vol dir Vetlla de Tots Sants) i l'1 i el 2 de novembre, Tots Sants i Dia dels Difunts respectivament, en plena època de bolets, castanyes, moniatos i codonys.
La festa neix i es desenvolupa gràcies a una creença popular d’origen desconegut que afirma que, durant aquests dies, les ànimes dels difunts tornen a casa per visitar els vius. D’entre tots els costums que aquesta creença ha generat un dels més estesos a casa nostra consisteix en encendre unes petites llumenetes que cremen tota la nit en honor als avantpassats difunts. Hom creu que la flama de la llumeneta connecta amb l’esperit o ànima dels morts i que quan se n’encén una, la persona recordada “apareix”.
L’encesa de llumenetes pels difunts és un costum íntim, personal, que es realitza sobretot a l’àmbit domèstic, a l’interior de les cases, i potser per això no gaudeix del ressò mediàtic que tenen altres costums de la festa, com les visites als cementiris, la menjada de castanyes o les captes d’infants disfressats.
El costum, variants i noms populars
Un dels procediments més estesos per a fer aquestes llumenetes de Tots Sants és mitjançant una senzilla espelma de cera o una llàntia d’oli (o d’alguna altra matèria combustible). També hi ha qui fa servir ciris, candeles i fins i tot canelobres.
Un procediment una mica més elaborat consisteix en omplir un recipient amb força aigua i una mica d’oli (o només oli) i posar-hi una mena de petits portaflames flotants que es fan amb un cartró o tros de suro rodó i un ble. Les flames suren dins el líquid i es mantenen enceses fins que el ble consumeix tot l’oli. Cada una d’aquestes espelmetes està dedicada a l’ànima d’una persona difunta.
El costum d’aquestes llumenetes flotants el trobem ben documentat arreu del país amb noms diversos. A Catalunya s’anomena “animetes” o “palometes” (Terres de l’Ebre). A Mallorca i Menorca, en diuen “ànimes” o “animetes “ mentre que al País Valencià s’anomenen “ànimes”, “animetes”, “minetes”, “palometes” o “mariposetes”. En castellà es diuen lamparillas o mariposas.
Tingui la forma que tingui, una vegada encesa, la llumeneta es deixa tota la nit a la finestra o al balcó de casa, o bé en alguna de les estances que havia freqüentat el difunt, com la seva habitació. D’altres posen la llum a l’interior d’algun recipient que tenen per casa, com carbasses o torradores de castanyes fetes de terrissa, que queden il·luminades. Modernament, molta gent posa aquest llum davant les fotografies dels difunts que sol haver-hi repartides per la casa. També hi ha qui deixa la llumeneta encesa al cementiri, damunt la tomba del difunt.
Quan s’han d’encendre les llumetes de Tots Sants?
La tradició cristiana catòlica explica que les ànimes dels difunts arriben l’1 de novembre i tornen a marxar l’endemà. L’escriptor i dibuixant Apeles Mestres, ho va concretar encara més:
”A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants [1 de novembre], les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets. Durant la nit vetllan entorn dels llits dels seus parents o succesors, pacificas y resignadas. Al sentdemà, això és á las dugas de la tarde del dia dels morts, tornan altra vegada al Purgatori, desde ahont partéixen directament al Cel las que durant las vintiquatre horas que han permanescut en la terra han recollit bons recorts y pregàries”
Tot i que hi ha persones que ja les posen tota la setmana abans a Tots Sants, les llumenetes es poden encendre la nit del 31 d’octubre, anomenada Nit d’Ànimes, o bé la nit de l’1 de novembre, nit de Tots Sants.
Els que les posen la nit del 31 d’octubre i les mantenen enceses fins el matí següent ho fan amb el propòsit d’ajudar les ànimes dels avantpassats a trobar el camí de casa enmig de la foscor. És una llum que assenyala el camí, atrau a les ànimes i que els dóna la benvinguda.
Antigament, però, sembla que l’encesa de les llumenetes es feia la nit de l’1 de novembre i que formava part de les pràctiques rituals -en aquest cas una ofrena de foc i llum- encaminades a ajudar a honorar les ànimes dels difunts i ajudar-les a sortir del Purgatori.
Sigui quin sigui el propòsit (per guiar-los el camí fins a casa o com a ofrena per retre'ls honor), encendre aquestes llumetes per Tots Sants és, sens dubte, una bona idea per tal de recordar als éssers estimats que ja no són entre nosaltres.
Text: Redacció festes.org
|
108 llantietes pels familiars difunts al Nepal |
|
Flames amb intenció
La pràctica d’encendre espelmes de cera o llànties d’oli amb una intenció diferent de la de fer llum per a veure-s’hi és comuna a diverses cultures i pot ser utilitzada tant en contextos religiosos com profans.
Al Nepal, per exemple, durant la festa del Tihar, els carrers de pobles i ciutats s’omplen amb milers de llànties d’oli que es posen damunt de finestres, balcons i entrades dels edificis, juntament amb complexos mandales fets amb flors i pols de tots colors amb l’esperança d’atraure cap a la casa a Lakxmi, la deessa de la prosperitat. Per altra banda, els newars budistes del Nepal, encenen 108 petites llànties d’oli en record de tots els seus avantpassats familiars durant la Festa del Blanc Matxendra de Kathmandú .
Al món occidental, a banda de les espelmes i ciris que s’ofrenen a les imatges religioses, també s’encenen espelmes en els homenatges espontanis que es fan després d’atemptats, accidents o guerres, al costat de flors i davant les fotografies de les víctimes.
Finalment, cal recordar que aquesta és també una pràctica utilitzada en el marc de reivindicacions de tipus polític i de performances artístiques.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
