|
|
|  El costum igni més estès de la festa de Tots Sants és l'encesa d'una espelma, candela, canelobre, estadal, llàntia o llum d'oli, anomenada "llumeneta", "animeta", "palometa" o "nineta", que es deixa encesa tota la nit. Se sol encendre a l'exterior de la casa (en un balcó, en una finestra...), sovint dins una carabassa buida. La creença que hi ha darrera aquesta pràctica és que la petita llum farà de guia a les ànimes dels familiars difunts que aquesta nit visiten la casa. Però també és costum posar-la a l'interior de la llar, just davant la fotografia del familiar difunt o a la que fou la seva habitació. Aquesta és una tradició íntima, familiar i domèstica. |
Nit d'Ànimes i llums de les animetes a Oliva (la Safor) - A Oliva, algunes persones mantenen la tradició dels llums de les animetes. Era tradicional encendre, en un vaixell ple d'oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdia del dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre. El primer dia tota la família es reunia al voltant d'aquell altaret per resar el "Rosari" en sufragi dels difunts que hi havia hagut entre ells, recordant-los amb les seues oracions i pregàries. La llumeneta a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida) - en casa es posava la llumeneta o nineta, segons la creença popular, per a il·luminar el camí de l’animeta del difunt. La llumeneta era un gotet d’aigua amb oli i damunt una corda que es deia “torçuda”, fet amb fil de cotó ben rotllat. La “torçuda” es passava per un cartronet redonet. I es mantenia encesa durant uns dies, de vegades durant una setmana, setmana que es vivia com la setmana de la mort. També era costum reunir-se tots el membres de la família i resar pels difunts de la casa. Candeles enceses a les cases de Tortosa (el Baix Ebre) - Segons Violant i Simorra, en aquesta població les famílies encenen totes les candeles i llums d'oli que tenen a la casa i les deixen a la cuina en honor als familiars morts. Canelobres familiars a les esglésies del Pallars - al Pallars havia estat tradició que cada família fes cremar un canelobre (Pallars Sobirà) o estadal (Vall d'Àneu i Vallferrera) de cera enrotllada en honor i memòria dels seus avantpassats.
|
|
 |
| | | | | |
|
 |

|