NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2019 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Domènec > Festes majors


Festa Major
El poderós efecte d'unes aigües miraculoses
Argentona (el Maresme), pels volts del 4 d'agost


El protagonista de la festa


Càntirs i aigua


Posta de càntirs (any 2014)


Els xarbotaires


Benedicció de les aigües


La Fira de Ceràmica i Terrissa


Diversos Càntir de l'Any


Els jocs d'enginy


La «trepitjada de fang»


L'aixecada de càntirs


 

L’aigua i els càntirs són dos dels elements indispensables de la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona, una vila del Maresme que, cada any des del segle XVII, renova el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

L'origen de la celebració

Argentona és coneguda com a vila d'aigua i fonts, ja que al seu terme municipal hi ha més de dos-cents brolladors naturals d'aigua. Segons expliquen els cronistes, a mitjan segle XVII una greu epidèmia va assetjar Argentona i totes les seves aigües quedaren infectades.

La profunda desesperació portà els habitants a encomanar-se a Domingo de Guzmán, un sant famós per haver aconseguit purificar un pou infestat. Les pregàries i la benedicció van funcionar, en poc temps l'aigua va tornar a ser potable i la pesta va abandonar per sempre la vila. Des de llavors, Argentona va decidir posar el nom del sant a una font i fer cada any un vot de poble, una promesa eterna d’agraïment per haver-los ajudat a superar les adversitats.

No se sap del cert des de quan se celebra la festa, però hom creu que al principi consistia en una fontada popular. A partir del segle XVII, amb l'inici del vot de poble, l'aplec anà guanyant envergadura fins a convertir-se en la festa major. A partir del 1951, es coneix com a «Festa del Càntir».

La seqüència ritual

La festa actual inclou una gran quantitat d'actes musicals, teatrals, esportius i religiosos protagonitzats per les entitats locals. Dura prop d’una setmana, però la seqüència ritual tradicional té lloc el dia 4 d'agost.

A trenc d'alba hi ha la Posta de Càntirs: els voltants de la céntrica «font de sant Domingo» s'omplen amb centenars de càntirs disposats en llargues taules. La important relació entre la festa i el càntir està basada en una antiquíssima creença local segons la qual l'aigua de la font adquireix aquest dia propietats remeieres sempre que es posi dins un càntir totalment nou.

A primera hora del matí s'organitza una sorollosa cercavila que serveix per despertar el poble i per anar a buscar els representants polítics i tots els que es diuen Domènec o «Domingo», amb l’objectiu d'acompanyar-los fins a l'ofici que se celebra a l'església de Sant Julià, durant el qual l'alcalde renova el vot de poble mitjançant l’ofrena d’un ciri.

La Xarbotada

Tot seguit es forma la Xarbotada, una alegre cercavila per anar fins la font. Va encapçalada pels «xarbotaires», dos capgrossos riallers que duen una llarga vara coronada amb un càntir pel broc del qual surten les guspires d'una bengala, simulant el xarboteig de l’aigua. Els acompanyen els «Domingos» portant el penó, el Cap de Càntir (un càntir-capgròs) i diversos gegants i capgrossos que representen personatges de llegendes locals.

La Benedicció de les Aigües

Quan la Xarbotada arriba a la font es realitza el ritu tradicional de la Benedicció de les Aigües. El sacerdot beneeix l’aigua de la font amb un hisop i tot seguit omple un primer càntir, que la tradició diu que ha de contenir una mica d'anís. En fa el primer glop i després el passa perquè tothom en pugui beure una mica. Els assistents s'afanyen aleshores a adquirir un dels càntirs posats a la venda allà mateix i a anar a la font per omplir-lo amb aigua.

No se sap des de quan es realitza aquest ritu, però sí que, amb els anys, es va convertir en un esdeveniment molt conegut a tota la comarca, capaç d’aplegar moltíssimes persones i també terrissers d'algunes poblacions properes, com Mataró i Granollers, que van començar a fer parada per vendre els seus càntirs.

Hereva d’aquestes primeres fires de terrissaires, durant uns anys es va celebrar la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb parades d'artesans, terrissaires i ceramistes procedents de tot el món, que l’any 2015 va ser traslladada al mes de juliol.

Per a l'execució del ritu, setmanes abans s'encarrega la fabricació d'un càntir nou, el Càntir de l'Any, que es posa a la venda i que els visitants s’enduen com a record. Al llarg dels anys s’han escollit càntirs de totes les tècniques i tipologies i s'han encarregat a terrissaires d’arreu del país.

Els jocs de la festa

A mitjan anys seixanta es van introduir a la festa tot tipus de jocs de força i enginy amb els càntirs i l'aigua. La mainada juga a bufar pel broc gros, a pescar el càntir, a trencar l'olla, a fer curses amb els càntirs al cap…

També se celebren tallers sobre com elaborar peces de terrissa al torn, una activitat que acaba amb una multitudinària guerra d’argila, coneguda com a «trepitjada de fang». Els participants es concentren al voltant de totes les peces de fang que s’han fet durant la festa i, amb l'ajuda d'aigua, es dediquen a desfer-les i a empastifar-se durant una bona estona.

El Concurs d’Aixecada de Càntirs

L’esdeveniment més esperat és, sens dubte, el concurs d’Aixecada de Càntirs, que compta amb un gran renom arreu del país. Els participants, organitzats en dues categories (masculina i femenina) han de beure d'una sèrie de dotze càntirs cada cop més grans i pesants disposats en fila índia davant la plaça Nova. El més petit no fa ni un pam i mig i pesa, ple d'aigua, uns cinc quilos, mentre que el més gros fa més d'un metre d'alçada i en pesa prop de dos-cents.

Els concursants van aixecant càntirs cada vegada més grans fins que ja no poden. El concursant queda eliminat quan ja no pot alçar l’atuell —ni que sigui un centímetre— per fer un glop d’aigua.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


  7107 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El càntir per aigua
Violant i Simorra, Ramon / Carrutxa
Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, ...

comprar
La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo
Clavell Nogueras, Jaume / Museu del Càntir d’Argentona
Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de ...

Festes i festetes d'Argentona
Lladó Pascual, Josep / Ajuntament d'Argentona
Recorregut rigorós i complert pel calendari festiu de la vila d'Argentona. ...

comprar
Els jocs en la història. Espais de joc: patrimoni, turisme i festa
Diversos autors, / Institut Ramon Muntaner i Aeditors
Aquesta publicació conté les ponències, comunicacions i pòsters que es ...



Ajuntament d'Argentona. Regidoria de joventut i festes
http://www.argentona.cat/
c/Ramon Par, 1
08310 Argentona (el Maresme)
93.797.49.00
oac@argentona.cat

Museu del Càntir
http://www.museucantir.org
Plaça de l'Església, 9
08310 Argentona (El Maresme)
93.797.27.32
correu@museucantir.org



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org