|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Quim i Santa Anna > Festes majors
|
|
Festa major de Santa Anna
La festa del Caramot
El Vendrell (el Baix Penedès), pels volts del 26 de juliol
El Caramot, un dels dracs més grans d'Europa
El ball de bastons
Actuació castellera dels Nens del Vendrell
El Ball de Diablons d'El Vendrell
El Ball de Diables del Vendrell
Els característics vestits dels diables
El Cabrot
El Bou de Foc
Les Puces del Caramot
|
| Els actes més lluïts de la Festa Major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d’Europa: el Caramot.
Festa major d'estiu
La festa major d'El Vendrell és una festa major d'estiu i com a tal inclou activitats de tot tipus per a petits i grans. La festa es celebra sempre pels volts de la diada de Santa Anna, el 26 de juliol, i acostuma a durar quatre dies.
La festa, que conserva una identitat pròpia gràcies també a la recuperació de balls populars, comença el dia de Sant Jaume amb un espectacular castell de focs i un ball de nit.
Però el dia gran de la festa major és el 26 de juliol, festivitat de la patrona de la vila. De bon matí, després de l'empalmada del dia anterior, surten els grallers anunciant l’inici de la festa, les Matinades. Tot seguit es fa l'ofici solemne en honor de Santa Anna a l’església parroquial i la Sortida de Santa Anna, un cercavila que compta amb la participació de tots els grups de cultura popular de la vila: Àliga, Ball de Diables, Ball de Diablons, Ball de Pastorets, Ball de Gitanes, Ball de Bastons, Ball de Bastons infantil, Ball de Valencians, Gegants, Gegantons i Nans, Grallers dels Gegants i Gralles del Baix Penedès. La comitiva religiosa retorna la imatge de santa Anna a l'església parroquial, amb cant dels goigs inclòs, mentre que tots els grups culturals es dirigeixen a la plaça Vella, on fan una actuació i on té lloc l'actuació castellera a càrrec dels Nens del Vendrell i la Colla Nova.
La Cercavila de Foc
Aquest mateix dia, en fer-se fosc, comença un dels actes més destacats de la festa: la Cercavila de Foc, que surt des de la plaça de les Roquetes i omple els carrers amb l’abundant i extens mostrari de personatges fantàstics de foc amb què compta el municipi.
Dracs i altres bèsties ferotges, diables i altres éssers demoníacs, es passegen pels carrers i les places, que s’impregnen amb l’olor de la pólvora, el retruc de coets, el rodar màgic de les espurnes de les carretilles i el toc sec dels timbals. Vinguts de l’exterior del poble, foc i pirotècnia s’endinsen lentament pels carrers fins a arribar al nucli històric del Vendrell.
Aquesta cercavila l’encapçala el Ball de Diables i Diablons del Vendrell, una colla històrica de la qual ja es tenen referències des de l’any 1845. La colla va exercir una important i pionera influència, junt amb altres colles —com Vilanova i la Geltrú i Vilafranca—, en l’expansió que els grups de foc van tenir al darrer terç del segle XX (1979-1985). El Ball de Diables del Vendrell fa els versots satírics i obre la Cercavila de Foc —que acaba amb una carretillada a la plaça Vella— el dia 26 i un acte sacramental o ball parlat el dia 27, dia de santa Anneta. Els seus membres es caracteritzen per dur uns vestits de lona de color vermell i negre amb uns dibuixos llampants que simulen ser tot tipus de personatges demoníacs. Els peus van calçats amb unes espardenyes model «Vendrell» de disseny propi, amb vetes vermelles i negres.
Darrere els diables van desfilant totes les bèsties de foc del Vendrell, que aquest dia surten del seu amagatall, el Cau de Foc: el dimoni Cabrot, que cavalca sobre un drac de dos caps i que va acompanyat pels seus diables; el Bou de Foc, de l’any 1986; la Víbria, que la duu el ball de diables mateix; la Mulassa Feixuga, una figura ben particular dins el seu gènere; el ferotge drac blau, Tallot, i el nou Borinot de Foc. Totes elles sovint desfilen acompanyades per feres fantàstiques d'altres poblacions.
La Cercavila de Foc és l'únic moment de l'any en què es pot veure una de les bèsties de foc més grans d’Europa: el Caramot. Aquesta impressionant figura zoomòrfica amb forma de drac va néixer l’any 1984 de la mà d’un grup de vendrellencs. Té més de vint metres de llargada, entre dos i mig i tres d’amplada, més de 50 punts de foc, pesa uns 750 quilos i l’arrosseguen 8 persones amb l’ajuda d’unes rodes. La seva gegantina boca oberta escup foc per tots cantons i amb el seu bram de pólvora tanca la Cercavila de Foc.
L’acompanyen les Puces, unes petites bestioles de foc portades per una sola persona i que simulen ser els paràsits d’aquesta colossal figura que només treu el nas del seu amagatall una vegada a l’any.
La Cercavila de Foc culmina amb l’encesa del campanar de l’església parroquial de Sant Salvador, un dels actes més tradicionals i esperats de la festa major vendrellenca.
L’endemà 27 de juliol, és el dia de Santa Anneta, que es celebra amb espectacles infantils, i altres activitats, com les sardanes i l’actuació dels grups de cultura popular de la tarda, i les actuacions teatrals i musicals de la nit.
El dia 28 de juliol és conegut popularment com el “Dia del gos” i també es celebra amb nombroses activitats, d’entre les que destaca el Ball dels Malcasats al vespre i l’encesa d’una traca d’un quilòmetre que tanca, amb el seu llarg espetec, la festa major.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera i Escudé (Arxiu Festes.org) i Ajuntament del Vendrell
(Article publicat al llibre "Calendari de festes amb pirotècnia")
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Que sigui Festa Major!
Sanjuan, Xavier / March Editor
El primer conte infantil dedicat exclusivament a la Festa Major del Vendrell, ...
|
|
|
| |
Ethología de Blánes
Cortils i Vieta, Josep / Llibreria Verdaguer
En aquest llibre Josep Cortils aplegà un exhaustiu recull de les manifestacions ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
