NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2019 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de la Mare de Déu d'agost > Festes majors


Festa Major
Quan els carrers es converteixen en altres coses
Vila de Gràcia (el Barcelonès), del 14 al 22 d'agost


Els veïns, artistes


Preparant els decorats


Un carrer convertit en oceà


Un carrer dalinià


Un sostre de carrer decorat


Els premis són honorífics


Un sopar popular


Gimcama infantil


Cercavila de Sant Roc


L'ambient de nit


 

Una de les festes més engrescadores de l'estiu a Barcelona és, sens dubte, el multitudinari punt de trobada en què es transformen els carrers disfressats de l’antiga vila de Gràcia. Un esclat de color i imaginació preparat d'amagat durant tot l'any pels veïns i veïnes i que tradicionalment fa d'escenari d'uns dies plens de música, ball i diversió fins a la matinada.

Origens de la celebració

Encara que els cronistes i historiadors no s’han posat d’acord sobre l’origen de la celebració, sovint es dóna com a data d’inici de la festa l’any 1817. La festa major de Gràcia és, per tant, relativament jove, com la pròpia Vila de Gràcia, un petit nucli pagès, que en el transcurs del segle XIX va experimentar una transformació extraordinària i es va convertir en una singular vila d’obrers i petits comerciants. Impulsada per nombroses entitats obreres i recreatives com Ateneus o Societats de Ball, la festa es va anar consolidant, sempre amb un caràcter més cívic que religiós.

Després d’una lenta decadència, durant les dècades dels 50, 60 i 70, diferents assemblees de músics i actors van començar a organitzar grans balls i espectacles gratuïts amb un caràcter reivindicatiu i solidari. A partir de principis dels 80 els carrers guarnits van tornar a aparèixer amb força i des de llavors, gràcies a l´esclat dels moviments veïnals que van recuperar els actes i símbols originals de la Festa Major, aquesta s´ha convertit en un dels puntals de l´estiu barceloní.

Sant Roc o la Mare de Déu d'agost?

L'origen d'aquesta festa popular és polèmic: uns l'atribueixen a Sant Roc i uns altres a la Mare de Déu d'agost. Tot i que hi ha encara qui sosté que la festa és en honor a la Mare de Deú d'agost, el cert és que en els darrers anys, el dia de Sant Roc (16 d'agost) al matí els veïns i veïnes de la Vila de Gràcia s'apleguen sota la imatge del sant que hi ha a la cruïlla dels carrers Llibertat amb Fraternitat i li fan un homenatge. Els Castellers de la Vila de Gràcia efectuen un pilar d'ofrena a l sant i participen també els elements de cultura popular de la Vila.

Carrers guarnits: art popular fet pels veïns

Ja des de principis de segle, guarnir els carrers va esdevenir l’element distintiu de la celebració. Els primers carrers engalanats que es recorden van ser Francesc Giner, Llibertat, Martínez de la Rosa, Montmany i les artèries principals del barri.

Durant el franquisme, les festes es van convertir en un espai de relativa crítica al règim. Moltes vegades els desitjos i les frustracions col·lectives es canalitzaven en els guarnits que, amb grans dosis d’ironia, satiritzaven la situació.

Els motius centrals dels guarnits són extremadament variables, però una possible tipologia pot agrupar-los en tres grans temàtiques: crítiques sociopolítiques, exotisme i història local.

Les crítiques o ironies sobre l’actualitat, van ser durant molt de temps els discursos visuals més utilitzats. Es van desenvolupar preferentment durant la postguerra com a forma de canalitzar sentiments col·lectius i parlar metafòricament de temes prohibits pel règim franquista. Els espais exòtics i encantats, que en les últimes edicions han guanyat adeptes, recreen tot un conjunt de temes relacionats amb viatges, llegendes, mites, novel·les d’aventures o llibres de contes. També han estat freqüents els estels i els planetes, els espais orientals, les escenes de terror, els fons marins, les selves, el Cel o l’Infern. En el cas de la història local de Barcelona habitualment es fa referència a edificis, moments assenyalats o personatges populars.

Normes i premis del concurs de guarniments

La Federació de la Festa Major de Gràcia elabora periòdicament les condicions per a poder participar en un concurs que, cada any, premia els 10 carrers més ben guarnits i dóna accèssits a la resta. A més a més, hi ha sis premis especials al millor sostre, portada, il·luminació, detall artístic, reutilització i innovació... Els premis són honorífics i no tenen dotació econòmica.

La publicitat està prohibida i es manté el caràcter de construcció popular, realitzada pels veïns de cada carrer. La valoració del jurat té en compte quatre criteris bàsics: la resolució dels dos frontals d'entrada als carrers, el sostre, normalment fet amb filferros lligats als balcons, la il·luminació i el conjunt, és a dir, la relació harmoniosa entre porta, sostre i els elements interns.

No existeix cap tipus de limitació en relació als materials que s’utilitzen i és aquí on moltes vegades es troba la força expressiva i la capacitat d’impacte d’un guarniment. En els últims anys l’ús de materials tradicionals com cartró, filferro o teles coexisteix amb materials reciclats com ampolles de plàstic, llaunes, capses, taps i, fins i tot, tetra-briks.

A l'hora de puntuar un carrer es valoren de l'1 al 10 el sostre, les portades (en el cas de les places, el motiu central i/o els laterals), i el conjunt. A part, es valora de l'1 al 5 la il·luminació. Després se sumen els resultats i ja està, el que tingui més punts, guanya. D'altra banda hi ha tres premis especials: a la millor portada, al millor detall artístic i a la innovació, que es puntuen de l'1 al 10 en cada carrer.

Altres actes de festa major destacats

Més enllà dels carrers guarnits, també destaquen altres actes rituals i tradicionals de la festa, com el pregó de Festa Major (14 d'agost), les matinades, el llançament de tants coets com carrers guarnits des del terrat de l'Ajuntament i la cercavila amb les diverses colles de cultura popular (matí del 15 d'agost) i el correfoc del darrer dia de la festa. D'entre els actes que organitza cada carrer hi ha àpats col·lectius (amb el "Sopar de veïns"), música, balls i actuacions a l'escenari i jocs i actes de tot tipus a peu de carrer (jocs per infants, com el cos de pomes, trencar l'olla, les curses de sacs, etc.).

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Federació de Festa Major de Gràcia


  9252 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Arxiu festiu. Gràcia. Festa Major 1817-1943
Pablo i Grau, Jordi / Federació de la Festa Major de Gràcia
Inclou un CD Rom amb més de 1000 imatges de la història de la Festa Major ...

comprar
La festa al Pallars Sobirà (1905-1970)
Diversos autors, / Pagès Editors S.L
Aquest llibre, catàleg de l'exposició del mateix títol, pretén mostrar ...

El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa
Donada, Toni / Associació El Serpent de Manlleu
El llibre parla dels tres aspectes que formen la figura del Serpent de ...

Gràcia. Història de la festa més gran del pla
Sanclemente, Vicenç / Edicions Carrer Gran
Aquest llibre no pretén ser la història de la Festa Major completa, en ...

comprar
Tradicions de Gràcia
Amades i Gelats, Joan / La Violeta de Gràcia i el Taller d’Història de Gràcia
Reedició d'aquest llibre publicat el 1950 per commemorar el centenari de ...

comprar
L'etern efímer. Gràcia: 200 anys de festa
Diversos autors, / Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre surt en motiu dels actes de commemoració del bicentenari ...

La Bisbal sona!
Diversos autors, / Salseta Discos
Un CD que recull les músiques i cançons populars de la Festa Major de La ...

A Gràcia és Festa Major
Diversos autors, / Fundació Festa Major de Gràcia
El reportatge ha estat impulsat per la Fundació Festa Major de Gràcia, ...



Federació de Festa Major de Gràcia
http://www.festamajordegracia.cat/
c/. Igualada, 10, baixos
08012 Vila de Gràcia (el Barcelonès)
934.593.080
info@festamajordegracia.org




· La Diabòlica de Gràcia, Barcelona

· Castellers de la Vila de Gràcia (el Barcelonès)

· Els gegants de la Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)

· Bastoners de Gràcia (el Barcelonès)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org