NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de novembre de 2017 | Flora    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes majors


Festes del Tura
S'activa el volcà festiu
Olot (la Garrotxa), 7, 8 i 9 de setembre


La geganta


El gegant


Un moment del correfoc


Els gegants


Els cabeçuts


Els cavallets


El pilar dels castellers


La festa de nit


 

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Una de les victòries populars més importants de les festes del Tura és que ha aconseguit mantenir, no sense dificultats, la preponderància de l'espai públic com a centre neuràlgic i l'absoluta gratuïtat de tots els actes que es desenvolupen. La gran quantitat d'entitats i persones implicades en l'organització fa que la ciutadania tingui molt a dir abans, durant i després de les celebracions.

L'any 1999, per exemple, es va fer el I Fòrum de les Festes del Tura, un espai de debat en què tots els olotins i olotines varen poder opinar i fer propostes sobre les seves festes. Als actes de cultura popular, principal element d'estructuració del programa festiu, se n'hi han anat afegint d'altres, i any rere any, la programació ha anat reflectint els canvis socials i polítics, els gustos artístics i les noves formes de diversió.

Les primeres notícies sobre els actes populars de la festa són de l’any 1636. Actualment, les Festes de la Mare de Déu del Tura, segueixen un model vigent des de mitjan segle XIX. Els actes religiosos més destacats són l'espectacular ofrena floral a la Mare de Déu del Tura, la Missa Solemne i la Processó. També es fan revetlles, concurs de carrosses, espectacles pirotècnics, correfoc, i correbou, però les autèntiques perles són els balls de festa i la faràndula.

Lligamosques, cabeçuts, gegants i cavallets

Les diferents cercaviles i, especialment, el Ball dels Gegants, Nans i Cavallets són els rituals més emblemàtics i emocionants. Amb la plaça plena a vessar, s'hi executa un solemne ball preparat fins al darrer detall. Els Nans i els Gegants són els primers que ballen i després entren en escena els Cavallets. Tothom coneix la música que interpreta la cobla i la gent segueix bocabadada els moviments d'una dansa impressionant, que sembla donar vida a aquestes figures.

El bestiari va precedit per un nan anomenat Cap de Lligamosques, una curiosa figura que obre pas a les comparses i acompanya els Nans i els Cavallets. El Lligamosques és el primer nan -Cabeçut, pel olotins-, de què es té notícia a Catalunya. Sembla ser que la figura actual és una adaptació d’un cap que es conserva a la casa que la família Bolòs té al carrer Major d’Olot, obra d'un tal Ramon Amadeu. L'adaptació podria ser del mateix Amadeu, o bé d’algun escultor de la ciutat. La seva funció a la festa és motiu d'aferrissades discussions i polèmiques inacabables. Segons una llegenda que es transmet de pares a fills, antigament se li untava el cap pelat amb mel, perquè les mosques no molestessin els qui anaven a la processó.

Els Cabeçuts, nou caps diferents mides, amb trets facials molt marcats marxen sempre aparellats després del capità. Els caps de fila són els més grossos i en va disminuint la grandària a mesura que enrere. Surten només per les Festes del Tura i als balls, dansen per parelles. En el primer, es col·loquen encarats en dues fileres mentre el capità passa per entremig fent siga-sagues i després passa per la part exterior; en el segon, els Cabeçuts es posen en rodona i el capità al mig.

Els actuals Gegants d'Olot, estrenats pel Corpus de 1889, són plens d'història. Van sempre acompanyats per un flabiolaire, recuperat el 1983, i el Cap de Lligamosques. La tradició oral ha recollit que per fer la testa del Gegant, l'autor s’inspirà en un mosso d´una pastisseria del carrer de Sant Esteve, i que la Geganta estava inspirada en una guapa estanquera del carrer de Sant Rafel.

El ball dels Gegants també té dues coreografies. En la primera els gegants ballen un a cada costat de la plaça Major i recorren els quatre cantons fins que es troben al mig. En la segona, ballen plegats a cada costat de la plaça durant una curta estona i gairebé es toquen. Després el Gegant marxa i la Gegantessa el va a buscar.

Els Cavallets fan dos balls per parelles, dirigits pel capità, amb una música basada en l’òpera de Weber Der Freischütz, El caçador furtiu. En el primer ball es col·loquen en bateria del dret i del revés, alternativament. El capità els dóna voltes i després dirigeix el ball. En el segon, es col·loquen en rotllana amb el capità al mig.

Altres moments importants de la festa d'avui són el Ball de l'Hora que, com indica el seu nom, té una durada exacte d'una hora i celebra en un carrer petit, estret i ple de gent del centre de la ciutat, i la Batalla de Flors, organitzada des de l´any 1997, que ha aconseguit dotar de personalitat la desfilada de carrosses i promocionar el culte festiu a les flors, ja siguin de paper, seques o naturals.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 17 de setembre de 1996.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Rafael López-Monné (cabeçuts portada) i Ajuntament d'Olot


  6267 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...

Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...

Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...

Solsona, la Festa Major
Vilaseca; Marc Trilla i Reig, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...

comprar
Cuina volcànica. La cuina dels restaurants de la Garrotxa
Nogué i Puigvert, Pep / Edicions Cossetània
Al bell mig de la terra aspra i de mala petja, en aquesta Garrotxa fecunda, ...

El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...

Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín

comprar
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...

Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...

La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari
Salceda i Castells, Josep / Edicions de l'Ajuntament de Cambrils
L'escriptor cambrilenc i cronista de la vila, Josep Salceda i Castells, ...

600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...

El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet. Carme Simón, Editora
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...

Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...

comprar
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...

Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
, Orquestra Patinfanjàs
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i ...

Festa Major de Solsona
, Cobla La Principal de la Bisbal / Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements ...

Danses i entremesos de la Garrotxa Volum II
, Cobla Cadaqués / Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les ...



Ajuntament d’Olot. Àrea de Joventut, Esports i Festes
http://festesdeltura.olot.cat
C/ del Carme, 8
17800 Olot (la Garrotxa)
972.26.89.61




· Gegants d'Olot (la Garrotxa)

· Àligues d’Olot (la Garrotxa)

· Esbart Olot




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org