NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 29 de març de 2024 | Segon    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes majors


Festes del Tura
S'activa el volcà festiu
Olot (la Garrotxa), 7, 8 i 9 de setembre


Imatge de la Mare de Déu del Tura


Imatge antiga de les Festes del Tura, d'abans de 1889


Els gegants


Els cabeçuts


Els cavallets


El Cap de Lligamosques


La Marranada o Encierru de Marrans


El drac de Vímet del barri del Carme


El volcanet


Un moment del correfoc


El pilar dels castellers


 

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Una festa popular oberta

Una de les victòries populars més importants de les festes del Tura és que ha aconseguit mantenir, no sense dificultats, la preponderància de l'espai públic com a centre neuràlgic i l'absoluta gratuïtat de tots els actes que es desenvolupen. La gran quantitat d'entitats i persones implicades en l'organització fa que la ciutadania tingui molt a dir abans, durant i després de les celebracions.

L'any 1999, per exemple, es va fer el I Fòrum de les Festes del Tura, un espai de debat en què tots els olotins i olotines varen poder opinar i fer propostes sobre les seves festes. Als actes de cultura popular, principal element d'estructuració del programa festiu, se n'hi han anat afegint d'altres, i any rere any, la programació ha anat reflectint els canvis socials i polítics, els gustos artístics i les noves formes de diversió.

Primeres referències de la festa i principals actes actuals

Les primeres notícies sobre els actes populars de la festa són de l’any 1636. Actualment, les Festes de la Mare de Déu del Tura, segueixen un model vigent des de mitjan segle XIX. Els actes religiosos més destacats són l'espectacular ofrena floral a la Mare de Déu del Tura, la Missa Solemne i la Processó. També es fan revetlles, concurs de carrosses, espectacles pirotècnics, correfoc... però les autèntiques perles són els balls de festa i la faràndula.

Els gegants, nans i cavallets

Les diferents cercaviles i, especialment, el Ball dels Gegants, Nans i Cavallets són els rituals més emblemàtics i emocionants. Amb la plaça plena a vessar, s'hi executa un solemne ball preparat fins al darrer detall. Els Nans i els Gegants són els primers que ballen i després entren en escena els Cavallets. Tothom coneix la música que interpreta la cobla i la gent segueix bocabadada els moviments d'una dansa impressionant, que sembla donar vida a aquestes figures.

Els actuals Gegants d'Olot, estrenats pel Corpus de 1889, són plens d'història. Van sempre acompanyats per un flabiolaire, recuperat el 1983, i el Cap de Lligamosques. La tradició oral ha recollit que per fer la testa del Gegant, l'autor s’inspirà en un mosso d´una pastisseria del carrer de Sant Esteve, i que la Geganta estava inspirada en una guapa estanquera del carrer de Sant Rafel.

El ball dels Gegants també té dues coreografies. En la primera els gegants ballen un a cada costat de la plaça Major i recorren els quatre cantons fins que es troben al mig. En la segona, ballen plegats a cada costat de la plaça durant una curta estona i gairebé es toquen. Després el Gegant marxa i la Gegantessa el va a buscar.

Els Nans, coneguts popularment per "Cabeçuts", són nou caps diferents mides, amb trets facials molt marcats marxen sempre aparellats després del capità. Els caps de fila són els més grossos i en va disminuint la grandària a mesura que enrere. Surten només per les Festes del Tura i als balls, dansen per parelles. En el primer, es col·loquen encarats en dues fileres mentre el capità passa per entremig fent siga-sagues i després passa per la part exterior; en el segon, els Cabeçuts es posen en rodona i el capità al mig.

Els Cavallets fan dos balls per parelles, dirigits pel capità, amb una música basada en l’òpera de Weber Der Freischütz, El caçador furtiu. En el primer ball es col·loquen en bateria del dret i del revés, alternativament. El capità els dóna voltes i després dirigeix el ball. En el segon, es col·loquen en rotllana amb el capità al mig.

El Cap de Lligamosques

Les figures van acompanyades per un nan anomenat Cap de Lligamosques, una curiosa figura que obre pas a les comparses i acompanya els Nans i els Cavallets. El Lligamosques és el primer nan -Cabeçut, pel olotins-, de què es té notícia a Catalunya. Sembla ser que la figura actual és una adaptació d’un cap que es conserva a la casa que la família Bolòs té al carrer Major d’Olot, obra de Ramon Amadeu. L'adaptació podria ser del mateix Amadeu, o bé d’algun escultor de la ciutat.

La seva funció a la festa és motiu d'aferrissades discussions i polèmiques inacabables. Segons una llegenda que es transmet de pares a fills, antigament se li untava el cap pelat amb mel, perquè les mosques no molestessin els qui anaven a la processó.

Altres actes destacats

Altres moments importants de la festa d'avui són la Marranada, durant la qual se simula -mitjançant unes figures de bestiari que es mouen amb rodes- una tancada de marrans; la cercavila d'inici de festes que se celebra la vigília de la festa i compta amb la presència de tots els membres de l'extensíssima faràndula de la ciutat: tots els gegants, bestiari i altres personatges festius d'Olot, d'entre els que es poden destacar el Gegant del Porc i el Xai, l'Esparriot l'Homarrà, el drac de Vímet del barri del Carme, el basilisc Gallarut, els gegants dels barris i les escoles, etc

També cal destacar el Volcanet, un interessant artilugi pirotècnic -en forma de volcà- mitjançant el qual es dona el tret de sortida a les festes; el pilar caminat dels castellers d'Olot; l'espectacular i teatralitzat Correfoc a càrrec de la colla local (Pim Pam Pum Foc!); el Ball de l'Hora que, com indica el seu nom, té una durada exacte d'una hora i celebra en un carrer petit, estret i ple de gent del centre de la ciutat, i la Batalla de Flors, organitzada des de l´any 1997, que ha aconseguit dotar de personalitat la desfilada de carrosses i promocionar el culte festiu a les flors, ja siguin de paper, seques o naturals.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 17 de setembre de 1996.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera i Escudé, Rafael López-Monné (cabeçuts portada i gegants) i Ajuntament d'Olot


  9102 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu ...

El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...

Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...

Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...

Solsona, la Festa Major
Vilaseca; Marc Trilla i Reig, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...

El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...

Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Camós, Narcís / Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en ...

Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín

comprar
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...

Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...

600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...

El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...

Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...

comprar
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...

comprar
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Porta i Balanyà, Josep M. / Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la ...

Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Domingo i Borràs, Josep Antoni / Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat ...

Festes de Gràcia. Cent anys
Portella Coll, Josep / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella ...

Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors, / Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc ...

De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Bellón Climent, Toni / Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni ...

La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Romaguera i Belenguer, Enric / Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua ...

La Muixeranga d'Algemesí 1973-2023
Diversos autors, / Institut Valencià de Cultura. Música i Cultura Tradicional
Aquest llibre repassa l’origen i la trajectòria de la Muixeranga, símbol ...

Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
, Orquestra Patinfanjàs / CK Music
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i ...

Festa Major de Solsona
, Cobla La Principal de la Bisbal / Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements ...

Danses i entremesos de la Garrotxa. Volum II
, Cobla Cadaqués / Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les ...

Música, tradició i patrimoni. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí
Diversos autors, / Escola Musical de Tabal i Dolçaina (EMTiD)
Sota la direcció de Xavi Richart i textos d'Andrés Felici, aquest doble ...



Ajuntament d’Olot. Àrea de Joventut, Esports i Festes
http://festesdeltura.olot.cat
C/ del Carme, 8
17800 Olot (la Garrotxa)
972.26.89.61




· Gegants d'Olot (la Garrotxa)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org