|
|
|  | En aquells pobles i ciutats on la Mare de Déu trobada és la patrona, la protectora, se celebra festa major, un gran conglomerat d'actes de caire festiu i popular que s'estructuren sovint al voltant del ritus central de la jornada: l'exhibició anual de la imatge de la divinitat, que és passejada en un tabernacle ben guarnit pels carrers i places de la població. |
| | Festes del Tura
Olot (la Garrotxa)
Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina. |
| | Festa major
Maó (Menorca)
Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l’intens cicle festiu de l’illa i el final de l’atrafegada temporada d’estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració. |
| | Festa Major de la Mare de Déu del Claustre
Solsona (el Solsonès)
La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals. |
| | Festa major
Montblanc (la Conca de Barberà)
Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l’any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l’actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9. |
| | Festes de la Mare de Déu de la Salut
Algemesí (la Ribera Alta)
Parlar de Muixeranga és parlar d’Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d’una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos. |
| | Festes majors
Gandesa (la Terra Alta)
Les festes majors de Gandesa se celebren en honor de la Mare de Déu de la Fontcalda i tenen una durada de 5 dies. Els seus actes més característics, a banda de tots aquells que no falten a cap festa major, són la plega, el ball de la Dansada o jota gandesana, la desfilada de carrosses guarnides i els cóssos. |
| | Festa Major
Les Borges del Camp (el Baix Camp)
Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l’Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d’aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d’un gran esclafit de coets carretilles. |
Festa major de Tremp (el Pallars Jussà) - se celebra el 8 de setembre en honor a la Mare de Déu de Valldeflors. Durant els dies compresos entre el 7 al dia de 11 de setembre Tremp ofereix a tots els seus visitants un variat programa d’actes que va des de actes per la mainada a la celebració de la Festa Entrepins, correfocs, concerts i els balls de nit. Telèfon: 973.650.005
Festes de la Mare de Déu de la Salut a Maria de la Salut (el Pla de Mallorca) - amb processó de la verge i activitats diverses els dies anteriors (corregudes de "joies", cursa de caragols, correfocs, bandera que fa fideus, etc)
Festes de la Mare de Déu de Gràcia a Vila-real (la Plana Baixa) - els orígens de les festes de la Mare de Déu de Gràcia es remunten al segle XVIII. Unes febres afecten el poble durant l'any 1757 i aquest demana la intersessió de la Verge perquè finalitze l'epidèmia. El mateix any, l'Ajuntament de Vila-real acorda celebrar la festa en honor de la Mare de Déu de Gràcia el primer diumenge de setembre per agrair-li la seua ajuda. Les festes a la Verge, que inclouen la peregrinació de baixada i pujada, es duen a terme des d'aleshores. Telèfon: 964.54.70.00
Festa major a Sant Quirze del Vallès (el Vallès Occidental) - se celebra cada any a principis de setembre. Representatius de la Festa Major de Sant Quirze són els seus gegants, els capgrossos i la Colla de Diables. Dos dels gegants representen els patrons del municipi Sant Quirze i Santa Julita, i l’altre, el recentment batejat Feliu, un mussol gegant. Telèfon: 93.721.68.00
Festa major de Castell d'Aro (el Baix Empordà) - en honor a santa Maria, pels volts del 8 de setembre, que és un dels dos festius locals del municipi. És una de les festes més populars dintre del calendari festiu de la Vall d’Aro, assolint any rere any un gran èxit de públic gràcies al programa que oferta tot un ventall d’activitats per a tots els públics. El cap de setmana anterior, campionat de petanca. El dia 8 missa solemne cantada en honor de Santa Maria, vermut i a la tarda, audicions de sardanes i ball. La resta de dies, espectacles infantils, teatre, caminades i activitats esportives. La música, amb concerts gratuïts de nit, ha estat sempre una de les grans protagonistes amb vetllades festives d’estil divers. Ho organitza el Casino Castellarenc amb el patrocini de l’Ajuntament.
Festa major de Piera (l’Anoia) - en honor a Santa Maria. La vigília, 7 de setembre, pregària a Santa Maria i missa de vigília a l'església parroquial de santa Maria i cinema a la fresca. El 8 de setembre, diada de la Festa Major, al matí, missa solemne concelebrada a l'església de Santa Maria amb el Cor Parroquial i ballada de sardanes. A la tarda festa infantil i a la nit, Ball de Gala i ball popular. També es fa una Trobada Gegantera (des del 1995) i moltes activitats esportives. Telèfon: 93.778.82.00
Festa major de Breda (la Selva) - en honor a la Mare de Déu, patrona del poble. Amb cercavila de gegants, correfoc (infantil i adult), pregó, teatre, concerts, etc. El dia 8, botifarrada popular, missa solemne musicada, sardanes, activitats infantils i ball de nit, etc. Els dies oficials de celebració són el 8 i 9 de setembre, no obstant el seu arrelament, la comissió organitzadora fa que coincideixi amb el cap de setmana de manera que puguin ser 4 o 5 dies. És un esdeveniment abocat totalment al carrer, on la participació de la gent és el seu principal exponent. El poble està dividit en 17 barris que es posen a treballar conjuntament. La coordinació dels actes fa que hi hagi un o varis espais de temps per a cada barri. A cada barri hi ha un o varis portaveus que són els encarregats de programar els actes del seu barri. Es tracta de que l'enramada i els actes de tots els barris tinguin quelcom a veure amb el tema central. Aquest tema és triat i desenvolupat per la comissió organitzadora, qui presenta un projecte als portaveus de barri durant el primer trimestre de l'any. Telèfon: 972.870.012
Festa major de Can Moriscot a Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat) - festa que ja ve de molt antic, on solien assistir-hi els veïns de les masies properes que ballaven al so del flabiol i el tamborí. La festa s'inicia amb una solemne missa a la plaça amb una antiga Mare de Déu. Tot seguit festa per grans i menuts, trencant l'olla, xocolatada i havaneres. Finalment al vespre ball popular incloent el tradicional ball del fanalet.
Festes de la Mare de Déu de Loreto a Mutxamel (l'Alacantí) - entre el 7 i el 12 de setembre els veïns de Mutxamel viuen amb emoció unes festes que ja se celebraven en 1843. Els festers de Mutxamel rendixen homenatge a la seua patrona, la Mare de Déu del Loreto, pel miracle obrat l'any 1597 que va salvar la població d'una greu inundació. Per a rendir-li tribut els festers trauen al carrer les seues millors gales, pólvora i color. Durant aquests dies els carrers de la ciutat es transformen amb desfilades, combats i ambaixades. Actualment, la festa està molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 5.000 festers repartits en 9 comparses (quatre cristianes i cinc mores).
Festa major i Ball de Cantirets de Palafolls (el Maresme) - dedicada a la Mare de Déu de Palafolls, la imatge de la qual fou trobada per uns pastors entre uns matolls. El dia de la festa és tradició fer-hi el "ball de cantirets", un ball executat amb càntirs de vidre, com una almorratxa. Cada ballador en duu un a la mà i mira de trencar el dels altres donant un cop amb el seu càntir. El que quedava amb el càntir sencer quedava com a heroi de la festa. També és tradició d'aquest dia celebrar el Ball del Gall, un ball de tipus carnestoltenc que protagonitza un home disfressat de gall i que balla al voltant d'una rotllana. Telèfon: 93.762.00.43
Festes patronals de la Mare de Déu del Puig de Santa Maria (l'Horta Nord) - les festes se celebren al voltant de la primera setmana de setembre en honor a la Mare de Déu del Puig, una de les figures d'una mare de déu trobada més antigues del País Valencià. Segons la tradició fou trobada per les tropes del Rei Jaume I l'any 1237, abans de la seva arribada a València.
Festa major de la Mare de Déu de la Gleva (Osona) - al voltant de la festivitat de les “marededéu trobades, el 8 de setembre, el Santuari de la Gleva celebra la Festa major. Es tracta, com el mateix nom indica, de tot un seguit d’activitats festives i també religioses que se celebren a tota la barriada propera al santuari, que pertany al municipi de les Masies de Voltregà. El santuari és un temple religiós que conté la imatge mariana que va ser batejada com a patrona de la Plana de Vic, la Mare de Déu de la Gleva. Telèfon: 93.857.00.28
Festes de la Mare de Déu de L'Olivar a Alaquàs (l'Horta Sud) - festes patronals d'aquest poble, que se celebren entre el 5 i el 8 de setembre en honor a la patrona d’Alaquàs. El 5 de setembre -Sant Miquel- al vespre, Pujà i Cordà de Sant Miquel, el 6 de setembre al vespre, Cordà Infantil, el 7 de setembre -Mare de Déu de l’Olivar- Pujà de la Mare de Déu de l’Olivar i llançament d'un castell de focs. El 9 de setembre -Crist de la Bona Mort- cordà i baixà del Crist de la Bona Mort.
Moros i Cristians de Villena (l'Alt Vinalopó) - són les festes en honor a la patrona de la ciutat valenciana de Villena , Nostra Senyora de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan reconegudes com d'Interès Turístic Nacional. El seu origen està en 1474, quan la Verge de les Virtuts, advocada contra la pesta, va ser proclamada patrona de Villena. La seua imatge va ser col·locada en el Santuari construït en 1490, a 5 quilòmetres de la ciutat, al que els ciutadans van fer vot d'anar en romiatge dues vegades a l'any, una al març i l'altra el dia 8 de setembre. Les Festes de Moros i Cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes diferents: la Festa Patronal o element religiós que està representat per les processons, romiatges i misses principalment (data de finals del segle XV); la Festa Militar o Alarde, l'origen del qual està en l'antiga "soldadesca", que participava en la festa patronal ja des del segle XVII; i la Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element històric, que consisteix en la lluita, arcabusseria, ambaixades, pèrdua i recuperació d'un castell que simbolitza la població, rememorant fets històrics (primer terç del segle XIX).
Festa major dels Blaus i Vermells de Llinars del Vallès (el Vallès Oriental) - dedicada a la Mare de Déu del Prat, patrona de vila, se celebra pels volts del 8 de setembre, amb una gran quantitat d'actes, d'entre els que destaquen el següents. El primer dia de la Festa Major: arribada del gegant boig i l'esparriot, seguici de Festa Major, pregó, tret d'inici, ballada del Corb. Dissabte de Festa Major: guerra d'aigua, tarda bastonera. Diumenge de Festa Major: suau despertar. 8 de setembre: toc de matinades, anada a ofici, ball de gegants a l'ofici, sortida d'ofici i tronada, concert vermut, sardanes. Últim dia de festa major: toc a plegar, correfoc de fi de festa, veredicte, ball del Corb, castell de focs.
Festes majors de Picassent (l'Horta Sud) - dedicades a la Mare de Déu de Vallivana, patrona del municipi (8 de setembre) i al Sant Crist de la Fe (9 de setembre). El 8 de setembre és el dia de la patrona, el dia en què milers de veïns i veïnes ixen al carrer a mostrar-li a la Mare de Déu de Vallivana la seua devoció i fe. Un recorregut, l'anomenat trasllat, en què la Colla de Portadors duu la imatge mentre el poble li pronuncia paraules plenes d'emoció, i en definitiva, li mostra tot el seu sentiment. Amb la música i dansa del Grup Cultural Ball de Bastonots i de la Societat Artístico Musical, la Vallivana entra en l'església de Sant Cristòfor enmig d'un ensordidor aplaudiment. Ja de vesprada, es produeix la processó. Un tret singular d'aquesta processó és que hi surten personatges populars (gegants i cabuts), balls populars (ball de bastonots..) i personatges bíblics. Amb silenci i solemnitat, l'itinerari i la Mare de Déu acaben en el temple de l'ermita, prèvia interpretació del Cant de la Carxofa. També s'hi fan corregudes de joies a cavall. Telèfon: 96.123.01.00
Festa major d'Agramunt (l'Urgell) - se celebra el cap de setmana més proper a l'1 de setembre (el cap de setmana abans del 8 de setembre) i està dedicada a la Mare de Déu del Socors. Dijous hi ha pregó, cercavila, pal de picantó (pujada a un pal ensabonat) i Nit Jove. Divendres, sardanes, tornejos esportius i Ball de Festa Major. Dissabte trobada de bestiari, exhibició castellera, gran correfoc i concerts. Diumenge hi ha missa i ofrena floral a la Mare de Déu dels Socors i el Ball de l'Àliga, i la sortida del seguici festiu i Los Balls del Poble (Dansa dels Caparrons, Ball dels Capgrossos, Ball de Cascavells, Ball Sionenc, Ball dels Gegants, Ball de l'Àliga d'Agramunt, Lo Ball de les Faixes d'Agramunt i Ball del Drac Agremont. Durant els dies de la festa, s'exposa el tapís de la Mare de Déu dels Socors als balcons.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
comprar
| |
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu ...
|
|
|
| |
El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...
|
|
|
| |
Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...
|
|
|
| |
Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...
|
|
|
| |
Solsona, la Festa Major
Vilaseca, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...
|
|
|
| |
El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC Publicacions Musicals, S.L
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...
|
|
|
| |
Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Camós, Narcís / Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en ...
|
|
|
| |
Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín
|
|
|
comprar
| |
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...
|
|
|
| |
Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...
|
|
|
| |
600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...
|
|
|
| |
El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...
|
|
|
| |
Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...
|
|
|
comprar
| |
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...
|
|
|
comprar
| |
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Porta i Balanyà, Josep M. / Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la ...
|
|
|
| |
Festa a la Ribera: les festes d'Algemesí
Domingo i Borràs, Josep Antoni / Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
Llibre que recull totes les celebracions festives de l'any a la ciutat ...
|
|
|
| |
Festes de Gràcia. Cent anys
Portella Coll, Josep / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Aquest llibre, editat per iniciativa del Col·lectiu folklòric de Ciutadella ...
|
|
|
| |
Llinars és festa! Músiques i elements festius de la vila
Diversos autors, / Colla gegantera La Patufa
Aquest llibre, escrit per Arnau Guardi i amb un disseny gràfic de Marc ...
|
|
|
| |
De festa a patrimoni. La patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (1959-2020)
Bellón Climent, Toni / Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí foren declarades Patrimoni ...
|
|
|
| |
La nostra cultura popular. Picassent (comarca de l'Horta)
Romaguera i Belenguer, Enric / Ajuntament de Picassent
Aquest llibre és una obra indispensable per conèixer Picassent i la seua ...
|
|
|
| |
Teatralitat, joglaria i danses festives a la ciutat de Tortosa (i a la seua àrea d’influència històrica)
Sanchis Francés, Raül / Fundació Privada Duran & Martí
L’objecte d’aquesta publicació són tant les celebracions efímeres i extraordinàries ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
