NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de maig de 2024 | Susanna | Dia Mundial sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Miquel > Festes majors


Festa major
Senyor rector, volem el canó!
Barri de la Barceloneta, Aj. Barcelona (Barcelonès), pels volts del 29 de setembre


Imatge antiga de la sortida del canó


El canó i el vestit


El canó i el general


A punt de disparar


La mainada recull els carmels


La familia gegantera de la Barceloneta


Els Gegants de la Barceloneta


El nan Lagarto


Un dels carrers guarnits


El Negre de la Riba


Processó del Negre de la Riba


 

El barri marítim de Barcelona celebra, cada any pels volts del 29 de setembre, una Festa Major que se singularitza per la sortida del tradicional Canó de Sant Miquel, un canó festiu que recorre els carrers del barri disparant llaminadures.

La festa major del barri de la Barceloneta de Barcelona s'escau pels volts del dia del seu patró, el 29 de setembre. Sembla que la institució de la festa major en aquestes dates prové dels actes del centenari de la construcció del barri, l'any 1855.

La festa està organitzada per la Comissió de Festes de la Barceloneta, vinculada a l'Associació Veïns de la Barceloneta, en col·laboració amb les entitats del barri.

Un canó festiu anuncia l'inici de les celebracions

L'arribada de la festa major l'anuncia, cada any de forma ritual, el canó festiu de Sant Miquel. Es tracta d’un canó de ferro que durant la festa major dóna voltes pels carrers de la vila conduit per un personatge vestit de general a l’estil napoleònic. Abans de cada encesa de la metxa del canó, el personatge fa un discurs al·lusiu a l'indret i, tot seguit, el canó llança caramels i joguines per a la mainada. Els qui l'acompanyen en el seu trajecte simulen que cauen a terra ferits... per recollir les seves dolces bales.

Hi ha diferents versions que expliquen l'origen del canó de Sant Miquel. La més estesa explica que aquesta tradició es remunta a principis de segle quan un veí de la Barceloneta anomenat Pancraç Farell, que treballava de matricer a La Maquinista, va idear aquesta manifestació festiva pels volts de 1912. Segons sembla, Pancraç estava casat amb una catalana que era descendent de família francesa per línia paterna i va fundar l’any 1886 el restaurant Farell, ben aviat conegut per Can Tipa. El senyor Farell, gran animador de les festes populars, va recollir un vell i abandonat canó de barra de defensa portuària i li va donar una nova vida.

La història també explica que, al cap d'uns anys, el senyor Pancraç va decidir que el canó no tornaria a sortir pel barri i el va lliurar a la Rectoria. Però en arribar el dia de Sant Miquel els joves del barri van córrer a buscar-lo a la Rectoria tot cridant: "Senyor rector, volem el canó!". La tradició del canó s'ha realitzat de forma ininterrompuda des de 1944.

Altres versions expliquen que aquest costum és anterior i està vinculat a les recreacions de combats navals que es feien durant el Corpus a la plaça de Sant Miquel de la Barceloneta. El personatge seria, segons aquesta versió, un general militar que participava d'una d'aquestes naumàquies.

El canó surt dues vegades: divendres al matí, quan visita les escoles i fa un petit recorregut pel barri per anunciar les festes, i el dissabte al matí, quan fa la Cercavila del Canó, multitudinari passeig pels carrers del barri acompanyat per un grup de música. Des de l'any 2011, el canó va acompanyat per un nan, el Lagarto, que representa un general francès.

Altres activitats importants

La festa pivota sobre la data del 29 de setembre, dura una setmana, abans o després d'aquesta data. Durant aquests dies hi ha, concerts, una mostra d'artesans, una ballada de sardanes (que es fa des de 1996), activitats esportives a la platja, el correfoc i versots dels diables, exposicions diverses, la Cursa Popular (que s'organitza el diumenge més proper), etc.

Un dels actes més destacats de la festa és la sortida dels gegants del barri, els Gegants del Mar. Els Gegants de la Barceloneta representen dos personatges típics del barri marítim: en Pep Barceló, que és un pescador, i la Maria la Néta una peixatera del mercat. Estrenats per les festes de Sant Miquel de l'any 1991, van acompanyats per una reproducció gegant de la Torre del Rellotge del moll de Pescadors, el seu fill Miquelet (2006) que representa un corista i per dos gegants manotes.

D'entre els actes més tradicionals hi ha les activitats que organitzen de forma paral·lela els tres o quatre carrers guarnits, com el carrer Pescadors o el carrer Baluard, que organitzen concerts, balls, àpats populars, espectacles per a la mainada, etc. Antigament pràcticament tots els carrers de la Barceloneta es guarnien durant els dies de festa major.

A més a més de la Sortida del Canó, el dia central de la festa, 29 de setembre, es fa una missa i una ofrena floral a Sant Miquel a la Parròquia de Sant Miquel de Port.

La Processó del Negre de la Riba

L'any 2003, en motiu de les celebracions del Quart de Mil·lenni, un conjunt d’actes commemoratius del 250 aniversari de la fundació del barri, es va crear una tradició vinculada al Negre de la Riba: la Festa del Mascaró, una cercavila que va passejar la efígie pels principals carrers el barri mariner de Barcelona.

El Negre de la Riba és un antic mascaró de proa d’una nau que va recalar a la Barceloneta del segle XVIII. Es tracta d’una efígie de fusta d’un metre d’alçada i de gran pes que recorda la importància de l'activitat marinera i comercial de la Barceloneta i que amb els anys ha esdevingut una icona al barri. La seva aparença suggereix la imatge d'un indi guerrer de les tribus indígenes que habitaven a la zona dels Grans Llacs d'Amèrica del nord. La lletjor de la imatge, i el seu aspecte funest, van inspirar a molts literats que, al veure l’efecte terrible que la talla produïa entre els més petits, el van considerar el "papus" de Barcelona.

Durant la dècada del 1860 es va trobar dins un magatzem d'efectes navals del moll de la Riba del barri de la Barceloneta una efígie pertanyent a un antic mascaró de proa. Durant molts anys la talla de fusta va adornar el llindar de les portes del comerç on va ser trobada i del qual va manllevar el nom. Després de ser traslladat a diferents indrets -entre els quals, les cases d'aquells que el van anar adquirint-, ara es pot veure restaurat al Museu Marítim, dins la seva col·lecció de mascarons de proa, composta per mascarons procedents, bàsicament, de velers catalans del segle XIX.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Gegants de la Barceloneta, Manel Carrera i M.A.S Marcs a mida c/ Sant Miquel,73 correu: marcsamida@terra.es


  18791 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Singulars de les festes barcelonines
Diversos autors, / El Cep i la Nansa Edicions
Aquest volum repassa diferents manifestacions, elements i celebracions ...



Associació de Veïns de la Barceloneta
http://www.aavvbarceloneta.cat/
Carrer Guítert 33, Baixos
08003 Barcelona (el Barcelonès)
93.221.72.44
associacioveinsbarceloneta@gmail.com

Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta
https://www.acib.cat/
c/ Guitert, 35
08003 Barcelona (el Barcelonès)
93.221.40.69
info@acib.cat



· Diables i diablesses de la Barceloneta (el Barcelonès)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org