|
Calendari: Festes d'Hivern > Festes de Sant Antoni > La Matxada
|
|
Festes de Sant Antoni
El Sant Antoni més ígnic
Vilanova d'Alcolea (la Plana Alta), Cap de setmana més proper al 17 de gener
El carrer dels majorals
L'argelaga es transporta en tractors
...i s'apila al mig dels carrers
El mossèn lliura el guió amb el sant al majoral
Les fogueres d'argelaga s'encenen
...per tal d'evitar el pas de la comitiva
...que va esquivant les flames com pot
El pas de la Foguera Gran
|
| Any rera any, els habitants de Vilanova d'Alcolea encenen el seu poble per celebrar la Festa de Sant Antoni, una de les més espectaculars i participativa de totes les que es fan a la nostra geografia. La imatge del sant, els cavall i milers de visitants, travessen les barreres de foc que tenen per objectiu impedir-los el pas.
La festa s’organitza a partir de la divisió del poble en deu carrers. Cada any són els veïns d’uns dels carrers qui organitzen i protagonitzen les celebracions: recapten els diners necessaris, preparen la foguera gran o “dels majorals” i munten a cavall en la cavalcada entre el foc o “matxà”.
L’Arreplega d’argelaga
La festa comença el dissabte més proper al 17 de gener al matí. Els joves, encapçalats pels majorals, surten amb els tractors a cercar les mates d’argelaga i altres males herbes pels camps i boscos de les afores del poble. Durant tot el matí i part de la tarda, els joves deixen l’argelaga apilada al bell mig dels principals carrers del poble, transversalment, en unes fogueres que després aplanen. En l’actualitat, i amb l’objectiu de fer més sonada la festa, es dóna un premi en metàl·lic al carrer que aconsegueix apilar més argelaga.
La matxà
La vespra de sant Antoni, els majorals i els seus animals, les autoritats i tots els que ho desitgen donen el toc d’inici oficial de la festa, amb l’encesa de la foguera gran que s’ha preparat al camp de futbol. Es dispara un castell de focs o una gran traca i després es va a sopar. Seguidament, els de Vilanova engalanen els seus cavalls, els matxos, amb les millors muntures. Aleshores, la comitiva, -encapçalada pel majoral amb la seva corresponent cavalleria ricament guarnida, la “custòdia del sant” (dos acompanyants que porten els bordons) i els clavaris- es dirigeix a la porta del temple parroquial. Allà, el mossèn beneeix la comitiva i lliura el guió (el penó amb l’emblema del sant) al majoral. Milers de persones segueixen l’acte en directe i una vegada se sent el crit de “Visca sant Antoni!” es precipiten tots els aconteixements. Les campanes anuncien, amb el seu frenètic voltar, que comença la “matxà”, que a Vilanova d’Alcolea és un estira-i-arronsa festiu que combina el foc i les curses de cavalls, en una espècie de bogeria col·lectiva.
La comitiva que va a cavall intentarà donar tres voltes a l’església pels principals carrers de la vila. La tasca, però, no serà fàcil, doncs, des del moment que se sent el “Visca Sant Antoni!”, es comencen a encendre les piles d’argelaga acumulades transversalment per tal d'impedir el pas, o retenir, el màxim temps possible, a tothom que ho intenti. L’objectiu final és evitar que passi el sant, mentre el majoral, la resta de festers a cavall i el nombrós públic salten les fogueres, autèntiques barreres de foc.
Sembla que antigament la festa havia estat molt més “salvatge” i l’enfrontament entre els que havien de passar amb la imatge del sant i els cavalls i els que no permetien fer-ho, era molt més intens i s’allargava tota la nit. L’enfrontament, que no té res a veure amb dos possibles bàndols religiosos (laics/cristians) té el seu màxim exponent en la Foguera Gran. Es tracta d’una gran barrera de foc de tants metres d’alçada com sigui possible que tots, cavalls, genets i públic participant ha de travessar si vol continuar el recorregut.
Curses de cavall i tropell
Una vegada acabat el recorregut de foc, es col·loca el guió del sant a casa del majoral i comencen les curses i el tropell. Les curses de genets premien al genet més veloç i hàbil i tenen per recompensa un gall viu. El “tropell” s’esdevé al voltant de l’estructura de fusta que hi ha a l’entrada de la casa del majoral, on hi ha la coca o pa beneït. Els genets agrupen tots els cavalls, sovint muntats per dues o més persones, i es disputen aquestes peces de rebosteria al crit de “Coca per a mi, coca per a mi”. Acabat el tropell tothom torna a casa seva i es balla ritme d’orquestra fins a altes hores de la matinada.
L’endemà al matí, hi ha missa major i altres actes religiosos, anunciats per la banda de música, que recorre els principals carrers. Acabada la missa es fan les corregudes a les afores del poble. Es vesteixen els cavalls i es munten a pèl, sense ajuda de muntures en unes curses que premien, amb pollastres vius, al més veloç dels genets. Avui, les curses d’animals estan patint les conseqüències de l’esbojarrada nit anterior i de la manca de cavalleries i per això, també es celebren curses de xiquets sense cavalls, amb els mateixos premis i amb caràcter substitutori.
El cap de setmana següent té lloc l’acte de traspàs de la missió d’organitzar la festa, anomenat “agarrar les vares”. L’acte es celebra en paral·lel tant al carrer que ha organitzat els festeigs l’any en curs, com en el que els organitzarà el següent amb música i un esmorzar amb disfresses que acaba amb una cercavila conjunta.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Arxiu videogràfic festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
