NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 29 d'abril de 2024 | Caterina de Siena | Dia Internacional de la Dansa    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes del Corpus > La Processó


Festa de Corpus
La ciutat celebra una de les seves festes més antigues i estimades
Solsona (el Solsonès), De Dijous a Diumenge de Corpus


La processsó amb la Custòdia


El ball dels cavallets


El gegant de Solsona


El ball dels gegants


El ball de la mulassa


Preparant la tronada


L'encesa de la tronada


La Roda de Foc


 

El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.

Història de la festa

La primera referència escrita de la Festa de Corpus a Solsona és de l’any 1331, fet que la situa a la festa solsonina d'entre les celebracions pioneres a Catalunya i a Europa. Amb aquesta data trobem constància de la Capella del Corpus Christi que es troba dins la Catedral (en aquell temps Monestir de Santa Maria) on ja consta que s'organitzava la processó. D’aquesta capella en queda l’extraordinària pradela gòtica de l’altar que representa el Sant Sopar atribuïda a Jaume Ferrer, formant part d’un dels millors retaules de l’època.

Cent anys després, el 1431, trobem la primera referència sobre les danses que es portaven a terme en acabar la processó de Corpus a la Plaça de l’Església i que són a l’origen dels actes que avui són la base de la Festa Major com del Corpus solsoní. Aquests "Jocs de Corpus" van formar una gran rivalitat entre diferents pobles de Catalunya com Berga, Solsona, Olot o Cardona i van originar una profusió extraordinària de bestiari extraordinari.

A Solsona la processó del Corpus estava formada per comparses. Al segle XV les primeres comparses eren la de Sant Martí amb la capa i el pobre, Sant Jordi, Sant Julià i l’ós. Aquesta última ha arribat fins els nostres dies.

La festa avui

La festa comença el Dijous de Corpus, quant a la una del migdia els trabucaires encenen la tronada al bell mig del Casc Antic. La vigília, el dissabte, a les 12 del migdia les onze campanes de la Catedral anuncien que la festa està a punt de començar. Tot seguit, a la Plaça Major els trabucaires encenen la segona tronada de les festes que anuncia el passacarrers dels gegants i els entremesos, que acompanyen al pregoner a anunciar la festa a tots els solsonins. Hi ha pregó, actuació de banda de música i tots els elements folklòrics, tret del Ball de Bastons.

El Diumenge de Corpus de bon mati els trabucaires, eix central de les festes solsonines, surten a despertar la diada tot voltant les antigues muralles de Solsona. A 2/4 d’11 del matí, la corporació municipal acompanyada per totes les comparses baixa de la casa consistorial per assistir a l’Ofici de Corpus a la Catedral. La cercavila compta amb la presència dels gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els óssos, l'àliga, els cavallets, el drac, els trabucaires i el Ball de Bastons. En acabar l’ofici s’inicia la processó amb la Custodia, els entremesos festius i les autoritats que surt per la porta de Sant Agustí, puja el carrer de Sant Miquel, Plaça Major i Plaça Palau. Allà la gran catifa amb l’altar es procedeix a la benedicció de Corpus. Acabat aquest acte la custodia retorna a la Catedral.

Amb el consentiment del clergat, la comitiva reemprèn carrer amunt cap a la Plaça Major. Allà es viu l’acte més esperat de tota la festa, les tandes dels ballets. La gran emoció i la vivacitat de la música omplen tots els racons de la Plaça Major. Amb el ball de gegants es posa fi a la tanda de ballets que serà seguit per la tercera tronada de les festes. Mentres que a la plaça es ballen les Sardanes, la comitiva i els gegants retornen a la Casa de la Ciutat. Aquest acte, anomenat la Pujada, és un dels més llargs i més viscuts de la festa.

La Roda de Foc

Però si un element diferencia la festa del Corpus de Solsona de les altres aquest és la Roda de Foc, un acte pirotècnic que es realitza la nit de Diumenge de Corpus a la plaça Major. Tot comença a quarts d’11 amb la “Baixada del Drac, la Mulassa i el Bou” una cercavila d’aquests tres elements que desfilen, al so de música d’orquestra, des de la Casa de la Vila fins a la Plaça Major. Als carrers del casc antic de la vila es tanca l’enllumenat públic i s’encenen les teieres amb incendiaris. Una vegada a la Plaça Major, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona toca el Ball del Drac, una peça musical pròpia d’aquest element de la imatgeria local que durant uns moments balla sol i solemne. Acabat el Ball, el Bou i la Mulassa comencen a girar al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge. Durant mitja hora els tres animals tiren foc sense parar i la gent hi balla al costat.

La Roda de Foc es va fer per primera vegada a principis dels anys 1980, amb la voluntat d’incorporar el foc a la festa, una mica a imatge i semblança dels salts de plens de la Patum de Berga. Com és lògic, els arxius vinculats al Corpus de Solsona no esmenten en cap moment la presència d’aquest acte nou, tot i que encara ningú no s'ha preocupat de cercar què diuen els arxius de les festes dels antics ritus agraris del solstici d'estiu.

Text: Redacció festes.org, en base a un text del Consell de la Festa Major de Solsona

Fotografies: Consell de la Festa Major de Solsona


  7663 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El Corpus, una festa de Barcelona
de Déu Domènech, Joan / Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre contribueix a recuperar per a la memòria col·lectiva la història ...

Els personatges del Corpus alcudienc al segle XVIII: les àguiles i Sant Joan Pelós, David, àngels, apòstols, Barba Roja i el dimoni
Mayol Llompart, Antoni / Ajuntament d'Alcudia. Àrea de Cultura
Aquest llibre és una aportació al coneixement de la festa del Corpus a ...

Las fiestas de Valencia
Diversos autors, / Ajuntament de València
Llibre escrit conjuntament entre Maria Àngeles Arazo (textos) i Francesc ...

comprar
Corpus. La festa de les festes
Carbó i Martorell, Amadeu / Edicions Morera
L'autor d'aquest llibret, el comunicador Amadeu Carbó, ens explica, de ...

llegir
Els papers del Corpus, 3
Diversos autors, / Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva
El volum que teniu a les mans recull les dos xarrades pronunciades l’any ...

25 anys de l'associació Amics del Corpus de València (1978-2003)
Martín i Albizua, Donís / Promoció de Cultura Valenciana. Del Senia al Segura
Aquest llibre pretén fer un recorregut per la vida d'un col·lectiu des ...

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Catàleg de l'exposició que es va realitzar a la Capella de Santa Àgata ...

llegir
Els itineraris de la processó de Corpus
Mirambell i Belloc, Enric / Diari de Girona
En aquests darrers anys la processó de Corpus ha recuperat l´antic costum ...

El bestiari de Corpus a la Seu de Lleida durant l'edat moderna
Miró i Baldrich, Ramon / Amics de la Seu Vella
Article publicat al llibre "Gombau de Camporrells, Bisbe de Lleida. A l'Alba ...

llegir
Les primeres ordinacions conservades de la processó de Corpus a Cervera (1411)
Llobet i Portella, Josep M. / festes.org
A continuació transcrivim les primeres ordinacions que s’han conservat ...

llegir
Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595
Vila i Medinyà, Josep Maria / Revista de Girona, 182
Faust de Dalmases i de Massot (Cervera 1870-València 1938), historiador ...



Ajuntament de Solsona
http://www.ajsolsona.cat
C/ Castell, 20
25280 Solsona (el Solsonès)
973.48.00.50
ajuntament@ajsolsona.cat

Agrupació de Geganters de Solsona
https://geganterssolsona.cat/
Solsona (el Solsonès)
620.81.94.27
gegsol@yahoo.com



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org