NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dissabte, 18 de novembre de 2017 | Romà    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > La Dansa de La Mort


La Dansa de la Mort
A tots ens arribarà, més tard o més d'hora, el moment de morir
Verges (el Baix Empordà), Dijous Sant


Preparant els cargols Foto: festes.org


Una de les làmpares Foto: festes.org


Un moment de la dansa Foto: festes.org


El carrer dels cargols


El banderer i els bessons Foto: Rafael López-Monné


La Dansa de la Mort al carrer major


El Banderer


El rellotge: lo temps és breu Foto: Rafael López-Monné


Els portadors de les torxes


 

Dijous Sant és, sens dubte, un dels dies més esperats de l’any a la localitat empordanesa de Verges. Als seus carrerons i places s'hi representa, al cor de la Setmana Santa, una Passió de Crist que s'ha fet famosa per l'anomenada Dansa de la Mort, un ball solemne que ens recorda que el temps és breu.

La celebració de la Setmana Santa a Verges segueix la mateixa seqüència ritual que en altres llocs, però té dos elements que l'han convertida en una festa que desperta la mateixa devoció entre agnòstics i fidels, joves i vells o persones de diferents estatus socials. D'una banda, el carrer del caragols, un estret carrer que és il·luminat amb closques de caragols enceses amb oli, i de l'altra la Dansa de la Mort, un ball s'ha mantingut viu, per tradició ininterrompuda, des dels seus orígens.

El carrer dels cargols

El carrer dels cargols és un petit carrer de la vila de Verges que ha conservat la tradició d'il·luminar el pas de la processó de Dijous Sant amb unes làmpades fetes amb closques de caragols. El matí abans de la processó els veïns i veïnes del carrer enganxen amb ciment casolà, fet amb les cendres de la llar de foc que han guardat durant l'hivern, unes closques de cargol que omplen d'oli i que culminen amb una metxa. La nit de la processó, encenen les metxes i improvisen, així, una il·luminació popular i efímera que sorprèn a tots els visitants que es congreguen al carrer per esperar el pas de la processó.

La Dansa de la Mort

El segon element destacat i únic de la celebració és la Dansa de la Mort. Segons els estudiosos, aquest tipus de danses neixen promogudes per l’Església, a l’antiga edat mitjana, una època de fam, pestes i guerres generalitzades. Sembla que tenien un objectiu pedagògic: transmetre una determinada idea sobre el pas del temps i el final de la vida, moment terrible, inevitable i equilibrador. Se sap que va ser àmpliament representada en el passat a bona part d’Europa, especialment a França, Alemanya, Suïssa, Anglaterra i Itàlia.

La Dansa de la Mort de Verges només és una part més de l’escenificació de la Passió de Jesucrist pels carrers i places del poble. Concretament, és el pas que segueix al de Jesús a la Creu, un ball que és executat per nens i adults amb un vestit negre damunt del qual hi ha els dibuixos dels ossos d’un esquelet humà. La comitiva, formada per cinc persones, balla al so d’un petit però intens tabal, que ressona entre el silenci.

La Dansa l’obre el Capdanser, un dels components amb més anys de pràctica, que guia a la resta de balladors. Duu una gran dalla a la mà, amb la que executa els moviments característics de la sega, girant sobre si mateix. Amb el moviment de la dalla, que duu la inscripció “Nemini Parco” hom pot identificar el final del cicle agrícola amb el final del cicle de la vida.

Tot seguit ve el Banderer, un dansaire que ocupa el centre del quadre. Duu una bandera negra, color del dol, les tenebres i l’obscuritat que en una cara conté la inscripció llatina "Nemini parco" i a l’altra banda es pot veure la màxima catalana "Lo temps és breu". Dos esquelets bessons interpretats per nens d’entre set i vuit anys, ocupen les posicions laterals del Banderer. Duen uns platets de cendra a les mans, símbol de la corrupció de la matèria i de la inevitable conversió en pols.

Finalment, tancant el quadre, apareix el rellotge, una al·legoria de la imprevisibilitat de la mort que és portat per un esquelet adult. En el seu moviment, l’esquelet marca arbitràriament qualsevol hora en l’esfera amb el dit i després deixa veure el rellotge desprovist de busques.

Un dels moments més esperats per la gent de Verges és quan els membres de la Dansa de la Mort entren dins l'església per efectuar-hi el darrer ball. El moment, sublim, s'esdevé en un absolut silenci: els balladors s'acosten a l'altar que hi ha a mà esquerra de l'església i que ha estat guarnit com a sepulcre de Jesucrist. Allà davant, amb molta gent a dins escoltant-los, els balladors salten per darrera vegada al so del tabal i s'inclinen davant l'urna-sepulcre.

Els cinc dansaires van, durant tot el seu recorregut pels carrers de Verges, acompanyats pel so sec i repetitiu del tabal i quatre torxes que ajuden a crear, en la nit fosca, un ambient misteriós i particular on l’emoció i la devoció s’agermanen per recordar que la mort s’amaga a qualsevol cantonada i que a tots ens arribarà, més tard o més d'hora, el moment de morir.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Rafael Lòpez-Monné, Manel Carrera i Arxiu videogràfic festes.org


  7956 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





La Processó de Verges
Roca i Rovira, Jordi / Quaderns de la Revista de Girona
Després d'uns capítols generals sobre la Processó, el llibre presenta exhaustivament ...

La processó de Verges
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Verges representa cada nit de Dijous Sant "El Misteri de la Passió i Mort ...

llegir
Les danses de la mort, una visió iconogràfica
Flores Juanpere, Montserrat
Com és sabut, allò macabre adquireix una presència notable, fins i tot ...

llegir
La Dansa Macabra a l'Antiga Corona d'Aragó. Origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals
Massip Bonet, J. Francesc / Universitat Rovira i Virgili
La Dansa Macabra és un gènere literari, coreogràfic i espectacular que ...

llegir
La Dansa de la Mort al Tibet i al Nepal
Carrera i Escudé, Manel / Ajuntament de Verges
La «Dansa de la Mort» és un ball present en determinades celebracions festives ...
Xiquets de Valls, Ball de Bastons, Ball de Caputxes, dansa de la mort
Capmany i Farrés, Aureli



Associació Processó de Verges
http://www.laprocesso.com
La Placeta, 2
17142 Verges (el Baix Empordà)
972.78.00.07
correu@laprocesso.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org