NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dijous, 20 de juny de 2019 | Silveri | Dia Mundial del Refugiats    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes majors


Festa Major de la Mare de Déu del Claustre
Solsona vibra amb el seu folklore
Solsona (el Solsonès), 7, 8 i 9 de setembre


La Mare de Déu del Claustre


Processó amb la Mare de Déu del Claustre


Els gegants


La tronada


El ferotge Drac


El Drac en acció


El ball dels óssos


El ball de l'Àliga


 

La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, s'estructura al voltant d'un esquema que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de llum, màgia i festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

L’inici de la Festa Major de Solsona cal datar-la de l’any 1653 en motiu de la alliberació que portà la imatge de la Mare de Déu Claustre a la ciutat i que la declarà patrona el dia 8 de setembre del mateix any. És a partir d’aquí que s’originen i es recuperen els diferents elements que integren en l’actualitat un dels conjunts festius més ben conservats de Catalunya. Tot i que la festa començà a celebrar-se com a tal l’any 1653, sembla que ja des de 1303 la Mare de Déu rebia un ofici solemne el dia del 8 de setembre.

La imatge de la Mare de Déu del Claustre, a qui es dedica la festa, ha estat declarada la millor obra escultòrica del romànic universal i data del segle XI-XII. Feta de pedra porta, sustentada per una aurèola, la corona d’or i plata que li regalaren els fills de la ciutat l’any 1956.

La seqüència ritual

La Festa Major solsonina conserva un esquema festiu que ha estat inalterable des de 1675: encara avui es continuen realitzant els mateixos actes que es portaven a terme al segle XVII.

El dia 7 de setembre comença la festa amb el solemne repic de campanes de la Catedral Basílica que avisa la festa gran a tota la ciutat. Al punt de la una, des de la Casa de la Ciutat s’inicia el passacarrers amb tota la comparseria. Al mateix temps a la Plaça Major té lloc la Tronada, l'encesa d'un regueró de pólvora que fa esclatar els mascles que hi té connectats. A la vesprada, la corporació municipal acompanyada pel ball de bastons assisteix a la Catedral a fer la felicitació del Cant de la Salve a la patrona de la ciutat. Durant les seves sortides, tant els regidors com les pubilles llueixen els diferents símbols centenaris: la banda, la vara i les veneres i mantellines, juntament amb uns vestits dels agutzils municipals que tenen un gran interès històric. En sortir de la Salve té lloc un magnífic Castell de Focs que obre un dels actes populars més esperats: l'il·luminació de tots els carrers amb teieres.

El dia 8 de Setembre, la jornada comença de bon matí amb la circumval·lació de les muralles a càrrec dels trabucaires, que avisen de l'imminent inici dels actes centrals. A quarts d’11, els gegants i les bèsties acompanyen a la comitiva consistorial, que assisteix al solemne ofici que té lloc a la Catedral Basílica. En sortir, la comparseria re-empren el carrer per arribar al punt àlgid de la festa, la celebració dels ballets dels elements festius i les seves tandes corresponents, un acte que antigament s'anomenava la "bulla". En acabar, els elements retornen a la Casa Consistorial d’on n’han sortit unes 4 hores abans. Allà, davant de l’Ajuntament té lloc “la final”, una prova de força en que es mesura el temps possible que un geganter pot fer ballar el gegant sense descansar. A la tarda la comitiva torna a baixar a la Catedral per assistir a la Solemne Processó i a l’acte d’homenatge a la Mare de Déu del Claustre. Surt de la catedral i puja fins a la Plaça Major, on l’àliga fa el ball per posar la ciutat als seus peus.

El dia 9 de setembre és celebra la Solemnitat de la Mare de Déu del Claustre declarada per Roma l’any 1900, per la gran devoció que el poble tenia en aquesta imatge. Al matí tenen lloc els mateixos actes que el dia anterior. A la tarda es porta a terme el Besamans, l’únic dia a l’any que ordinàriament la població pot pujar a la cambra Santa on hi resta la imatge durant l’any. És un acte on hi transcorren gran nombre de les famílies solsonines.

Les figures de la bullícia solsonina

Els óssos, un dels elements més antics i únics a Catalunya, daten del 1431. El Drac, un dels 3 dracs més antics de Catalunya, data de 1692 i pesa 96 kg. Els nans són el símbol d’alegria i gatzara de la festa. El Ball de Bastons de Solsona té una funció única dins el món bastoner, juntament amb el Ball de Bastons de Cardona, ja que la seva principal escomesa és l’acompanyament de la Imatge de la Mare de Déu. La funció de l’Àliga és retre homenatge a la persona que se’n considera mereixedora. Els Gegants són un dels conjunts més emblemàtics de Catalunya i destaquen per la seva solemnitat i bellesa. Tots els conjunts s’acompanyen amb el flabiolaire, la cobla i també, en els passacarrers, per la banda de música.

Text: Redacció festes.org i Carles Freixes i Codina

Imatges: Consell de la Festa Major de Solsona, Alexandre Freixes i Jalmar, Joan Boix i Irla i Albert Fontelles Ramonet.




La policia deixa de formar part de la la comitiva d'autoritats

Des del 2007, els representants dels cossos de seguretat presents a Solsona -Policia Local, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil- han deixat de formar part de la comitiva d’autoritats de la Festa Major. Amb aquest canvi, "la corporació municipal vol que aquests cossos es visualitzin com unes forces de seguretat al servei del ciutadà, però no com a autoritats representants", un concepte més propi d’anteriors règims polítics, segons l’alcalde, Xavier Jounou.

La modificació s’ha fet palesa, especialment, en les baixades de la casa consistorial fins la catedral i en el cadafal de la plaça Major per presenciar els ballets. Segons Jounou, "hem d’entendre que en democràcia l’autoritat correspon als tres poders, l’executiu, el legislatiu i el judicia". En aquest sentit, l’alcalde considera que tindria més sentit que participés a la comitiva el jutge de Solsona –per al qual l’Ajuntament conserva, històricament, una vara i una medalla pròpies– i, per aquest motiu, també se’l convida.


  6053 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Maria a Catalunya. Les 41 comarques i les seves patrones
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
La idea d'aquest llibre va sorgir de l'Acadèmia Mariana de Lleida amb motiu ...

El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...

Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...

Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...

Solsona, la Festa Major
Vilaseca; Marc Trilla i Reig, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...

comprar
Cuina volcànica. La cuina dels restaurants de la Garrotxa
Nogué i Puigvert, Pep / Edicions Cossetània
Al bell mig de la terra aspra i de mala petja, en aquesta Garrotxa fecunda, ...

El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...

Jardín de María, plantado en el Principado de Cataluña (Girona, 1772)
Camós, Narcís / Diputació de Girona
Aquest llibre és la versió facsímil de "El Jardín de María plantado en ...

Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín

comprar
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...

Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...

600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...

El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet. Carme Simón, Editora
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...

Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...

comprar
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...

comprar
Les sortides de les marededeus de la Serra de Montblanc (1687-2016) Devoció i festa
Porta i Balanyà, Josep M. / Edicions Cossetània
El llibre presenta la devoció que han tingut els montblanquins envers la ...

Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
, Orquestra Patinfanjàs
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i ...

Festa Major de Solsona
, Cobla La Principal de la Bisbal / Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements ...

Danses i entremesos de la Garrotxa Volum II
, Cobla Cadaqués / Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les ...



Consell de la Festa Major de Solsona
http://www.solsonalafesta.net
Solsona (el Solsonès)
comunicacio@solsonlafesta.net




· Àliga de Solsona (el Solsonès)

· Trabucaires de Solsona

· Gegants, Àliga, Óssos, cavallets de Solsona (el Solsonès)

· Gegantons de Solsona (el Solsonès)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org