|
Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Bous, braus i vaques
|
|
La Momerota i la Momeroteta
Aparteu les criatures!
Mataró (el Maresme), Diferents moments de l'any
L'ull de la Momerota
La Momerota
La Momerota en acció
Socarrimant les autoritats
Mare i filla, a les Santes
La momeroteta
|
| La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.
La Momerota és una peça del bestiari festiu de Mataró que té fesomia de bou i cos de mulassa. L’estructura interna de la figura és de ferro, el cap és de cartró i duu un vestit de vellut vermell amb l’escut de la vila. La seva testa és coronada per dues banyes amb punts de foc que tiren carretilles i titanis, i els seus ulls revelen el caràcter entremaliat, subversiu i transgressor que la caracteritza.
Aquesta bèstia participa activament de la Festa Major de Mataró (les Santes), la festa de Sant Jordi, Carnestoltes i les festes dels barris de la ciutat. Empaita menuts i grans durant les cercaviles i amb les seves espurnes socarrima a les autoritats presents al balcó de l'ajuntament el dia d’inici de la Festa Major.
La Momerota va sorgir per iniciativa popular, com a continuadora d’una tradició carnavalesca pròpia del Maresme i en el marc del procés de recuperació de les celebracions festives que va viure la vila de Mataró a partir de 1975. La figura, que va ser construïda per l’artista Boris Ruiz, va ser presentada oficialment el 25 de juliol de 1979 i va passar a formar part del patrimoni de la ciutat dos anys més tard.
La colla de la Momerota està formada per uns quaranta portadors i portadores, coneguts amb el nom de “momeroters”. Van vestits amb una bata ampla de ratlles fines, blanques i marrons clars, faixa marró del mateix to, pantaló negre, espardenyes tradicionals d'espart de vetes negres sobre fons blanc i una boina negra al cap. Els momeroters tenen un protocol d’actuació ben delimitat i cada 28 de juliol elegeixen cap de colla.
La Momerota, que va sempre acompanyada pel so de les gralles i els tabals d’uns vint músics, disposa d’un ball propi creat per Montse Calsapeu. Es tracta d’una successió de saltirons, petites i mitges voltes, desplaçaments i culejades que es rematen amb un giravolt final format per uns moviments en cercle progressivament accelerats. Al final del ball carrega les banyes amb carretilles i fa una volta de foc dirigida a les autoritats que hi ha al balcó.
La Momeroteta
La Momeroteta o Momerota petita és l'única filla reconeguda de la Momerota i hom creu que el gegant Robafaves en podria ser el pare. Aquesta petita peça de la imatgeria festiva ha esdevingut amb els anys la figura preferida de tots els infants mataronins.
La Momeroteta va sorgir tres anys després del naixement de la Momerota, de les mans de l'artista mataroní Boris Ruiz i es va presentar públicament durant les Santes del 1982.
Com la seva mare, la Momeroteta està feta de ferro, vellut i pasta de paper i té un punt de foc a cada banya. També té ball propi i va acompanyada de mitja dotzena de grallers i vint nens i nenes, petits portadors amb vestits idèntics als dels grans. Els momeroterets i mometeretes tenen costums propis, com batejar als nous membres a la bassa de Sant Josep cada 28 de juliol i l’opció de passar a la colla de la Momerota en fer-se grans.
Text: Redacció festes.org
Imatges: Colla de la Momerota
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
llegir
| |
El bou
Grau i Martí, Jan / Revista Gegants
En general es dona per acceptada la teoria que el bou del bestiari festiu ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
