NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 26 de gener de 2021 | Paula    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de l'arbre > Festes del pi pasqual


Festa del pi de Pasqüetes
Revivint una cerimònia mil·lenària
Castell d'Aro (el Baix Empordà), Dissabte i diumenge de Pasqüetes


L'arbre plantat, amb la senyera i les dues cols


Motoserrant el tronc


Fent caure l'arbre


Contant-ne els anys


Lligant l'arbre per al transport


La plantada de l'arbre


 

Cada cap de setmana següent a la Pasqua Florida, conegut popularment com "de Pasqüetes", aquesta vila acull una cerimònia ancestral, d'origen i significat misteriosos però que hom creu vinculada a antics cultes relacionats amb el canvi d'estació i l'establiment definitiu del canvi en el temps.

Les celebracions comencen quan un grup de persones van a cercar un pi a una pineda del terme municipal que cada any s'escull de nou. La creixent construcció urbanística de la zona dificulta cada any l'anada a cercar el pi, doncs els turons propers estan totalment urbanitzats i plens de segones residències.

Els participants surten en cotxes i es troben a la pineda escollida. Allà seleccionen el pi més ben plantat, més dret i més bonic que troben i, després d'una petita discussió, el tallen amb una motoserra. El pi, al que se li esporguen totes les branques mitges i baixes i es deixa només amb el brancatge verd de la part de dalt, és aixecat de terra amb l'ajuda d'un braç mecànic que duu un camió, el mateix amb el que es transporta l'arbre fins a una plaça del poble. Allà, és coronat amb una senyera i dos cols de tres anys que s'arrepleguen d'un hort proper i, amb l'ajuda del braç mecànic, és erigit de bell nou. Els participants del ritus gaudeixen d'un merescut àpat comunitari.

L'endemà, diumenge de Pasqüetes, es fa una audició de sardanes i una gran botifarrada popular que compta amb l'assistència de bona part dels habitants que són aquests dies al poble.

Història de la celebració

Segons expliquen els que hi participen, ells són els encarregats de perpetuar una tradició que arrenca fa tres mil anys, quan els avantpassats feien aquest tipus de cerimònies primaverals per propiciar la fecunditat dels camps i de la vida en general.

Abans de la guerra civil, la festa ja era molt diferent. Els joves es reunien al casino i després de beure i sopar alguna cosa, sortien a robar el carro amb què es transportaria el pi. Els que no hi participaven amagaven bé els seus carros aquell dia, doncs ningú al poble podia negar la participació del carro elegit pels joves. De nit, anaven amb el carro a cercar el pi, el tallaven amb una destral i el transportaven cantant cançons fins al lloc on havia de ser plantat, que aleshores era la plaça de l'església de Sant Maria. Allà el posaven dret amb l'ajuda d'escales i cordes i es feia un ball animat amb un sac de gemecs i un sopar popular al seu voltant amb els productes que arreplegaven dels horts propers: enciam, carxofes, etc. Sembla ser que durant aquest sopar dos promesos del poble ballaven junts anunciant així a tothom el seu noviatge.

Expliquen també que la festa es finançava de dues maneres. Primer, amb els diners que el pagès pagava per tenir el dret de quedar-se el pi, que utilitzava com a pal central per construir un paller. I segon, amb les aportacions voluntàries que els participants feien a l'interior de l'anomenada Naronja de Pasqües, una safata adornada amb un arc fet amb "naronges", una espècie de taronges bordes i molt àcides que sortien al terme aleshores i que servien també en les tasques de la neteja de la matança del porc. Els que no tenien recursos, en el cofre que hi havia sobre la safata, dipositaven alguna moneda i els més rics hi posaven unes altres monedes de més valor, anomenades unces d'or. La celebració comptava també amb un altre element propi, una roda de fusta que contenia diverses campanetes al seu voltant i que, amb l'ajuda d'una corda, es tocava per solemnitzar la festa del pi, així com d'altres celebracions importants. Aquesta roda de campanes, el so de la qual sembla que era totalment desordenat i estrident, encara és a l'interior de l'església, però en desús.

Text: Manel Carrera i Escudé

Imatges: Arxiu videogràfic festes.org


  2936 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Ajuntament de Castell d’Aro
http://ciutada.platjadaro.com
Verdaguer, 4
09650 Castell d’Aro (el Baix Empordà)
972.817.179
turisme@platjadaro.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org