NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de setembre de 2021 | Mercè    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Aplecs


Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell
Carrosses, roses i sardanes
Tona (Osona), Diumenge i dilluns de Pasqua Granada


Balls populars


Nens sobre una carrossa


La roseraire


Ball de cercolets


Carrossa de la roseraire


Una de les carrosses


 

Roses, carrosses i sardanes són els tres grans protagonistes de l’Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, una festa que es celebra diumenge i dilluns de Pasqua Granada i que combina les tradicionals celebracions florals de la primavera amb les populars trobades per ballar sardanes.

Coincidint amb la segona Pasqua, diumenge i dilluns de Pasqua Granada, Tona celebra una de les seves festes més tradicionals i populars: l’Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, en què roses carrosses i sardanes són els protagonistes.

La festa va néixer després de la guerra civil, cap els anys 1939-40, com un aplec de sardanes, tot i que la seva composició actual fa evident que la celebració conté elements d’una anterior festa del roser de maig, com la benedicció de roses i el concurs floral i el culte floral a la Mare de Déu. En l’actualitat la festa està organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tona, l’Esbart Dansaire del Castell de Tona i la Comissió de la Festa de l’Aplec de la Rosa.

La festa comença el diumenge al migdia a la Sala d’Actes la Canal amb la Proclamació de la Roseraire Major, una dona escollida pels xicots de l’Esbart Dansaire. La Roseraire Major és, aquests dies, la reina de la festa i, durant l’any, una de les personalitats convidades en els actes oficials de l’Ajuntament. D’aquesta manera, la Roseraire s’erigeix com la personificació de la rosa i les flors, deesa vivent i alhora, exerceix de pubilla en els actes oficials a Tona, tot i que no exerceix la representativitat del poble.

Tot seguit es fa la presentació del Llibret de l’Aplec, una publicació de record que justifica de la festa (no el programa d’actes) que es dóna a tots els assistents a l’Aplec. També es fa la presentació de la persona que fa la Crida i la pròpia Crida de l’Aplec, una espècie de pregó d’inici de la festa que realitza una destacada personalitat de la cultura catalana vinculada al poble. Acabada la Crida es fa una ballada de sardanes a la Plaça Major i un dinar popular que culmina amb una nova ballada de sardanes.

A mitja tarda comença la Cavalcada de Carrosses en honor a la Roseraire Major. Les Carrosses són construïdes per les mateixes entitats de Tona (Esbart dansaire, escoles, etc) en base a tractors i remolcs, guarnides amb motius de l’Aplec, roses i altres motius solemnes. La gent que desfila al capdamunt de les carrosses va vestida amb el vestit típic de catalans. La desfilada està amanida amb música de cobla, compta també amb la participació del Ball de Bastons i els Gegants de Tona i té per funció mostrar al poble quina és la Roseraire Major de l'any en curs, que s'exhibeix damunt la darrera de les carrosses. La desfilada fa un recorregut per alguns carrers del poble i acaba a la Plaça Major amb un gran ball. A la nit, quan entra el fosc, s’encenen tres grans grans fogueres al puig del Castell que anuncien a tota la Plana la celebració de l’Aplec, l’endemà al matí.

Dilluns de Pentecosta, dia festiu a Tona, les celebracions comencen amb la concentració de les roseraires i les carrosses a la Plaça Major. Les roseraires, que són les dones balladores de l’Esbart, acompanyen la Roseraire Major i passen per les cases a buscar roses que la gent té conreades als jardins. Les dipositen dins de cistelles i les porten a beneir a l'ermita de Lourdes, una església que és al límit del casc urbà, al peu del turó del Castell. L’ermita, que ja és documentada des del 1011 amb el nom de Santa Maria de Tona i restaurada l’any 1992, és l’escenari d’una missa cantada que inclou una benedicció de Roses que es reparteixen entre els assistents i el Cant dels Goigs. La història explica que antigament, quan es tornava al poble amb les roses beneïdes, es llançaven els pètals pels carrers i les cases, en senyal de benedicció popular.

Al mateix temps que es fa la missa a l’ermita, la Plaça Major és l’eix del Concurs de Rams i Centres Florals, que premia els millors exemplars en dues modalitats: Centres i Rams de mà fets amb flors de jardí i de bosc, i Rams artístics fets amb tot tipus de flors i elements naturals. Els premis d’aquest concurs floral, juntament amb els del Concurs d’Aparadors amb motius de l’Aplec o del propi establiment, es donen justa abans de començar els ballets.

Al punt del migdia a la plaça Major es fa un recital de ballets, a càrrec de l'Esbart Dansaire Castell de Tona, que destaca pel Ball de la Rosa a Tona, especialment dedicat a aquesta festa. A la tarda, es puja a peu a l'ermita de Lourdes, es resa el rosari i es ret visita a la Mare de Déu. I tot seguit, al Pla del Castell es fa l’Aplec de Sardanes amb dues cobles convidades. Hi acudeix gent vinguda d’altres pobles de la Plana (Manlleu, Torelló, Vic etc) que aquest dia tenen festa local, tot i que amb la supressió de dia festiu de la Pasqua Granada, l’assistència de gent d'altres contrades ha minvat força. Antigament l’Aplec era un esdeveniment multitudinari, hi participava milers de persones de tota la Plana i, per limitar-ne l'assistència, era de pagament.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Quim Romeu

Fotografies: Arxiu Ajuntament de Tona


  Data de publicació digital: 24/4/2006 5078 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
El bon caçador
Reixach i Brià, Roser / Revista Caramalle VII
El bon caçador és una de les cançons més conegudes del repertori català ...



Ajuntament de Tona. Comissió Aplec de la Rosa
http://www.tona.cat
Tona (Osona)
93.887.02.01

Esbart Dansaire Castell de Tona
http://esbartdansairecastelldetona.blogs...
C/Barcelona,nº4.
08551 Tona (Osona)
680.95.55.67
ramonges@terra.es



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org