|
|
|  | Anys endarrere, el dilluns de Pasqua Granada era dia festiu i per això molts pobles celebraven un aplec a l'ermita propera aquest dia, però en passar a ser laborable, molts d'aquests aplecs es deixaren de fer o es canviaren de data i es passaren al mateix diumenge de Pasqua Granada. Això no obstant, encara hi ha indrets de la nostra terra on tant el diumenge com el dilluns de Pasqua Granada tenen lloc multitudinaris i solemnes aplecs. |
| | Aplec dels francesos
Sant Aniol d'Aguja (Aj. de Montagut, Garrotxa)
El diumenge de Pasqua Granada és un dia assenyalat a l'ermita de Sant Aniol d’Aguja: s'hi celebra l'anomenat "Aplec dels francesos" perquè agermana catalans vinguts del Vallespir i de la Garrotxa i altres indrets del país. Hi acudeixen especialment gent de Sant Llorenç de Cerdans i la rodalia. |
| | Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell
Tona (Osona)
Roses, carrosses i sardanes són els tres grans protagonistes de l’Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, una festa que es celebra diumenge i dilluns de Pasqua Granada i que combina les tradicionals celebracions florals de la primavera amb les populars trobades per ballar sardanes. |
| | Aplec de la Salut
Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)
Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l’ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre. |
| | Aplec del Coral
Prats de Molló (el Vallespir)
Cada Dilluns de Pasqua Granada centenars de persones vingudes de banda i banda de país s'apleguen al Santuari de Nostra Senyora del Coral, a les muntanyes de Prats de Molló, per compartir el dia amb amics i coneguts, visitar el santuari i ballar sardanes i un contrapàs al ritme de la música de cobla. |
Aplec de Bruguers (el Baix Llobregat) - Com cada any, per la segona Pasqua les poblacions de Begues, Gavpà i de Castelldefels es troben a Bruguers per celebrar l’aplec. Es fa davant de l’Ermita de la Mare de Déu de Bruguers. Amb balls populars, ballada de sardanes, i un dinar a la muntanya. Any rere any, cada dilluns de Pasqua, l’esplanada de l’ermita s’omple per celebrar aquesta diada amb cants i balls tradicionals.
Aplec a Santa Pelaia (l'Alt Urgell) - es celebra el diumenge de Pasqua Granada i hi assisteixen ciutadans de Perles, Alinyà, Canelles, Fígols i l'Alzina d'Alinyà.
Aplec a Sant Romà de Vila, Encamp (Andorra)
Aplec a l'ermita de Sant Tirs (el Solsonès) - Pinell de Solsonès fa a aquest aplec per Pasqua de Pentecosta o Granada. Telèfon: 973.48.03.00
Aplec de la Mare de Déu de Bonrepòs (el Pallars Jussà) - aplec multitudinari que se celebra el diumenge de la segona Pasqua a Sant Salvador de Toló, Aj. de Gavet de la Conca. Antigament se celebrava el dilluns de Pasqua perquè era dia festiu. Es tracta d'un aplec multitudinari, el de més concurrència de tota la Conca de Tremp, amb afluència de gent de les comarques veïnes, sobretot de l'Urgell. El santuari alberga una imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs del segle XIII, d'estil romànic. Aquesta Mare de Déu ha estat tradiconalment invocada contra la sequera, per demanar pluja.
Aplec de Santa Fe a Organyà (l'Alt Urgell) - aplec festiu en honor a la co-patrona de la Vila. Hi acudeixen la gent de la població i també d'altres pobles de la rodalia (el Vilar de Cabó, etc) ja que aquesta santa i la seva ermita gaudeixen d'un afecte, devoció i estima fora del normal. El dia de l'aplec s'hi diu missa i s'hi canten els goigs en un acte conjunt que és dels més emotius pel gran nombre d'assistents. En acabar l'ofici religiós es reparteix el tradicional pa beneït, que és sufragat pel consistori d'Organyà. Un dels costums ancestrals que hi ha és que les mares agafen unes gotes de l'oli de la llàntia per tal de posar-les a l'interior de les dues orelles de llurs fills (es fa amb tots els fills, i només una vegada), ja que la creença popular és que aquestes gotes d'oli de la llàntia de Santa Fe guarden l'oïda durant tota la vida, i que aquell a qui se li posi aquest oli mai no queda sord.
Aplec al santuari de la Mare de Déu de l'Hort o de Lord (el Solsonès) - sant Llorenç de Morunys i tota la vall de Lord mantenen viva la tradició de celebrar, el Dilluns de Pasqua granada, l'aplec al santuari de la Mare de Déu de Lord, que està situat en un indret on, sortosament no s'hi pot accedir amb vehicle. La Mare de Déu que s'hi venera és una talla de fusta del segle XIII. La imatge de la Mare de Déu fou trobada pel bou d'un pastor dins la naquera de l'aigua d'una font situada al costat d'un hort i que rajava aigua només en temps de pluja. També s’hi fa festa especial el 8 de setembre.
Aplec de Pasqua Granada a Cabanabona (la Noguera) - el diumenge abans del dilluns de Pasqua Granada es celebra un aplec a l'ermita que té una capella dedicada a sant Pol, que es troba solitària en un tossal a uns tres quilòmetres del poble. El camí que mena a l'ermita es converteix en un formiguer d'anades i vingudes, ja que tota la població hi puja. S'hi celebra un ofici i el cant dels goigs. Telèfon: 973.460.048
Aplec de la Pedra Dreta i Ball de Cinquagesma a Prats de Lluçanès (el Lluçanès) - a la Pedra Dreta (Lluçà), el Dilluns de Pasqua Granada, amb el Ball de la Cinquagesma, una dansa tradicional de Prats de Lluçanès. La balla la gent del poble, al voltant de la Pedra Dreta, realitzant dos cercles, un dins l'altre, amb un nombre indefinit de participants, però a cada rotllana hi ha d'haver el mateix nombre de balladors. Les persones que l'han anat a veure canten la cançó “El Bon Caçador”per acompanyar el ball. Al segle XIX es ballava aquesta dansa, però per algun motiu que es desconeix es va deixar de ballar amb tanta freqüència, que gairebé va desaparèixer. L'any 1988 es va recuperar gràcies a L'Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Quan es realitza aquesta dansa es té com a costum fer una ofrena amb herbes aromàtiques a la Pedra Dreta.
Aplec al santuari del Miracle de Riner (el Solsonès) - s'hi venera la Mare de Déu del Miracle i la Verge Nena apareguda al segle XV i que es diu que va sorgir d'una alzina. Aquest és el primer lloc on va succeir una aparició mariana a Catalunya: era el dijous 3 d’agost de 1458. El Monestir Benedictí, fundat l'any 1899, i la seva comunitat de monjos procedents de Montserrat, té cura del Santuari, de les celebracions litúrgiques i de les necessitats pastorals de la Casa d'Espiritualitat. Telèfon: 973.480.045
Aplec a la Pedralta de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà) - se celebra per Pasqua Granada en aquest indret únic: Pedralta, la pedra basculant més gran d’Europa, que es troba entre els termes municipals de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro, a 17 metres de terra. L’any 2006 el Consell de Joves de Sant Feliu de Guíxols va organitzar el 1r Aplec Jove de Pedralta amb l’objectiu de fomentar l'assietència entre els joves. S'hi acampa la nit anterior, ballada de sardanes, missa i concurs d'allioli.
Aplec a la Font d'en Busqueta a Palafrugell (el Baix Empordà) - se celebra per Pasqua Granada o Cinquagesma. Segons Josep Pla: "Era un aplec molt nombrós. A Can Busqueta servien porcions i la gent menjava i bevia. Era el primer dia de la llum i de la pols de l'estiu"
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
El bon caçador
Reixach i Brià, Roser / Revista Caramella VII
El bon caçador és una de les cançons més conegudes del repertori català ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
