NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 24 d'abril de 2024 | Pere Ermengol    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Miquel > Balls i danses


Ball de Sant Miquel
Escenificació de la lluita entre el sant i les forces de la Natura
Reus (el Baix Camp), Sense data fixe


La carretillada davant el Santuari


El Ball de Sant Miquel del 1981


La representació de l'any 1992


Els àngels


 

El Ball de Diables de Reus, una colla de diables amb un model i idiosincràsia propi, posa en escena, quan ho consideren oportú, el Ball de Sant Miquel, una representació tradicional i popular sobre la lluita entre el Bé i el Mal, entre la religió cristiana i l'anterior, una lluita entre el sant i les forces de la Natura.

Breu història del Ball de Diables de Reus

Tot i que els estudiosos locals creuen que la tradició dels diables a Reus podria remuntar-se a èpoques molt anteriors, el cert és que la primera notícia que en suggereix la seva presència en una festa és del 1602. De fet, no és fins un segle més tard, a partir del 1771, que la documentació sobre els diables reusencs es fa més constant. Aleshores, el ball, que era responsabilitat dels membres del gremi dels boters, ja escenificava un ball parlat al voltant de la lluita del Bé (l'Arcàngel Sant Miquel) contra el Mal (els diables). Amb la desaparició del gremi, el ball deixa de fer parlaments i s'organitza seguint l'estructura actual: com un grup de diables que llança carretilles.

Després de molts alts i baixos, entre els anys 1979 i 1981, coincidint amb el moviment de recuperació i valorització de les festes populars, el Ball de Diables torna al carrer com a colla estable, impulsada per l'associació Carrutxa. Des de 1990 la colla es constitueix com a associació cultural, amb un funcionament independent i una entitat pròpia.

El model del Baix Camp i el Priorat

El Ball de Diables de Reus segueix el model característic del Baix Camp i el Priorat, un model de colla diferent al model penedesenc que s'està imposant com el majoritari. Tot i que abans del segle XIX els balls de diables d'aquestes comarques havien tingut balls parlats, allò que els caracteritza en l'actualitat, i des del segle XIX, és la inexistència d'una representació teatral.

El ball consisteix en l'evolució dels diables sense cap mena de coreografia organitzada ni acompanyament musical i pel fet que cada diable porta les seves carretilles dins el "civader", una bossa que antigament duien les bèsties sota la boca per alimentar-se. Amb aquest sistema, els diables no han d'anar amunt i avall cercant el foc, sinó que cada diable és responsable de les seves carretilles i, de retruc, de la seva seguretat. En cada civader hi caben entre 70 i 75 carretilles, i només en aquelles celebracions on cal més material pirotècnic els components del ball han de fer servir altres mitjans per procurar-se'l.

També es característic d'aquest ball el fet que cada diable es confecciona el seu propi vestit amb els dibuixos de foc, animals i vegetals que vol, sempre amb el mateix color de fons que caracteritza la colla. Així, el vestit esdevé propietat de cada diable, mentre que l'entitat paga les carretilles (antigament també se les pagava cadascú). En l'actualitat, l'entitat també té alguns vestits per deixar a la gent que s'hi vol apuntar.

Les sortides

En l'actualitat el Ball de Diables de Reus és una colla estable d'uns 20 o 25 membres que participa en les nombroses festes populars de Reus (Carnestoltes, Sant Joan, Sant Pere, festes de barri, etc.). Com les altres colles de dimonis del país, els de Reus també efectuen sortides a d'altres poblacions.

La colla participa en el Reus Correfoc, un correfoc que se celebra una setmana abans de les Festes de Misericòrdia (depenent com caigui el dia 25 de setembre) i que és hereu directe de la mítica "Cercavila de foc de Sant Joan", el 23 de juny de 1980, que va ser la primera de les seves característiques a realitzar-se al país, just abans que el "correfoc" de Barcelona del setembre de 1980.

Un dels actes més emblemàtics en què participa el Ball de Diables de Reus (ja documentat al segle XIX) és la processó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia el dia 25 al vespre, cada 25 anys o en celebracions solemnes en què la imatge de la Mare de Déu és traslladada a la ciutat, des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari de Misericòrdia. Els diables, que aquest dia poden arribar a ser més de setanta (entre petits i grans), encapçalen la comitiva i efectuen una Carretillada davant del Santuari, representant la seva oposició a l'avanç de la Mare de Déu, però que acaba amb la formació d'un passadís de foc, entremig del qual la imatge entra al Santuari. El Ball de Diables de Reus també efectua una Carretillada per les Festes de Sant Pere a la plaça del Mercadal.

El Ball de Sant Miquel

Tot i que en l'actualitat el Ball de Diables de Reus no és del model penedesenc, és a dir, no té ni parlaments ni personatges (Llucífer, Diablessa, etc.), els components del Ball realitzen esporàdicament la representació del Ball de Sant Miquel. El text i la posada en escena històrica d'aquesta representació han estat documentats a Reus per diversos folkloristes, però l'estructura i els textos actuals s'estableixen el 1981, quan se'n fixa el text definitiu i es fan fer els vestits en base a uns dibuixos de Joan Amades.

La representació, que no es fa cada any, consisteix en una interpretació parateatral al carrer que escenifica la lluita del Bé contra el Mal. Hi prenen part els set pecats capitals, un àngel, Llucifer i la Diablessa, així com els dimonis. La representació inclou la lectura d'uns versos satírics i burlescos que fan un repàs a l'actualitat local, nacional i internacional.

Les darreres sis representacions del Ball de Sant Miquel s'han fet l'any 1982 (amb 2 representacions) i els anys 1992 i 1993 (amb 4 representacions). El 24 de setembre de 2006 es va fer una nova representació del Ball a la plaça de les Peixateries Velles. Amb aquest nou impuls, els diables s'estan plantejant de fer uns nous vestits, especials per a l'ocasió i escenificar el ball parlat anualment.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Ajuntament de Reus (IMAC) i Ball de Diables de Reus


  5005 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Ball de Diables de Reus
http://www.diablesdereus.cat
Carrer del Roser, 7, 2n
43204 Reus (al Baix Camp)
977.344.789
diablesreus@interbook.net




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org