|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Joan > Fogueres artístiques
|
|
Les Fogueres de Sant Joan
De l'andròmina al monument artístic
Alacant (l'Alacantí), 24 de juny
Cartell de l'edició 2006
Detall d'una foguera
Una altra foguera
L'inici de la cremà
Foguera en flames
|
| La ciutat d’Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d’andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s’ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
La festa de Sant Joan al País Valencià
Les poblacions dels tres grans territoris del País Valencià (Castelló, València i Alacant) celebren la festa de Sant Joan amb el conjunt de pràctiques pròpies de la nit del solstici d’estiu: les fogueres d’andròmines, argelaga i rostolls -algunes d’elles enceses amb la Flama del Canigó-, les verbenes amb sopars de germanor i coca inclosa, i el llançament massiu de coets i petards. En les poblacions costaneres també és costum de celebrar la festa a la platja i fer un bany ritual al mar a mitja nit. La majoria de les festes s’allarguen fins que surt el Sol i s’acompanyen primer amb el so de la dolçaina i tabalet i després amb música d’orquestra i enllaunada.
En aquelles poblacions on el sant és patró, la festa també inclou una celebració religiosa en honor seu, ja sigui amb una missa de vigília, una processó amb la imatge del sant el mateix 24 de juny o amb un aplec o romeria fins a la seva ermita.
A més a més, al Païs Valencià la festa es celebra amb jocs amb bous al carrer (el Baix Maestrat, l’Horta, etc.), enramades a les cases de les noies i banys a rius i fonts (pobles dels Ports de Morella), esquellàs o passades amb rastres de pots i llaunes buides per espantar els mals esperits (Càlig, Onda, Toràs, Matet, etc), poalàs o jocs consistents en llançar-se galledes plenes d’aigua (Alt Palància), sonades de caragoles (Almedíxer), etc
Algunes celebracions singulars: el cas d’Alacant
Ara bé, algunes poblacions valencianes han desenvolupat un model propi de celebració. El cas més paradigmàtic d’aquest quefer és el de la ciutat d’Alacant, que des dels anys 1930 ha basat la seva Festa de Sant Joan en la construcció i encesa de grans fogueres artístiques, seguint, en part, el model de les Falles de Sant Josep.
Des del segle XIX es té constància que la nit de Sant Joan a la ciutat d’Alacant es construïen fogueres amb tot tipus d’andròmines i altres materials inservibles. La crema de la foguera i del ninot que hi havia al capdamunt s’acompanyava amb sopars al carrer amb amics i familiars, balls populars, llançaments de coets, banys al mar i l’espera pacient del ros (“rosada”) de mitjanit, que hom creia que posseïa virtuts guaridores, especialment per a la pell.
L’any 1928, Josep Maria Pi i Ramirez de Cartagena, va voler, imitant el model de les Falles de València, donar un tomb a aquesta festa popular. Mogut per un objectiu turístic, el d’atraure visitants a la ciutat aquelles dates, va proposar de convertir les populars fogueres amb andròmines en monuments espectaculars i artístics. Aquell mateix any a Alacant s’hi construïren 10 monuments amb figures i escenes iròniques. El nou aire de la festa va quallar i des d’aleshores s’ha anat repetint i ha anat incorporant nous elements fins a convertir aquesta festa en la més important de les que la ciutat celebra durant tot l’any.
Des de mitjans segle XX, el model de les fogueres alacantines també s’ha escampat per alguns pobles del voltant, com Sant Vicent de Raspeig, Torrevella, Xàbia, Benidorm, Sant Joan d’Alacant, Teulada, Elx i Guardamar de Segura. L’any 1965 la Festa va ser declarada Festa d’Interès Turístic pel govern espanyol, un guardó que més endavant incorporà el distintiu d’Internacional.
La festa avui
En l’actualitat la festa s’estructura al voltant de les fogueres artístiques que els constructors erigeixen en diferents carrers i places de la ciutat. Les fogueres alacantines es comencen a construir mesos abans als tallers dels artistes, es planten el 19 de juny i es cremen el dia de Sant Joan, el 24 de juny a la nit. A diferència de les valencianes, les fogueres alacantines no giren al voltant de la crítica social i descarnada sinó que es realitzen amb un component més aviat artístic.
Al costat de cada foguera hi ha la 'barraca' un local improvisat fet amb envans, mampares, perfectament il·luminats i decorats amb enramades i altres materials diversos al que s’accedeix a través d’una gran portada artística, que també es crema. Es tracta d’un espai de trobada dels veïns i amics des de la que cada entitat organitzadora de la foguera serveix menjar (a base de coca amb tonyina i bacores) i begudes i es programen balls i concerts, activitats que serveixen per finançar la festa.
Estructura ritual de la festa
Com en el cas de la Festa de les Falles, durant l’any són moltes les activitats relacionades amb la Festa de les Fogueres que es fan a Alacant, com la Proclamació de les Belleses de Foc (finals de maig), l’Exposició del Ninot (maig-juny), el certamen de paelles i la marxa cicloturística (12-14 de juny), la Cavalcada del Ninot (14 de juny), la Plantà de les fogueres (19 de juny). A partir del dia 21 se succeeixen les despertaes, les cercaviles de bandes i belleses, les mascletaes les ofrenes de flors que cada foguera fa a la seva patrona, corregudes de bous, les desfilades de Moros i Cristians i les revetles a les barraques.
El dia 24 de juny, diada de Sant Joan, al matí es fa una missa amb ofrena a la Catedral, i al vespre, es fa la processó de Sant Joan Baptista. Al punt de la mitjanit es dispara un majestuós castell de focs a base de palmeres des del Castell de Santa Barbera, al cim de Benacantil, que marca l’inici de la cremà de totes les fogueres que hi ha distribuïdes per tota la ciutat. En els darrers anys, ha adquirit molta popularitat la banyà, un ritual consistent en ballar i dansar sota l’aigua que els bombers llancen primer damunt les fogueres per apaivagar la força de les flames i després sobre tota la gentada que els increpa perquè no ho facin. Durant tota la nit les barraques s’omplen de gent que allarguen la gresca fins a realitzar el darrer ritual, el bany al mar a la platja del Postiguet.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Comissió gestora fogueres
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
