|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Festes majors
|
|
Festa Major Ballant al so d'una batalla llegendària
Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa), Pasqua Granada
 La comparseria abans del 1929 Foto: Fons Vilallonga
 Festa Major 1996 Foto: Miquel Casademont
 Els gegants l'any 1994 Foto: Iris
 Un cavallet l'any 1996 Foto: Josep Vilallonga
 La mulassa l'any 1996 Foto: Iris
|
| La festa major de Sant Feliu de Pallerols se celebra al voltant de la Mata-degolla, nom amb què es coneix popularment un conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local (ball dels cavallets, gegants i mulassa) que fan referència a una llegendària batalla entre sarraïns i santfeliuencs.
Les dues festes populars més importants de Sant Feliu de Pallerols s’escauen entre mitjans i finals de la primavera i l’inici de l’estiu: la festa major, al voltant de la Pasqua Granada, i la de Sant Feliu, el patró, l’1 d’agost. Tant en una com en l’altre, els seus habitants escenifiquen el ball dels cavallets, gegants i mulassa, un original i rar conjunt de balls que constitueix un valuosíssim document viu pels amants i estudiosos de la dansa tradicional i el teatre medieval català.
Les danses
Popularment conegut com la Mata-degolla, aquest ball és el conjunt de quatre danses, anomenades el Ball Pla, la Mata-degolla, el Contrapàs i la Sardana Curta, que executen al mateix temps la parella de gegants, els vuit cavallets i la mulassa de Sant Feliu de Pallerols.
El Ball Pla és el moment en què es presenten al públic els protagonistes de les danses, l’instant en què els bàndols demostren la seva predisposició a lluitar. La Mata-degolla, que ha donat nom al conjunt de balls i la que tots els autors coincideixen en assenyalar com la dansa central, més antiga i important del conjunt, escenifica la lluita entre els dos bàndols o exèrcits, els santfeliuencs i els sarraïns, i la victòria final dels primers sobre els segons. El Contrapàs és la celebració religiosa de la victòria aconseguida mentre que el darrer ball, la Sardana Curta, n’és la celebració laica. Just abans i just després de les danses, la mulassa es dedica a espantar i perseguir a la gent que es congrega per veure-les.
Per la festa major, el ball de cavallets, gegants i mulassa s’escenifica en tres ocasions. La primera és durant la cercavila que es realitza el dissabte a la tarda pels carrers del nucli històric de la vila, acompanyat amb la música de violí i amb el grup de cavallets infantil que va ser incorporat a la festa l’any 1993. Les altres dues ocasions en què es pot veure són a les ballades de diumenge i dilluns de Pasqua Granada a la tarda, que tenen lloc a la plaça de l’Església i a la del Firal respectivament i que s’acompanyen amb música de cobla.
Gràcies al ball de cavallets, gegants i mulassa, la festa major de Sant Feliu de Pallerols va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 18 de maig de 1999.
Interpretació i orígens
Els primers documents escrits que mencionen aquest conjunt de danses –en concret la prohibició de representar balls de cavallets- són del segle XVII, tot i que és molt probable que el ball ja es representés anteriorment.
La interpretació i motivació original del ball és incerta, però els estudiosos n’esmenten dues grans teories. La primera d’elles és la que vincula el conjunt de balls amb una suposada batalla entre els santfeliuencs i els sarraïns que assetjaven la vila. Segons aquesta teoria els balls o bé van ser creats per espantar als sarraïns o bé són una recreació festiva de la batalla i del triomf posterior dels santfeliuencs sobre els sarraïns.
La segona gran teoria vincula aquest ball amb el teatre medieval i les representacions hagiogràfiques que també es feien, al llarg de l’any (Sant Sebastià, Corpus), en d’altres indrets de la geografia dels Països Catalans com Barcelona, València i Pollença. Segons aquesta hipòtesi, el ball actual seria o bé el resultat de l’evolució d’un espectacle sorgit de l’església per adoctrinar sobre el valor del cristianisme per damunt de la religió anterior o bé una derivació dels jocs i divertiments populars medievals que s’escenificaven en carrers i places.
Text: Redacció festes.org
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |

|