NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 20 d'octubre de 2017 | Pere d'Alcàntara    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Bartomeu > Festes majors


Festa Major
Dos dies d'efervescència festiva
Sitges (el Garraf), 23 i 24 d'agost


Cartell de l'edició 2017


L'àliga de foc


El drac


Els gegants Moros


 

Durant dos dies Sitges celebra la festivitat de Sant Bartomeu amb un conjunt d’activitats que s’entrellacen una després de l’altre durant 36 hores. Moixiganga, gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d’altres elements pertanyents al patrimoni cultural català són els protagonistes d’una de les festes tradicionals més destacades del país.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 1991, la festivitat de Sant Bartomeu a Sitges omple, els dies 23 i 24 d’agost, d'activitat i bullici els carrers de la Blanca Subur. Amb una intensitat gairebé única, aquesta festa està dedicada al patró de la ciutat, Sant Bartomeu, i és una de les festes més viscudes de l'any a Sitges. Destaca per una massiva participació, una extraordinària riquesa folklòrica i una intensitat que transforma la vida de la població. A partir del migdia del 23 d'agost i fins la nit del dia 24 d'agost, Sitges viu un esclat de joia.

Esquema ritual de la festa

La festa manté una seqüència ritual quasi inalterada des de fa més de cent cinquanta anys, tot i que al llarg del temps s’han anat afegint diferents elements de l’imaginari sitgetà per tal de configurar el model de festa actual.

Els actes comencen una setmana abans, amb el pregó que es llegeix el diumenge anterior. El dia 23 a les 12, l’entrada de les gralles a la població tocant matinades marca l’inici de la festa. Tot seguit, a les dues, els gegants amb la resta de balls i entremesos surten de l’Ajuntament en processó. Davant de casa de l’alcalde i a l’hospital actuen tots els elements festius, on també representen un ball parlat. Al vespre la processó cívica o de la bandera amb un únic itinerari, acompanya la imatge de Sant Bartomeu des de la casa del pendonista de la festa fins a l’església. A la nit, des de la platja, hi ha un gran castell de focs, un acte que dóna pas a una nova sortida dels balls i els entremesos des de les escales de la Punta, que es coneix com la Baixada.

El despuntar el dia de Sant Bartomeu, 24 d'agost, comença una alegra i festiva Matinal, un cop més amb tots els elements de la festa acompanyats d’una esbojarrada passada amb faixes, mentre es reparteixen clavells i es desperta la vila per anar a missa. A l’acabar l'Ofici de Festa Major, té lloc una apoteòsica sortida que dóna pas a una actuació castellera, que finalitza amb els concerts vermuts de festa major. La festa del dia 24 d'agost es tanca amb la tradicional processó de Sant Bartomeu, acompanyada dels bastoners, els diables, la Moixiganga i altres elements, que fan el darrer recorregut amb els balls populars fins l'església.

Els elements festius

Els balls populars i els entremesos estan integrats per tres parelles de gegants, els capgrossos, el Drac, l'Àliga, els diables, els bastons, les gitanes, les cintes, els cercolets, les panderetes, els pastorets, la Moixiganga, i la Colla Jove de Castellers de Sitges. Hi ha constància que l´any 1814 ja existien "los gigantes, la tarasca y los bailes". De l´any 1853 data la primera referència documentada dels balls de diables, bastons, gitanes, cercolets, Moixiganga i l'ara inexistent ball de Sant Bartomeu.

La Moixiganga és un dels elements festius més característics de Sitges. És un ball de caràcter atlètico-religiòs mitjançant el qual es representa, a través d'una sèrie de quadres o misteris, la passió, mort, i resurrecció de Jesucrist.

El Ball de Gitanes no se sap amb exactitud quan va començar encara que es coneix la seva presència des del 1840. Tot i que aquest ball té diverses versions, a Sitges la música es toca amb gralla i la dansa consta de tres parts ben diferenciades: la passada, el ball de Cintes i els galerons.

Un altre ball característic és el dels Cercolets, amb una tonada inalterada des de fa més de cent anys. El ball està integrat per nens, que formen vuit cercolets, a més d’un àngel (un infant més petit que la resta), i el majoral, normalment un adult.

Tot i haver-hi quatre parelles de gegants diferenciades: Gegants Vells, Gegants Nous, Gegants Americanosi Gegants Moros, són aquests últims, amb el gegant Fa-luch i la geganta La-hia, els que tenen una referència més antiga (1840), encara que les figures actuals siguin de construcció recent. A Sitges els gegants també participen dels balls i de les cercaviles, encara que mai han tingut un ball propi ni una coreografia particular. Aquests van acompanyats dels cabeçuts o altrament dits capgrossos, dels quals en Patufet (1922) n'és un dels personatges més carismàtics.

El foc també té la seva importància dins la festa, no només per la presència de diables (amb una llarga tradició a Sitges), sinó també per les dues bèsties de foc: la Fera foguera i l’Àliga. La primera és coneguda com el Drac i el seu origen es remunta al 1922. L’Àliga es de construcció més recent, i la seva imatge s’allunya de la d’altres bèsties catalanes, ja que tira coets i les seves ales i cua tenen forma d’animal fabulós.

Text: Redacció festes.org


  5830 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
La Festa Major de Sitges
Rocha Serra, Joan Josep / Grup d'Estudis Sitgetans

Sitges, l'encant de la tradició
Vilà i Soler, Jofre / Ajuntament de Sitges
Aquest llibre, coordinat per Jofre Vilà i Soler i amb aportacions de reconeguts ...
Sitges. Vocabulari de Festa Major
Vilà i Soler, Jofre

La Festa Major de Sants. Dels origens a l'agregació
Torras i Corbella, Albert / Ajuntament de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc
El periodista Albert Torras publica, coincidint amb la Festa Major de Sants ...

comprar
Sitges, Sentiments de festa
Diversos autors, / Agrupació de Balls Populars de Sitges
El documental, dirigit per Víctor Bregante, Jordi Aumatell i Xavi Trilla, ...

llegir
Les danses tradicionals d’Igualada
Vilanova i Calzada; Pàmies i Gombau, Misericòrdia, Ignasi / Revista d'Igualada, núm 22
A Igualada també s’havien ballat per Corpus i per Festa Major diverses ...

llegir
Sant Bartomeu, patró d’Igualada
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Revista Nº: 38
Sant Bartomeu és el patró d’Igualada, com ja ho era del gremi de blanquers ...

llegir
La recuperació de festes a la postguerra d' Igualada (1939-1945)
Torelló i Junyent, Josep / Revista d'Igualada
Aquest treball s’ocupa del contingut i la significació de les festes del ...

comprar
El Fogall
Diversos autors, / Agrupació de Balls Populars de Sitges
Revista de cultura popular que l'Agrupació de Balls Populars de Sitges ...



Festa Major de Sitges
http://www.sitgesfestamajor.cat
Plaça de l'Ajuntament, 16
08870 Sitges (el Garraf)
93.811.16.84
comunicacio@sitges.cat

Agrupació de Balls Populars de Sitges
http://www.agrupasitges.org
c/ d'en Bosc, 10, Palau del Rei Moro
08870 Sitges (el Garraf)
93.894.73.75



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org