El tabaler
Cavalleries guarnides
Ruixada al banderer
L'aigua es llança amb recipients de tot tipus
Remullada
La font del carrer de la Pietat
Cercavila de tornada
Ruixada final a la plaça de Sant Pere
Comitiva del casament típic
Un dels balls
|
| Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d’arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.
Una festa de llarga tradició
La Festa dels Elois de Berga és, per importància històrica i per participació popular, la segona de les cites festives del calendari anual de la capital del Berguedà, només superada per la Patum. Els historiadors expliquen que, tanmateix, això no ha estat sempre així i que durant molt de temps la dels Elois fou la festa més important de Berga.
Sorgida com a celebració gremial a final del segle XIV, la festa ha experimentat grans canvis des dels seus orígens fins a l'actualitat. Està dedicada a sant Eloi, un sant occità que primer va ser considerat protector dels traginers i carreters, i després, de tots els treballadors del gremi del ferro i el metall al foc, que popularment es coneixien amb el nom dels «Elois». Durant molts anys la festa fou organitzada pel Gremi i la Confraria dels Elois i se celebrava l’endemà de Sant Joan, el 25 de juny.
Al segle XX, amb la pèrdua d'importància de molts d'aquests oficis i del bestiar de treball, la festa va anar minvant fins a arribar al punt d’estar en risc de desaparició. A més a més, coincidia sovint amb les dates de la Patum, fet que va originar que cap al 1950 fos traslladada a la seva data actual: el diumenge posterior al 25 de juliol. Fou en aquesta mateixa època quan l'Ajuntament es va començar a fer càrrec de les despeses de la festa i s'establí la seqüència ritual actual, amb el costum de llançar una gran quantitat d'aigua al pas de les cavalleries. Els historiadors expliquen que, a banda de l'aspersió de l'aigua que el rector feia amb l'hisop per beneir les cavalleries, des de les escales de davant l'església de Sant Pere el campaner —o el sagristà— llançaven aigua amb una galleda als participants de la cavalcada que ho demanaven. L'acció va acabar esdevenint una pràctica que també adoptaren molts berguedans, que van començar a tirar aigua des dels balcons. En un principi no degué agradar gaire als organitzadors, ja que en els programes d'aquells anys s'incloïa la recomanació «No tireu aigua a les cavalcades». El costum, però, guanyà el pols i, ajudat pel fet de celebrar-se en l'època més calorosa de l'any, esdevingué una nova tradició berguedana.
La festa avui
La festa se celebra cada quart cap de setmana de juliol. Els actes comencen el dissabte al migdia quan un tabaler acompanyat per les pubilles i la Banda de l'Escola de Música, fa l'anunci de l'inici de la festa a cop de tabal. Al vespre té lloc la primera Passada, ja documentada l'any 1703: tabaler, banderer, administradors de la festa i tots els genets amb els seus animals ben guarnits inicien una cercavila per diferents carrers de Berga. La tradició marca que els genets duguin atxes de foc enceses a la mà i que la Passada acabi amb un tirabol fet amb les cavalleries i un ball popular amb coca i barreja.
Diumenge al matí es fa la segona Passada, la més popular. Les cavalleries —aquesta vegada sense guarniments— es concentren a l'entrada del nucli urbà. Inicien la cavalcada el tabaler i el banderer, que van seguits de les pubilles, els administradors de la festa i un gran nombre de persones amb els seus animals. En veure'ls passar, la gent —situada a peu de carrer però també des de balcons i finestres— els llança aigua amb mànegues i tot tipus de galledes, tupins i altres recipients. Ningú no escapa d'aquesta remullada popular a la qual hom atribueix propietats benefactores. Genets, cavalls, mules, burros i fins i tot els músics de la banda que toca durant tota la cercavila acaben xops.
La comitiva puja pel carrer Major, passa per la plaça Sant Pere i després segueix fins a l’estret carrer de la Pietat. Allà, davant el safareig d’origen medieval i la font que hi ha al seu costat, es viu un dels moments més intensos de la festa. Des d’aquest espai, un grup de joves atrinxerats mulla amb alegria i sense miraments tots els que passen per davant seu. Uns metres més amunt, passat el portal de Santa Magdalena, la comitiva fa una aturada a la plaça on hi ha una capella de carrer dedicada a sant Eloi, ben guarnida per a l’ocasió. Cavalleries, genets i acompanyants s’aturen per descansar una estona, menjar xocolata calenta i beure una mica.
La cercavila de baixada es dirigeix de nou fins a la plaça de Sant Pere, on la comitiva s’atura per rebre una doble benedicció: la del rector, amb l'espargiment de petits raigs d'aigua beneïda, i la popular de la Junta Conservadora dels Elois, l’entitat que organitza la festa, consistent en el llançament diluvial d'aigua tal com marca la tradició. Acabada aquesta doble benedicció, es fa una missa a l'església de Sant Francesc, que compta amb la presència dels representants polítics locals.
L'any 1962 a la festa s'hi afegí la representació d'un casament típic de l'Alt Berguedà, que és a càrrec de l’Agrupació Teatral la Farsa. Quan el nuvi i la núvia surten de l’església —ja casats— es llancen ametlles i avellanes i es disparen sorolloses trabucades en senyal d’alegria. La parella és passejada pels carrers amb un carruatge antic fins a la plaça de Sant Joan, acompanyats per balladors i representants polítics. Allà s’hi celebra el Ballet d'Adéu, també anomenat Ballet de Déu o Ballet de les deu un conjunt de danses que mostren l’alegria pel casament i que són ballades al compàs d’una música interpretada en directe per la cobla. Entre dansa i dansa grups de noies reparteixen aigua perfumada als assistents mitjançant unes almorratxes de vidre.
Abans de dinar, a l'interior de l’Ajuntament s'entreguen els guardons Ferradura d'Or i Ferradura d'Argent als col·laboradors de la festa. Durant aquests dies també és tradició fer curses de cavalls i una gimcana d'ases coneguda amb el nom de «Raid-Ruc». Avui, si la Patum és la festa del foc, els Elois és la festa de l’aigua, una celebració en què el poble beneeix lúdicament els genets i les cavalcadures que vénen d'arreu del país a participar d'aquesta singular festa.
Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé i Ajuntament de Berga
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
