NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 19 d'abril de 2019 | Gai    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > Altres festes de febrer


Renovació de la Flama de la Llengua Catalana
Montserrat, peveter de la llengua catalana
Montserrat, Aj. Monistrol de Montserrat (el Bages), Tercer cap de setmana de febrer


Arribada de la flama al monestir de Montserrat


Rebuda de la flama


'La Flama de la Llengua Catalana l'encengué la fe, la porta l'esforç i la manté la voluntat d'un pob


 

La Flama de la Llengua Catalana, encesa davant la tomba de Pompeu Fabra a finals de gener a Prada (el Conflent), arriba a Montserrat duta per alguna de les entitats excursionistes del país com a símbol del compromís d'un poble amb la seva llengua.

L'origen de la festa data del 1968, quan les entitats excursionistes van liderar als actes de commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua catalana. Una comissió formada per una vintena d'entitats van organitzar la portada d'una flama des de la tomba del lingüista, a Prada, fins a Montserrat.

Per bé que la iniciativa sorgia, en ple franquisme, com a excusa cultural, sempre va tenir un alt grau de component reivindicatiu, simbolitzant la voluntat i el compromís de l’excursionisme català –entitats fortament arrelades a tot el país i amb una notable consciència cultural i nacional– per mantenir viva la llengua catalana.

La filla de Fabra, Carola, va ser l’encarregada d’encendre la flama davant la tomba del seu pare, rellevant excursionista, flama que va ser duta per camins de muntanya fins el monestir de Montserrat. Allí, el foc que simbolitza l'esperit del català va servir per encendre una llàntia votiva instal·lada a l’atri de l'església, que duu la llegenda Flama de la llengua catalana. Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble.

El trasllat del foc des de Prada a Montserrat va durar una setmana, vencent les dificultats sorgides de la dictadura, durant la qual es van realitzar 121 relleus a càrrec dels membres de 21 entitats excursionistes. El 20 d'octubre de 1968, els excursionistes es van dirigir així al el pare abat de Montserrat: "sabem que el monestir la vetllarà amb amor, com ha vetllat sempre pels valors espirituals de la nostra terra". Van passar dos anys perquè la festa es repetís i, des de 1970, s’ha celebrat ininterrompudament.

Des de llavors, cada any, un grup excursionista diferent s'encarrega de coordinar la festa, que culmina a Montserrat amb la rebuda del pare abat, una missa i una posterior ofrena. A la sortida d'ofici, és tradicional que diverses colles castelleres -improvisades o no- alcin pilars en honor a la flama, hi hagi ballada de sardanes o alguna conferència o col·loqui sobre el present i futur dels Països Catalans.

LA FLAMA DE LA LLENGUA
Antoni Dalmau i Jover (25/02/1990)

Unim els cors, alcem els braços,
llancem pels aires un sol crit:
la llengua mare aferma els llaços
d'uns pobles forts en l'esperit.

La germandat esquarterada
viu l'enyorança del passat
i emprèn de nou l'alta volada
clamant pels drets de llibertat.

S'han revifat les velles brases
i el foc crepita amb nou ardor.
Detestem junts odis i espases
i entonem càntics de bell amor.

La Flama és el símbol d'una parla
que ens dona alè i ens fa germans.
Som amatents a defensar-la
tots els Països Catalans!


Text: Redacció festes.org


  3290 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El patrimoni festiu de Manresa. La Festa
Diversos autors, / Ajuntament de Manresa/Centre d'Estudis del Bages
El llibre, que complementa les aportacions dels dos volums anteriors de ...

comprar
La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, ...

Santa Brígida. Una ermita. Un refugi. Un símbol.
Diversos autors, / Grup Esquelles
Fulletó editat pel grup Esquelles (l'entitat que organitza l'Aplec de Santa ...

comprar
Manresa: on l’aigua és el camí. 10 rutes i històries pageses i ignasianes
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Aquesta guia conté 10 itineraris que circulen per tots els camins paral·lels ...

Músiques de Manresa... religiosa!
de Música de la Seu, Capella / Ajuntament de Manresa
No s'entén la festa sense música. Des de segles, el poble cristià ha solemnitzat ...

llegir
Els documents fundacionals de les Completes del Santíssim Misteri de Cervera
Llobet i Portella, Josep M. / festes.org
Una de les festivitats més arrelades que té la ciutat de Cervera és, sens ...

llegir
Dovella
Diversos autors, / Centre d'Estudis del Bages
Des de la seva primera edició, ha estat i és l'ànima del Centre d'Estudis ...



Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
http://www.feec.cat
Rambla, 41, principal
08002 Barcelona (el Barcelonès)
934.126.353
feec@feec.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org