NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 16 de juliol de 2019 | Carme    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > La matança del porc > Desfressats de matances


Desfressats de matances
Mascarades i paròdies durant el sopar de matances
Diferents cases d'Eivissa i Formentera (Illes Balears), Sopar de matances


En Pep Tur Serra de Formentera ha fet de desfressat tota la vida


En Pep Geroni d'es Racó de Formentera amb un dels seus porcs


Desfressats a matances a cas Costes de Benimussa, Eivissa


Llegint una sàtira


 

Els Desfressats de Matances constitueixen un dels millors exemples de teatre profà i popular d'Eivissa i Formentera. Es tracta d'un grup de persones disfressades i amb la cara tapada que entren a les cases on es celebra el sopar que tanca la cerimònia familiar de la matança del porc amb l'objectiu de divertir els assistents amb tot tipus de trucs.

La matança del porc és una tradició secular dels catalans com ho és també en aquells indrets del món on la carn de porc forma part de la gastronomia bàsica. El ritus de matar un porc, que majoritàriament té lloc a l'interior de les cases de pagès i en bona part del camp català, no té unes dates fixes de celebració tot i que sovint s'escau quan el fred comença a ser més intens, és a dir, des de mitjans de novembre, havent passat l'Estiuet de Sant Martí i fins a Sant Antoni i Carnaval.

El ritus, que comença ben d'hora al matí, s'allarga durant tot el dia i constitueix un esdeveniment social de primer ordre per la comunitat familiar que el celebra. En aquest context d'una festa que dura tot el dia té lloc el sopar de matances, un dels més animats de tot l'any. Al voltant d'una mateixa taula es reuneixen tots els que han participat en el sacrifici de l'animal i en la preparació dels embotits, més els amics i familiars que es conviden. D'aquesta manera, el sopar de matances pot arribar a reunir més de quaranta persones. I no és així per casualitat: ningú vol faltar en aquest gran àpat, en què es menja i tasta la carn del porc acabat de matar, que per això té un gust excepcional.

Hi ha diversos costums festius associats a aquest sopar. Normalment es tracta d'un sopar alegre i esbojarrat, en què es fa molta bulla després d'una intensa jornada de treball. En alguns pobles del Pirineu, el sopar s'anima amb música d'acordió i acaba en ball. En d'altres, abunden les bromes referents al procés de la matança i la gresca entre els familiars i amics. Una de les tradicions festives de la nit de matances són els Desfressats de Matances d'Eivissa i Formentera, grups d'homes disfressats de forma estrafolària que es formen de forma espontània i exclusivament per fer bulla la nit del sopar de matances.

En aquestes dues illes Pitiüses, el sopar de matances congrega al voltant d'una mateixa casa bona part de la comunitat familiar ampliada. A Formentera, és costum de menjar-hi l'anomenat "arròs de matances", arròs amb ciurons i frit del porc acabat de matar i per postres, bunyols de farina i sucre. Acabat el sopar, comença el ritus més festiu: un grup d'entre dues i deu persones arriba a la casa on té lloc el sopar i truca a la porta. Cadascun dels membres del grup va vestit amb roba estrafolària, sovint pertanyent a l'altre sexe, i amb la cara tapada. L'objectiu de la disfressa és no ésser reconegut. Aquest fet és, en un poble on tothom es coneix, fonamental per a l'èxit de la festa. Per això, alguns exageren la disfressa utilitzant barrets, coixins i trossos de roba més grans per exagerar alguna part del seu cos. Una vegada els Desfressats han trucat a la porta de la casa, un dels membres del grup es destapa i demana permís per començar la gresca. Aquest petit formalisme és indispensable en el ritus, doncs per una banda assenyala al responsable del que pugui succeir, alhora que permet la identificació als desconeguts.

Una vegada són a dins de la casa, els Desfressats passen a l'acció. L'objectiu és fer riure a tothom tant com es pugui, interactuant de forma personalitzada amb tots els comensals. Els Desfressats són autèntics còmics, personatges que amb la seva gràcia natural i la seva capacitat d'improvisar bromes, dialoguen amb els presents fent escarni de situacions concretes, sovint en clau personal o local, satiritzant diversos aspectes de la vida social i política del moment. L'objectiu és dir animalades, tantes com es pugui per tal de que el final del sopar sigui un no parar de riure. Els bons Desfressats improvisen però n'hi ha d'altres que duen uns textos escrits que reciten a la persona a la que van dirigits. Alguns Desfressats d'aquestes petites illes diuen que són un grup de nàufrags pobres que acaben d'arribar a l'illa i que tenen gana; d'altres diuen que són inspectors de Sanitat i demanen pels papers amb els permisos per fer la matança; altres vestits de dona i amb un coixí a la panxa, simulen que són a punt de parir; d'altres diuen que necessiten medicaments per un home malalt i regiren, amb aquesta excusa, tots els racons de l'espai on té lloc el sopar, posant-ho tot potes enlaire; d'altres juguen amb les dones amb acudits picants i jocs de paraules eròtics; alguns entren amb les eines per llaurar el camp i fan que llauren l'interior de la casa... cada Desfressat té les seves tècniques i la seva estratègia. Els trucs els permeten invertir l'ordre establert, iniciar un festeig, fer mofa del poder establert o llegir sàtires ridiculitzadores, iròniques, burlesques i escarnidores

Expliquen que alguns anys els Desfressats l'havien dit massa grossa, i que havien passat "coses". Quan el que havien dit o fet no havia estat ben paït, el motiu era suficient perquè la família no deixés entrar mai més aquests grups de còmics i que d'aquesta manera, la tradició és perdés. També expliquen que en aquelles cases on hi ha dol perquè ha mort durant l'any un familiar, no es deixa entrar als Desfressats.

Una vegada el ritus acaba, els Desfressats es destapen i són convidats a sopar. En algunes cases de Formentera, el sopar de matances acaba amb jocs populars, sovint fets per a la diversió i el gaudi dels presents, com el Barrinol, el Moltó o l'Està amb Bal·lina.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera i Escudé i Vicent Trull




Els Disfressats
Els disfressats també són un costum propi del Pirineu català. Segons Ramon Violant i Simorra (Obra Oberta 4) "Després de Sant Antoni, del gener fins a Carnestoltes, poques nits passaven que a les conlleccions que feien a les cases no s'hi presentessin joves disfressats a fer-hi gresca i menjar quelcom...." Moltes vegades tocaven instruments o improvisaven cançons i simulaven que eren una parella que venia de viatge afamats, o bé un vell i una vella que ja es veien a l'altre món... unes representacions permeses per ser en temps carnestoltenc.


  3279 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Antropologia d'Eivissa i Formentera (vol. 2) Herbes, pastors, ses matances
Torres Torres, Marià / Editorial Mediterrània-Eivissa
En aquest volum es recullen diferents elements vinculats a la cultura popular ...



Institut d'Estudis Eivissencs
http://www.estudiseivissencs.cat
C/ Pere Francès, 12
07800 Eivissa
971.31.27.75
info@estudiseivissencs.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org