NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 22 de setembre de 2019 | Maurici | Dia Europeu sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Altres festes de juliol > Aplecs i diades


Aplec de Matagalls
Record de Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer
el Matagalls (Osona, Selva i Vallès Oriental), Segon diumenge de juliol


Més de 800 romeus s'apleguen cada any als peus de la creu del Matagalls


Els rucs que transporten els trofeus es converteixen en un atractiu per als apleguistes


La missa, presidida pel bisbe de Vic, conforma la part central de l'aplec


Una multitudinària 'Hora dels adéus' posa fi a l'aplec


 

El Matagalls, al parc natural del Montseny, és un dels pics més emblemàtics de Catalunya. Cada segon diumenge de juliol, més de 800 romeus de més de 130 localitats de Catalunya s'apleguen al voltant de la creu que corona la muntanya per retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer.

L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret, nat a Sallent (el Bages) i que va arribar a ser Arquebisbe de Cuba. La saviesa popular li atribueix l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls, per bé que d'altres dades apunten que el crucifix ja presidia la muntanya abans del naixement del sant. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada.

Per pujar fins el cim del Matagalls, els romeus segueixen, principalment, dues rutes, la de Coll Formic, que va del Brull cap a Palautordera, i el de la banda de sant Marçal, passant pel coll de Borderiol. Des del cim, a 1700 metres sobre el nivell del mar, la vista és indescriptible, abastant la pràctica totalitat de la Catalunya Vella: Montserrat, la Mola, els Cingles de Bertí, Gallifa, i fins i tot Barcelona, Les Agudes, el Turó de l'Home, el Pla de la Calma, Sui, Puigdrau, Tagamanent, Puigsacalm, Milany, Cabrera, Montdois, Aiats, Cantonigrós, Bellmunt, els Pirineus... A baix, al peu de la muntanya, el poble de Viladrau i la plana de Vic en general.

La festa comença a les 10 del matí, als peus de la Creu del Matagalls, on s'hissa la senyera i l'associació atorga les medalles de la constància a aquells romeus que han acreditat la seva assistència a l'aplec durant 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45 o 50 anys. Algun any, entre els romeus també s'hi han comptat els geganters i gegants de Sant Celoni, que han amenitzat l'aplec amb la seva noble magnificència.

Un cop s'han lliurat els premis a la constància, se celebra una multitudinària missa a l'aire lliure, presidida pel bisbe de Vic, en què els romeus participen activament i finalitzen amb el Cant dels adéus.

En acabar la missa, els romeus es dispersen per tots els camins i viaranys de la muntanya, comentant els incidents i dirigint-se al lloc escollit per fer un bon dinar. A la tarda, és tradició que l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls recuperi i beneeixi alguna font de la muntanya (la Clareta, de la Sardana, de Montserrat, dels Bisbes, de Gomara, de les Nàiades, de les Tres Roses...) ja sigui alguna abandonada pel pas dels anys, alguna estrenada de bell nou... Els darrers anys, en comptes d'haver estrenat cap font, l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls ha millorat i senyalitzat algun dels camins de la muntanya.

A les 6 de la tarda, una ballada popular de sardanes amb la cobla Genisenca a la plaça Major de Viladrau, patrocinada per l'Ajuntament, posa el punt i final a la festa.

La Guàrdia Civil espanyola, habitual

L'aplec, iniciat en ple franquisme, sota els auspicis de l'església catòlica, mai va estar exempt de ser considerat un acte rojoseparatista. Cada any, un dels habituals a l'aplec eren la parella de guàrdies civils, explica Joan Alsina, secretari de l'associació organitzadora. En una ocasió, fins i tot, un grupet catalanista va aprofitar l'aplec per estampar consignes a favor de Catalunya i de la llibertat de Jordi Pujol per bona part del Montseny, provocant l'enuig de la Guàrdia Civil espanyola i la detenció del responsable de l'aplec. Finalment, l'ensurt no va anar a més i la confusió entre els romeus i el grup que protestava contra Franco va quedar aclarit.

Anteriorment, així mateix, l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. Les traves administratives i les dificultats per donar un servei correcte als nombrosos acampats van obligar l'associació a concentrar la festa a tan sols una jornada.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls


  3084 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Mossén Cinto i el Pi de les Tres Branques
Felipó Oriol, Ramon / Edicions El Mèdol
El Pi de les Tres Branques és un dels símbols del catalanisme actual. Però ...

llegir
Quan va morir El Pi de les Tres Branques?
Felipó Oriol, Ramon / festes.org
La cultura catalana té la Gran Enciclopèdia Catalana (G.E.C.), que és -o ...



Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls
http://www.aplecmatagalls.cat
Passeig de Joan Maragall, 118
08027 Barcelona (el Barcelonès)
933.51.79.60
aplecdematagalls@gmail.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org