|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de principis de juliol > Festes majors
|
|
Festes de la Santíssima Sang i Bous a la Mar
Els bous també es banyen
Dénia (la Marina Alta), Segon dimecres després de Sant Pere
Els deniers provoquen el bou perquè s'acosti a l'aigua i hi acabi caient
Qui, d'entre la multitud, aconsegueix fer caure el bou al mar és ovacionat pels deniers
Instintivament, els bous acostumen a frenar abans de fer la passa definitiva
El moment en què el bou cau a l'aigua, la multitud esclata d'alegria
El bou, quan finalment cau a l'aigua, és guiat cap a terra ferma, sense que s'hagi de patir per la s
La festa, als anys 20, ja era multitudinària
|
| Les festes patronals de la Santíssima Sang de Dénia són conegudes arreu per la seva activitat estrella, els bous a la mar, declarada Festa d'Interès Turístic Estatal. L'activitat, originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels mossos per l'habilitat que tenen d'arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d'ells cau a l'aigua.
Les festes patronals de Dénia, que s'allarguen fins diumenge, commemoren un miracle ocorregut el 1633, quan la Santíssima Sang de Crist va sanar la població d'una epidèmia. Cada un d'aquests dies, se celebren un parell de corredisses dels bous a la mar, al migdia i a la vesprada.
Els bous -i les multituds que s'atreveixen a córrer al davant de les bèsties-, inicien el recorregut al carrer Campoo en direcció al port. Allí, entren a una semiplaça instal·lada especialment per a l'ocasió. Les colles de deniers intenten que els bous s'acostin a l'aigua el màxim possible, sense tocar-los, fins que uns o altres acaben ben remullats. Els deniers, però, asseguren que és complicat que el bou arribi a caure, ja que acostuma a tenir por de l'aigua i frena instintivament abans de fer la passa definitiva que el precipitaria cap al mar.
Si finalment cau a l'aigua, el bou, per instint, es posa a nedar, per bé que és incapaç de saber com ho ha de fer per sortir-ne. És per aquest motiu que alguns dels festers pugen en una barca i contemplen les corredisses des del port. Si el bou acaba caient, l'agarren amb cordes per les banyes i el guien cap a la rampa fins on pot tornar a terra ferma.
Els pescadors volien torejar
Els amollaments, baixades o caigudes a la mar de Dénia tenen una data de naixement ben clara. Els documents situen els primers festeigs l'any 1926, aproximadament, quan els veïns del barri pesquer -Baix La Mar- que celebraven la seva festa gremial per Sant Pere, van decidir incorporar una jornada de corregudes de bous al carrer a la zona del port. Per tant, la festa dels bous a la mar és una derivació de les corredisses pels carrers que es practicaven a bona part del País Valencià i que a Dénia tenien una forta implantació des de 1609.
Els veïns de Baix La Mar prepararen una semiplaça al costat de les antigues drassanes, amb un dels laterals obert al port, amb la finalitat de presentar el risc de caure a l'aigua dels seus protagonistes. El valor i la força dels mossos es mesurava -i es mesura encara- per l'habilitat d'atraure les bèsties el més a prop possible de la mar, fins que algun o molts d'ells queien a l'aigua i produïen els aplaudiments i les rialles dels espectadors. Quan cau el bou, la cridòria és encara més gran per les dificultats de fer-lo eixir a terra.
D'aquesta manera, el que va començar com una anècdota, finalment es va convertir en costum i en un símbol d'identitat local, amb fama arreu del País Valencià. La festa -que es caracteritza per un respecte absolut envers l'animal, que no vessa ni una gota de sang- és oberta a tothom, ja que tots els deniers i els visitants que ho desitgen, poden mostrar la seva destresa jugant amb els bous.
Prohibicions històriques
La festa ha passat per alts-i-baixos històrics des de pràcticament els seus inicis. Ja al 1930, les autoritats prohibiren les corregudes de bous i sols les autoritzaren en recintes preparats per a torejar els bous. A partir de 1943, les festes reaparegueren de manera semiclandestina, prohibides oficialment però tolerades de sota mà. El 1954, Dénia va instal·lar una plaça de braus, que va ofegar la festa marítima. El 1957 es va retirar la plaça, fet que va propiciar que es tornés a celebrar l’activitat a la zona portuària. Paral·lelament, però, el desmantellament de la plaça va comportar una altra innovació a la festa, ja que, des de llavors, els bous fan l’entrada a plaça a imatge i semblança dels San Fermín de Pamplona (Navarra), amb corredisses pels carrers principals de Dénia, des de la plaça de l’Abeurador fins al port. El 1961, la festa queda finalment fixada tal i com es viu encara avui, traslladant-se de les festes de Sant Pere a les festes de la Santíssima Sang.
Dénia venera la Santíssima Sang perquè, el 1633, va salvar miraculosament la vila d’unes calentures mortals. L’orografia de la vila, envoltada de marjals i rierols amb aigües estancades, provocava que, sobretot a l’agost, les epidèmies fossin una constant. El 1633, el pare Pere, natural de Dénia, hi va retornar després d’haver voltat mig món i hi va veure com els seus conciutadans patien una plaga endèmica. Va manar que organitzessin una festa a la Puríssima Sang del Convent de les Agustines, durant la qual va beneir uns pans que, segons la tradició, sanaren tots els deniers.
El miracle va provocar que, cada cop més, els deniers veneressin la Santíssima Sang, fins el punt que va arribar a eclipsar Sant Roc, patró de la ciutat.
Text: Redacció festes.org, amb informacions de l’Arxiu Municipal i l’Oficina de Turisme de Dénia, i de MELIS, ANA, "Els Bous a la Mar (Dénia)", dins Calendari de festes de la Comunitat Valenciana – Estiu, Bancaixa, 2001
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
La Llagastada d'Esparreguera
Diversos autors, / Colla de Diables d'Esparreguera
La Llagastada d'Esparreguera és un conjunt de tres actes que ajuden a entendre ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
