NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 17 de setembre de 2021 | Ariadna    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques


En Berruga
El capgrós-esparriot més popular de Figueres
Figueres (l'Alt Empordà), Diferents moments de l'any


Fotografia de 1868


La cara d'En Berruga


Dins un aparador


Cercant espai per seure


Fuetejant un nen


Explicant secrets


Fent espai perquè puguin ballar els gegants


 

Fa bromes amb els turistes, juga amb els avis i empaita els més menuts que, al mateix temps, l’increpen mentre entonen una cançó característica. En Berruga és el capgròs més popular de Figueres i un dels protagonistes de les Fires i Festes de la Santa Creu.

Berruga és el nom d’un dels capgrossos més característics de Figueres. Cosí germà d’en Llúpia de Vic i d’en Lligamosques d’Olot, forma part d’un dels clans de capgrossos-esparriot més famosos del panorama festiu català: els Caps de Llúpia.

Característiques

En Berruga és un capgròs que representa un home calb, de llargues patilles, amb una berruga característica al cap i una altra a la galta -que li donen el nom- i una cara entre despistada i mig-somrient. Duu un vestit característic, que antigament era fet a base de parracs i roba de sac, però que avui fa pensar en un bufó o arlequí. De fet, actualment, en Berruga té dos vestits: un d’hivern, dens i pesat, amb penjolls triangulars de roba de color blau-grana i un d’estiu, molt més lleuger i més acolorit, amb blau, verd, groc i vermell. A la mà hi porta sempre el seu inseparable fuet, amb el que, perseguint la mainada, fa com si els piqués.

En Berruga surt el dia del pregó inaugural de les Fires i Festes de Figueres, el divendres més proper al 3 de maig, i també per Reis i en els desplaçaments que fa la colla gegantera de Figueres, entitat que s’ocupa del seu manteniment. Antigament, en Berruga havia participat posant ordre a la processó del Corpus figuerenc de finals del XIX. En desaparèixer la processó de Corpus, el Berruga passà a la cercavila de festa major.

En Berruga forma part d’un petit grup de capgrossos que poden dir que són centenaris. La tradició diu que en Berruga vingué d’Olot, juntament amb els gegants Moros. La primera referència escrita que se’n té és una fotografia datada el 1868. Des d’aleshores hi ha hagut diverses versions i restauracions del capgrós-esparriot figuerenc.

En Berruga té un ball propi, composat per Jaume Cristau l’any 2001.

La seva funció dins la festa

En Berruga és un esparriot, és a dir, un personatge que té per funcions obrir pas a la comitiva de gegants i crear l’espai perquè puguin ballar.

També és l’encarregat d’encomanar l’esperit festiu als que es miren la festa. En el seu deambular juganer i entremaliat, ell és l’encarregat que els espectadors abandonin la seva condició i esdevinguin participants.

Expliquen els més vells que antigament en Berruga, perquè només sortia en comptades ocasions, provocava pànic a la mainada. Es dedicava a empaitar als nens i nenes i a picar-los amb el fuet. Però els nens, a qui aquell cap tant gran els espantava, llunys d’arronsar-se, l’empipaven mentre entonaven uns versos que encara li canten:

El berrugà del capgròs,
menja faves amb arròs.

I l’increpaven dient-li: “gandul, gandul!!” corrent davant seu per provocar-lo. En sentir els versos, en Berruga feia que s’enfadava i anava darrera els nens. Aquell que aconseguia robar-li el fuet, marxava corrents cap a l’Ajuntament, on era recompensat amb algunes monedes.

Avui, el capgròs exerceix les mateixes funcions que aleshores: se surt del protocol de la cercavila i fa ensurts als despistats, s’asseu sobre la falda dels que són als bancs, desperta als que dormen, fa veure que s’entrebanca i cau sobre el púbic, corre fent fressa i empaitant els més menuts, impedeix que es treballi, fa veure que es treu un moc i l¡ enganxa a algú, fa riure als avis, li pren les càmera als turistes que el fotografien, agafa a braços els nadons -que es posen a plorar-, explica exhabrubtes als coneguts… fa el que li dóna la gana, té un comportament entremaliat que provoca el desordre festiu, necessari per a que la festa sigui grossa.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Juli Ferreira i Rosalia Comas

Fotografies: Manel Carrera i Escudé i Amics dels Gegants de Figueres


  Data de publicació digital: 9/5/2007 6892 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors, / Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, ...



Amics dels Gegants de Figueres
http://www.gegantsdefigueres.org
Vía Láctea s/n - Molí de l'Anguila -
17600 Figueres (l'Alt Empordà)
info@gegantsdefigueres.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org