NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 17 de setembre de 2021 | Ariadna    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Festes de la Santa Creu > Festes majors


Festa major i Ball del Sant Crist
Un acte sacramental del segle XVIII en ple segle XXI
Salomó (el Tarragonès), cada diumenge de maig


Els actors que van representar l'obra el 1939


L'església on tenen lloc les representacions


Els cronistes


En Nin amb el vaixell cap a l'Alger


Mahomet no es creu que la talla del Sant Crist que ven a Josep Nin només pesi 30 monedes


En Nin té una revelació divina


Danses mores


Les danses protagonitzen una part ben important de l'obra


La casa reial


Una de les escenes finals de l'obra


 

Salomó escenifica, en el marc de la festa major i des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què la vila passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

La celebració més rellevant de tot l'any a Salomó és la Festa Major, que es celebra en motiu de la Invenció de la Santa Creu, pels volts del dia tres de maig.

L'acte central de la festa té lloc el 3 de maig o dissabte més proper. A mig matí es celebra una missa en honor al Sant Crist, patró de la vila, que inclou la tradicional benedicció de la coca, o Pa Beneït, que té lloc durant l'ofici. Una vegada acabat la missa, els veïns i veïnes realitzen una processó amb la imatge del sant Crist que hi ha a l'església parroquial, i que és una rèplica de l'original, que va ser destruïda durant la guerra espanyola del 1936-39.

L'endemà diumenge els veïns i veïnes escenifiquen el Ball de Sant Crist, una de les poques representacions teatrals catalanes que es fa dins d'una església.

Les escenificacions d'aquesta peça de teatre ballat es repeteixen tots els diumenges del maig a les 12.00 del migdia a l'església parroquial de Santa Maria. L'escenificació implica a més de 120 persones, entre actors, tramoistes, dansaires... Els salomonencs comencen a assajar les danses que es ballen durant l'obra a partir de Reis, mentre que les escenes parlades es comencen a assajar passada la Pasqua. Cal remarcar que part de la música que se sent durant l'obra és interpretada en directe.

Representacions irregulars

L'obra es representa dins l'església des de 1972, moment en què els salomonencs van demanar consell a Fabià Puigcerver i Yago Pericot, professors de l'Institut del Teatre de Barcelona. Puigcerver va encomanar als seus alumnes que proposessin un nou vestuari, escenografia i text per a l'obra, respectant-ne l'essència original. Entre uns i altres, doncs, van donar vida a la representació que es pot veure actualment. Puigcerver va afirmar que el ball "és un fet teatral típic dins el context històric i de la cultura europea. És una de les poques versions populars que d'una manera o altra s'han conservat d'aquells retaules, misteris i actes sacramentals coneguts de la història". Actualment, és l'únic ball parlat religiós que s'executa a l'interior d'un temple.

Fins llavors, el Ball del Sant Crist s'havia escenificat puntualment, ja fos acabada la Guerra Civil, o bé al 1965, quan es va acabar renovació de la capella del Sant Crist, any en què es va representar l'obra dins una gran carpa situada al camp de futbol de Salomó.

Amb la nova versió, el text es va reestructurar, intercalant-hi les narracions dels cronistes que van lligant la història que plasmen els diferents quadres. Així, tal com diu el cronista a l'inici de l'obra: "Senyors espectadors: Nosaltres som la història, la veu dels temps que foren realitat, el llibre obert que guarda la memòria dels fets transcendentals".

30 monedes per un Sant Crist

Aquesta representació teatral hagiogràfica narra la peripècia d'un prohom de Salomó, el ric mercader Josep Nin de can Cadernal, que volia posar fi a la misèria que patia el seu poble. Nin va assabentar-se que, a Alger (Algèria), hi havia blat en abundància per a qui pogués pagar-lo. Va decidir embarcar-se amb l'esperança de tornar a la vila amb el vaixell ple de blat.

A Alger, de seguida va fer tractes amb un mercader musulmà, Mahomet, que li va vendre sacs i sacs de blat. Però quan estaven tancant el tracte, Nin va veure que Mahomet tenia guardada a casa una gran talla del Sant Crist. El musulmà li va explicar que era el producte d'un botí del seu avi, corsari, que li havia deixat en herència, sota jurament d'assotar-lo cada divendres.

Nin, cristià fervorós, va voler acabar amb aquella ingonímia i va proposar a Mahomet de comprar-li la talla, pagant-li el seu pes en argent. Mahomet, tot i la promesa feta al seu avi, va arribar a la conclusió que, degut al volum i envergadura de la imatge, segurament aconseguiria una bona suma de diners. El sol fet de poder reunir tantes monedes va fer trontollar la fe en els seus juraments i va accedir al pacte.

Però la sorpresa de Nin i Mahomet va ser majúscula quan, en pesar les balances, els dos plats es van anivellar amb el pes de tan sols 30 monedes d'argent, la mateixa quantitat per la qual Judes va vendre Jesucrist.

Mentre Josep Nin donava gràcies a Déu i es disposava a endur-se la talla, Mahomet es va negar en rodó a creure en el miracle i va acusar-lo de farsant. Ple d'ira i avergonyit per haver trencat el jurament, va endur-se la imatge disposat a cremar-la.

Josep Nin, trobant-se perdut enmig d'una terra desconeguda, no sabia què fer. Finalment, va optar per anar a veure el rei d'aquella ciutat, que tenia fama de justicier. El rei va escoltar els seus precs i va fer cridar a Mahomet, a qui els soldats van trobar intentant cremar el Sant Crist, sense sortir-se'n. El rei va exigir que repetissin l'operació de les balances, que van tornar a quedar anivellades amb només 30 monedes.

El rei, tot i no acabar de comprendre el miracle, va ser incapaç de negar l'evidència i va sentenciar que Josep Nin es podia endur la talla a canvi de les 30 monedes. Mahomet, però, encegat de ràbia, encara va tenir temps per robar el dit gros del peu del Sant Crist, portat per l'afany de voler conservar una part d'aquella talla prodigiosa.

Josep Nin, tot cofoi amb el blat i la imatge, es disposava a salpar de retorn a Salomó, però no hi havia manera que el vaixell es mogués ni un centímetre del port. Van inspeccionar la imatge i van veure la malifeta del mahometà, motiu pel qual van tornar a cercar-lo per demanar-li el dit que havia llevat a la imatge. Mahomet, temerós que el tornessin a denunciar davant el rei, va tornar la peça a Josep Nin, que la va col·locar a la imatge. El dit del peu, sorprenentment, es va unir al conjunt de la figura, tan sols quedant-hi un petit resquici.

El mercader cristià, finalment, va poder salpar d'Alger i retornar a Salomó, on va ser rebut per tot el poble engalanat i, després d'explicar el miracle de la talla, s'acorda que aquell Sant Crist serà el patró i protector de Salomó.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera i Escudé


  Data de publicació digital: 19/5/2007 4295 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
El ball del Sant Crist de Salomó
Diversos autors, / Edicions El Mèdol
El ball del Sant Crist de Salomó és una peça que s'integra de ple en la ...

La Vera Creu d'Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa
Español i Bertran, Francesca / Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va fer al Museu Diocesà ...

llegir
El Seguici de Figueres
, Ministrers de Figueres / Ajuntament de Figueres
El dia 18 de gener de 2003, els Ministrers de Figueres varen començar la ...



Patronat del Ball del Sant Crist
http://www.balldelsantcrist.cat
Avinguda de Catalunya, 4
43885 Salomó (el Tarragonès)
977.629.058
info@balldelsantcrist.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2021 festes.org