|
Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Desfilades de colles, cors o corals
|
|
Festa dels cors
Les corals del Raval celebren la Segona Pasqua
Barri del Raval, Barcelona (Barcelonès), Dilluns de Pasqua Granada
Arribada d'un dels cors
Estris de la Societat Coral l'Avi
La cortina de foc
Un dels participants amb unes graelles gegants
Penó estendard d'una de les corals
|
| Les corals del barri del Raval de Barcelona estan de festa. Aprofiten el pont de la Pasqua Granada per marxar d’excursió fora de la ciutat i hi tornen el dilluns al vespre, moment en què celebren una cercavila nocturna de cloenda de la festa.
El dilluns de la Pasqua Granada, al vespre, els barcelonins carrers del Carme, Sant Pacià, Aurora, Carretes..., situats al Raval, viuen un esclat de música, foc i llum, ja que les corals del barri celebren la seva festa. Han passat el cap de setmana llarg fora de la ciutat, de parranda, i dilluns –dia festiu local– tornen a casa per, l’endemà, tornar a la feina.
Per celebrar la tornada a casa i la finalització del curs coral, les entitats celebren una cercavila nocturna en què cada una visita el local social de les altres, on és rebuda amb cascades de foc per fer encara més festa. A més, cada coral va acompanyada de la seva banda de trompetes i tambors, que contribueixen a crear un ambient totalment festiu que atrau l’atenció de tots els residents al Raval. Quan cada coral ha visitat les altres i torna al seu local social, hi encén una traca que simbolitza el fi de festa.
Un dels aspectes més vistosos de la festa és que els cantaires carreguen unes impressionants eines de mida gegantina que simbolitzen el món obrer, les diferents professions a què es dedicaven els cantaires en el moment que es van fundar les corals: forquilles i culleres, serres, martells, graelles...
I és que el moviment coral del Raval s’inspira en els ideals d’Anselm Clavé (1824-1874), creador d’un moviment cultural pensat per donar una ocupació als obrers que, en acabar la feina, es passaven la resta del dia al bar. La coral més veterana, Els Trobadors, va néixer el 1902, i des de llavors en van sorgir una desena més, que actualment s’agrupen sota el paraigües de la Coordinadora de Corals del Raval.
Moltes de les eines que actualment es veuen en motiu de la festa són veritables obres mestres de l’artesania catalana, fins al punt que alguna arriba a estar valorada en més de 3.000 euros.
Excursió nutritiva
Durant bona part del segle XX, les corals del barri sortien a cantar caramelles per Pasqua Florida, moment en què recollien diners i menjar dels veïns i comerciants. Set setmanes més tard, per Pasqua Granada, aprofitant que era data festiva, realitzaven una excursió fora de Barcelona (a Cornellà, per exemple, o Badalona, en un temps en què les vies comunicatives no estaven desenvolupades) i es menjaven tot el que havien recollit.
Actualment, les corals del Raval ja no canten caramelles pels carrers de la ciutat, a causa de l’excessiu soroll que impedeix que les cançons es puguin escoltar mínimament bé. Per tant, destinen un dia a l’abril o al maig per fer una cantada conjunta en algun espai tancat amb bona acústica.
I com que ja no canten caramelles, tampoc no reben propines ni menjar com a recompensa. Sigui com sigui, les entitats estan disposades a continuar amb la tradició, motiu pel qual cada una se’n van a passar els tres dies del pont de Pentecosta a qualsevol poble de Catalunya, on realitzen grans tiberis.
Antigament, els cantaires tornaven de l’excursió amb les eines adornades amb ginesta, flor nacional de Catalunya, per fer veure a tothom que havien passat uns dies fora de la gran ciutat. Hi havia qui havia comprat un conill i el lluïa davant de tots els veïns, un be, pans de pagès de dos quilos... Aquesta tradició, tot i que actualitzada, és la que encara mantenen viva les corals de la Barceloneta.
Contrastos culturals
La catalanitat i arrelament de la festa contrasta obertament amb el marc en què se celebra, en ple barri del Raval barceloní, amb un índex d’immigració d’allò més elevat. La comunitat pakistanesa, molt present al barri, veu la festa i el conjunt d’activitats de les corals amb curiositat, però sense decidir-se a participar-hi plenament.
Les corals estan obertes a la inclusió de tothom qui ho desitgi. De fet, alguna de les entitats ja compta amb socis nouvinguts, però encara són minoria. Segons el vicepresident de la Coordinadora de Corals del Raval, Antoni Feixa, la integració de la ingent quantitat de nouvinguts "és més complexa que als pobles", on les comunitats d’immigrants poden tenir més al·licients per implicar-se en el teixit associatiu que no pas en una ciutat de grans dimensions com és Barcelona.
Algunes de les societats corals que participen de la festa són:
Societat Coral Els Amics
C. Carme., 84
Tel: 934.419.363
Societat Coral Els Clavells
C. Sant Pacià, 19
Tel: 933.296.806
Societat Coral Els Trobadors
C. Aurora, 22
Tel: 934.425.676 - 667.933.161
Societat Coral L’Avi
C. Carretes, 29
Tel: 933.294.587
Societat Coral Lo Picarol
C/de l'Om cantonada amb Nou de la Rambla
Tel: 934.430.233 – 934.421.564
Societat Coral Gira-sol
C. Sant Climent
Tel: 933.299.914
Societat Coral Xauxa
Rambla Raval, 16
Tel: 933.291.712
Societat Coral Els Canaris
C. Sant Pacià, 21
Tel: 934.425.050 – 629.993.862
Societat Coral Rosa d'Abril
C/Riereta, 27-29
Tel: 696064846
Text: Redacció festes.org, amb informacions del vicepresident de la Coordinadora de Corals del Raval, Antoni Feixa
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
| |
Festa dels Xatos
Puigventós, Eduard / Ajuntament de Rubí, Àmbit d’Identitat i de Projecció Exterior
Aquesta publicació és un bon exemple del valor que ens aporta la recuperació ...
|
|
|
| |
Ex-vots de Sant Muç
Rufé i Majó, Miquel / Miquel Rufé i Majó
L'ermita de Sant Muç té una estança plena d'ex-vots. Del sostre i de les ...
|
|
| |
 | |
Coordinadora de Corals del Raval
Pl. Pedró, s/n
Barcelona (el Barcelonès)
934.417.721
|
| | |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
