NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 21 d'agost de 2017 | Privat    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Aplecs


Aplec de la Salut
Aplec i ball ritual al voltant d'una soca
Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), Dilluns de Pasqua Granada


La Mare de Déu


La imatge és pujada en carro fins l'ermita


Els trabucaires


Els càntics


La mula ballant


El Ball de la Soca


Els dansaires duen bastons a les mans


 

Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l’ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre.

La marededéu de la Salut

Tal i com indica el seu nom, l'Aplec de la Salut està dedicat a la Mare de Déu de la Salut. Es tracta del dia de l'any en què els santfeliuencs i santfeliuenques traslladen la imatge d'aquesta marededéu fins a l'ermita que duu el seu nom, que és situada al sud-oest del Parc de Collserola.

La veneració per aquesta marededéu trobada arrenca a l'Edat Mitja i és comuna a diverses poblacions catalanes, com Xirivella, Rubí, el Papiol, Sabadell, Montanisell, la Cogullada, Castelldefels, Onil, Burjassot, Sant Feliu de Pallerols, Sant Julià de Vallfogona, Santa Maria, ciutat de Mallorca, Algemesí. Moltes d'aquestes poblacions tenen una ermita o capella pròpia per a la imatge i moltes celebren la festa el dia 8 de setembre, dia de les maresdedéu trobades.

A Sant Feliu de Llobregat, la llegenda explica que la imatge de la Mare de Déu de la Salut va ser trobada per una cabra d'un ramat propietat d'una rica família de Sarrià, can Través. Dia si, dia també, la cabra furgava amb les potes en un mateix punt, al costat d'un gran arbre. El cabrer va cavar la terra en aquell punt exacte i va trobar la imatge. La troballa va ser considerada excepcional i s'hi va erigir un santuari, l'origen de l'ermita actual.

Anys més tard, en plena època de fam i misèria, els habitants de Sant Feliu s'encomanaren a la Mare de Déu perquè els ajudés a tirar endavant. I així succeí. Des d'aleshores, els de Sant Feliu pugen una vegada l'any santuari dedicat a la Salut, construït al segle XVIII, en agraïment.

Segons Joan Amades, a la part exterior del santuari hi ha la "Pedra dels Fills", una pedra sagrada que feia de seient i que, estranyament, permetia ser mare a tota aquella dona que s'hi asseia...

Història recent de la celebració

Aquesta festa d'ermita va ser recuperada el dilluns de Pasqua Granada de 1997 pels Amics de les Tradicions de Sant Feliu. La celebració, que té els seus orígens al segle XVIII, havia sigut una festa molt popular dels santfeliuencs durant bona part del segle XX però s'havia deixat de fer al principi dels anys 70 del segle passat. Aleshores, la festa es celebrava el 8 de setembre, dia de les maresdedéu trobades, i consistia en una missa a l'ermita, ball de sardanes i a la tarda es resava el rosari. Un dels elements més característics de la festa antiga, i també de l'actual, és el Ball de la Soca, que dansaven els fadrins i les fadrines de la contrada. Era típica també la costellada per dinar.

L'Aplec de l'any 2000, va ser declarat Jubilar pel Bisbe de la demarcació, l'Excm. I Rvdm. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília.

La festa actual

El nou aplec s'ha transformat en una petita festa major. Després de la pujada en carro de la Mare de Déu (que és guarnida de forma excepcional per a l'ocasió) des de l'església parroquial de Sant Llorenç fins a l'ermita, un personatge lligat a la ciutat fa el pregó. Tot seguit, una vegada tothom ha arribat a l'ermita, s’hissa la senyera i ve l'actuació de les diferents colles: el ball de bastons, els gegants, la mula, els castellers, i també els cants del Cor de l'Ateneu i la Coral de la Unió Coral. Per la seva banda, els Trabucaires Sant Llorenç fan les seves salves i els castellers de Sant Feliu alcen varis pilars. Recuperant l’esperit d’un típic aplec de Dilluns de Pentecosta, al punt del migdia, el rector de la parròquia de Sant Llorenç oficia la missa solemne.

Acabada la missa, a l'esplanada de baix es balla el Ball de la Soca, una dansa ritual executada a l’entorn d’una gran soca d’arbre. Aquesta gran soca és segurament l'objecte del culte arcaic (l'immediatament precedent de l'actual culte a la Mare de Déu) i procedent del gran arbre al costat del qual va ser trobada la imatge. El ball l'executen diverses parelles que evolucionen amb el vestit típic al voltant de la gran soca, que és al mig. Els homes duen uns bastons a les mans que fan picar contra la soca. Hom creu que aquest era un ball de fertilitat, que dansaven els solters i solteres de Sant Feliu, amb l'esperança que la soca, i les evolucions del ball, els ajudaria a trobar company d'amors. Com la imatge de la Mare de Déu, i la Pedra dels Fills, hom creu que la soca també ajuda a donar descendència a aquells matrimonis que en desitgen.

Acabat el ball de la Soca, hi ha sardanes i un dinar popular a base d'arròs, servit just després de l’exhibició dels esbarts. A la tarda, se sorteja un xai i s'entra la Mare de Déu a l'ermita amb el cant de la salve.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Joaquim Sedo

Fotografies: Ajuntament de Sant Feliu i Parròquia de Sant Llorenç


  3127 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





llegir
El bon caçador
Reixach i Brià, Roser / Revista Caramalle VII
El bon caçador és una de les cançons més conegudes del repertori català ...



Parròquia de Sant Llorenç
http://www.parroquiasantllorenc.net
Pl. de la Vila 2 B
08980 Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)
93.666.12.26
santllorenc655@bisbatsantfeliu.org

Joaquim Sedó i Marquet
c/d'Armenteres 3-5 3r 1a
08980 Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org