NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 13 de novembre de 2019 | Eugeni    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Joan > Festa d'eth Haro i d'eth Taro


Festa Major i crema d'Eth Haro
Les arrels occitanes d'era Val d'Aran
Les (era Val d'Aran), 23 de juny


Quan l'haro crema, tot el poble dansa al seu voltant, en senyal de joia


El jovent fa giravoltar les halhes al voltant del seu cos simulant una lluita


Quan l'haro que cau, inunda el voltant de guspires mentre la gent crida i aplaudeix


Per Sant Pere, els homes planten el nou haro


Durant tot l'any, el tronc prasideix la plaça neuràlgica de Les


Una placa explica a tots els curiosos l'origen de la tradició


 

La vetlla de sant Joan, el dia 23 de juny, el poble de Les celebra una festa ben particular al voltant del foc, i que és el punt de partida de les seves festes patronals de Sant Joan, cremant un tronc d'avet d'uns 10 metres d'alçada que s'anomena Haro, en clara referència a la seva forma fàl·lica.

Com a d'altres indrets del Pirineu, amb l'arribada del solstici d'estiu, el foc purificador es converteix en protagonista de la nit, amb la creença que cremarà els mals esperits i fertilitzarà la mare terra perquè doni bones collites.

La festa s'inicia al voltant de les 10 del vespre amb un repic de campanes que dirigeix la gent cap a la Plaça de l'Haro. Allà tot està preparat per rebre la processó encapçalada pel sant (Sant Joan), portat pels joves del poble, el capellà, la creu, els estendards i les banderes processionals, seguits pels joves i petits del l'esbart dansaire Es Corbilhuèrs de Les, abillats amb el vestit tradicional i tots al so de la música interpretada pels músics de l'esbart.

Quan la processó arriba a la plaça, el capellà beneeix l'haro i hi cala foc. Aquest, que prèviament ha estat ruixat amb benzina, de seguida s'encén, amb els corresponents aplaudiments i alegria del públic assistent i al compàs, una altra vegada, de la música tradicional.

Immediatament es dissolt la processó i entren a la plaça els encarregats de fer cremar les halhes. Es tracta de diversos trossos d'escorça de cirerer enfilats a l'extrem d'un filferro que a l'altre extrem porta un bastó que fa de mànec. S'encenen les halhes acostant-les a l'haro i un cop enceses es fan voltar descrivint cercles damunt del cap, sovint executant simulacres de lluita en què poder intervenir-hi diversos contrincants. De fet, la simbologia de les halhes és igual que la del l'haro cremant: purificar i cremar els mals esperits.

Finalitzada la crema de les halhes, els joves i la mainada del poble, ballen al voltant de l'haro encès les danses típiques, interpretades també pels músics de l'esbart.

Tot plegat, la imatge és d'una gran plasticitat . El color dels vestits tradicionals, el so de la música, l'olor a cremat, les espurnes que pugen cap al cel... i de cop, l'haro que cau, inundant el voltant de guspires mentre la gent crida i aplaudeix, emocionada per tanta bellesa.

Al voltant de tota la plaça s'han disposat unes grans olles on s'hi fa el vin caud, vi calent fet amb vi, sucre, rom i fruita que s'ofereix a tothom amb una mica de coca.

La festa continua: per uns, al ball de la mateixa plaça amb una colla de músics de caire més tradicional, per uns altres, a la sala de festes del poble.

L'haro cremat, però, encara continua fumejant. Hi ha gent que s'hi acosta per agafar les seves cendres, potser tot esperant que fertilitzin també la seva vida.

Antigament, les cendres es llançaven en els horts com un element altament fertilitzant, una tradició que acompanyava la presa de les aigües de la rosada amb poders guaridors de les malalties de la pell i els ossos.

Uns dies més tard -tot i que abans es feia l'endemà-, el dia de Sant Pere, 29 de juny, es fa la quilha deth haro, o la plantada del nou haro. Els homes del poble, sense cap instrument mecànic i només ajudats per unes cordes i una escala, planten el nou haro que és coronat amb flors per les darreres parelles casades al poble. Aquest haro presidirà la plaça i la vida dels habitants de Les durant tot l'any, fins la nit del 23 de juny en què es tornarà a cremar.

Les és l'únic poble de l'Aran que ha conservat aquesta tradició, encara que Arties en conserva una semblant, però amb variacions, car allà s'arrossega un arbre encès pels carrers del poble.

Text: Manuela Ané

Imatges: Ajuntament de Les, Jusèp Boya i Bernat Ferrer


  12447 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





La nit de Sant Joan
Grau i Martí, Jan / Editorial Columna

Calendari de les festes del foc
Rumbo Soler, Albert / Associació Medieval de Bagà
Article contingut al llibre Jornades de la Fia-faia i les festes del foc....

llegir
La festa de l’Haro a Les (Val d’Aran)
Boya i Busquets, Jusèp / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
La festa s’inicia cap a les deu del vespre, amb un repic general de campanes ...



Ajuntament de Les
http://www.les.es/
Baixada Sant Jaume, 13
2554 Les (Val d'Aran)
973.648.007
ajuntament@les.ddl.net




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org