NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 16 d'abril de 2024 | Engràcia    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Sant Martí > Festes majors


Festes Majors
La darrera oportunitat per córrer davant els bous
Xerta (el Baix Ebre), pels volts de l'11 de novembre


El pregó


Ballada de sardanes


Ballada de la Jota Xertolina


Els bous són un dels protagonistes


Bous


Proclamació de les pubilles


 

La temporada de bous a les terres de l’Ebre finalitza per Sant Martí, a Xerta, on celebren les últimes tancades i bous a la plaça. La Jota Xertolina, ballada per grans i petits el dia del sant patró, esdevé un dels altres actes essencials de la celebració.

La Jota Xertolina

L’11 de novembre, dia de sant Martí, és el moment en què els xertolins s’abillen amb les seves millors gales per tal de ballar la jota tradicional de la vila, a la plaça Major. Després de la missa del migdia i la ballada de sardanes en sortir d’ofici, a la tarda arriba l’hora d’un dels actes més populars. La Jota Xertolina, de la qual no se’n conserva la partitura, és interpretada per la Xaranga de Paüls unes quatre o cinc vegades: en primer lloc la ballen la canalla, després els majors, després tots junts, s’hi afegeixen els qui no en saben gaire o no van abillats amb el vestit típic...

La imatge de conjunt que ofereix la ballada és d’allò més acolorida, amb les xertolines vestides amb les seves millors gales, ballant tothom a l’uníson, fusionant-se en una mateixa dansa les vàries generacions d’una mateixa família.

L’endemà de la festa, dia conegut com a sant Martinet, té lloc la gran desfilada de carrosses, en què una dotzena de colles del poble es disfressen, engalanen un tractor i surten a fer gatzara en una animada cercavila.

Els bous, també protagonistes

La festa major de Xerta, però, també sobresurt per ser l’última de les festes de bous de l’Ebre. Els dies anteriors a sant Martí tenen lloc vàries corregudes, tardes de bous i bous embolats, uns actes en què s’hi aboca tot el poble, ja sigui corrent-hi al davant –els majors de 16 anys-, ja sigui mirant-s’ho des dels cadafals –els menuts i les persones d’una certa edat.

Des del 2007, a més, tota la canalla també pot participar directament de la festa, corrent davant uns bous de cartró pedra llogats especialment per a l’ocasió. La vigília de Sant Martí, pels carrers Sant Martí, Santiago Rossinyol i plaça Major té lloc l'encierro infantil, en què varis adults condueixen uns bous de cartró pedra per tal que, els menors de 16 anys, puguin començar a introduir-se a la festa. Mitja hora abans, ha tingut lloc el cant a Sant Martí enfront la imatge del seu carrer, per tal que protegeixi els xertolins de qualsevol possible mal amb els bous.

Poc després de l'encierro infantil, és el moment perquè les vaquetes envaeixin els carrers. Durant tota la tarda, les vaquetes van corrent pel centre de la ciutat perseguint els joves i no tant joves que se’ls posen al davant, mentre que la resta de veïns, que han posat barrots a la porta de les cases, s’ho miren divertits des de dins.

Els bous que protagonitzen tots aquests actes, han sigut triats la setmana anterior a la finca del ramader. Anteriorment, els bous que es triaven eren els que realment sortien a córrer, per bé que, actualment, la festa és més simbòlica que real, en què tothom s’aplega en un ambient de xerinola i en què l’ajuntament reparteix esmorzar, cóc i vi dolç.

Pubilles democràtiques

També una setmana abans dels festejos, Xerta ha proclamat les pubilles, les noies de 18 primaveres que celebren l’aniversari durant l’any en curs. Fins a principis dels anys 90 del segle XX, Xerta només escollia una pubilla i dues dames d’honor, però aquest sistema es va decidir democratitzar perquè, massa vegades, acabava sent pubilla aquella noia que tenia millors contactes amb l’ajuntament.

Ara, totes les noies de la quinta són proclamades pubilles, havent d’anar vestides amb les seves millors gales a tots els balls que se celebren.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Ajuntament de Xerta


  5244 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Els secrets de Sa Bardissa
Aymar i Ragolta, Jaume / Diputació de Girona
Aquest aire de misteri, reforçat per les contalles de tot tipus, plenes ...



Ajuntament de Xerta
http://www.xerta.cat
Plaça Major, 13
43592 Xerta (el Baix Ebre)
977.473.005
aj.xerta@xerta.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org