NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 29 de març de 2024 | Segon    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Onze de Setembre > Representacions històriques


L'Onze de Setembre i Gironella
A Gironella no s’hi enterra cap traïdor
Gironella (el Berguedà), 10 i 11 de setembre


Els símbols juguen un paper essencial al llarg de tota la representació


L'obra compta amb moments de gran espectacularitat


Els actors fan tot el possible per preservar per les llibertats de Catalunya


Les tropes de Felip V troben una forta resistència popular


 

Manifestacions, parlaments polítics, homenatges als màrtirs, ofrenes florals, marxes de torxes… De tot per commemorar la Diada Nacional de Catalunya, però no hi havia ningú que l’escenifiqués. Per solucionar aquesta mancança, Gironella va engendrar, el 2001, un èpic espectacle amb gairebé 200 actors i que, actualment, ha estat declarat d’interès turístic per part de la Generalitat de Catalunya.

L’acció dramàtica transcorre entre Gironella i Barcelona, escenificat en el marc incomparable de les roques del Pont Vell. El grup de teatre amateur La Gresca, encarregat de representar l’obra, té constància que el general Moragues va recórrer Osona, la Cerdanya i el Berguedà reclutant voluntaris per anar a defensar Barcelona. A partir d’aquesta dada, l’obra pren com a protagonista una família de Gironella involucrada en la defensa del Cap i Casal.

El fil conductor de l’espectacle el duu l’àvia d’aquesta família, que explica a la seva entusiasta i innocent néta, Eulàlia, les conseqüències que pot tenir la guerra basant-se amb l’experiència de la guerra dels Segadors. L’Eulàlia coneix, per boca de la seva àvia, la manera com es varen conèixer els seus besavis a la Guerra dels Segadors (1640), així com l’agonia i mort de Pau Claris. Tots aquests fets provocaran que l’Eulàlia se’n vagi cap a Barcelona per ajuntar-se amb el seu avi Jordi, que fa d’enterrador al Fossar de les Moreres.

A Barcelona ajuda el seu avi amb tot el que pot i, a través d’uns voluntaris, coneix el crític moment que s’està vivint a Barcelona, viu la caiguda del conseller en cap de Barcelona, Rafael Casanova. En una de les escenes principals de l’espectacle, es produeix l’arribada d’un capità francès que porta un mort a enterrar, que no serà altre que el fill d'en Jordi i pare de l'Eulàlia. És en aquest moment on, segons La Gresca, "queda palès que pot més el patriotisme que no pas els sentiments". Els versos de Frederic Soler Pitarra “Al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l’urna de l’honor” clouen l’èpica representació.

Un buit teatral inexplicable

El director de La Gresca, Jordi Vallbona, havia constatat que enlloc de Catalunya existia cap representació dels fets ocorreguts al país el 1714. Escoltant una sardana li va sorgir la idea, que de seguida va provar de materialitzar. A partir d’un guió propi, la companyia va representar l’obra per primera vegada el 2001, en condicions relativament precàries, però amb un gran èxit de públic i crítica. La bona acollida de l’espectacle va propiciar que la representació es convertís en un clàssic de la Diada gironellenca.

La representació ha anat evolucionant amb els anys, incorporant, a cada edició, nous elements dramàtics i/o escènics que complementin la trama principal. Així, entre els onze actors, els cantaires de la coral V9, els músics de l’orquestra i els grallers de Miu-Miu 9, els integrants del club alpí i els diables, entre d’altres, l’espectacle compta amb 150-200 figurants.

Les primeres edicions de l’espectacle van tenir, com a banda sonora, diferents músiques i cançons populars catalanes. A mesura que l’espectacle ha anat evolucionant, aquesta també ha sofert petites variacions, entre d’altres, la interpretació en directe d’una orquestra. Actualment, l'obra es troba en un període de transició, en què s’ha plantejat la composició d’una música original per a l’espectacle, oferint-li aquesta possibilitat al compositor i músic berguedà Sergi Cuenca.

Text: Redacció festes.org

Imatges: La Gresca


  3629 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





1714. El setge de Barcelona
Hernàndez Cardona, Francesc Xavier / Angle Editorial
El primer llibre il·lustrat amb motiu dels 300 anys de l'Onze de Setembre. ...

Poesia catalana de la Guerra d'Espanya i de la Resistència 1936-1939
Cartwright, Stephen / Edicions Catalanes de París
Aquest llibre és la primera antologia que es publica de la poesia catalana ...

comprar
Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria
Hernàndez Cardona, Francesc Xavier / Rafael Dalmau Editor
Les armes de foc van constituir un element important en la configuració ...



Ajuntament de Gironella
http://www.gironella.cat/
Plaça de la Vila, 13
08680 Gironella (el Berguedà)
93.825.00.33
gironella@gironella.cat




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org