NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 24 de novembre de 2017 | Flora    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Estiu > Festes de les Mares de Déu Trobades > Festes majors


Festes de la Mare de Déu de la Salut
La Muixeranga s'enfila cel amunt
Algemesí (la Ribera Alta), 7 i 8 de setembre


L'alta de 6, una de les construccions més espectaculars de la Muixeranga


Detall del característic barret orellut dels muixeranguers, de ratlles verticals vermelles i blaves


El ball de les llauradores desfila a la processó des de 1906


 

Parlar de Muixeranga és parlar d’Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d’una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

La nit del 6 al 7 de setembre es rememora el Retorn i el mateix dia 7, vesprà de la Mare de Déu, les campanes de la Basílica de Sant Jaume inicien un ritme potent que ressona en tota la ciutat, el Repic de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de València que marca l'immediat inici de la festa i la primera de tres processons, la de les Promeses, a partir de les 10 de la nit.

L’endemà al matí, 8 de setembre, dia de la patrona, té lloc la segona processó, coneguda com a processoneta del matí, la més breu de les tres, per bé que també la més intensa i visitada de les processons. Un dels moments culminants de la festa és l'entrada de la imatge de la Mare de Déu de la Salut en la Basílica de Sant Jaume. Dins un espai reduït de la plaça Major tots els balls dansen al mateix temps, en un dels quadres plàstics més barrocs de la festa, mentre els portadors de la imatge realitzen un al·legòric triple intent d'entrada que culmina en un apoteòsic final d'aplaudiments multitudinari.

Al capvespre té lloc l’esperada Processó de la Volta General, la més important de totes. Per exemplificar la seva particularitat, el recorregut es fa a la inversa de les altres dues. A més dels balls, en aquesta també hi participen diversos personatges bíblics, explicant als espectadors la nissaga de la Mare de Déu i els Sants Patrons.

L’estructura de la processó de la Volta General és invariable, any rere any. La Creu Major, del 1739, obra de l’argenter Antoni Reinot, separa la part profana de la part religiosa de la processó.

Els Misteris o martiris són els encarregats d’obrir la desfilada. Se’n té constància escrita des de 1883, amb la particularitat que, als anys 60, un grup d’algemesins es va encarregar de refer-los en valencià. Són el Misteri de la temptació, el Misteri d’Abraham i Isaac, el Martiri de santa Bàrbara, el Martiri de Sant Bernat i les Germanetes i el Misteri de la Mare de Déu de la Salut (o dels capellanets)

A continuació dels misteris desfilen els balls, amb la muixeranga al capdavant de tots, com li correspon per antiguitat.

La Muixeranga

La Muixeranga, més que no pas una una dansa, és un conjunt de quadres plàstics d’origen religiós, molt estesa arreu del País Valencià (Sueca, l’Alcúdia, Peníscola, l’Olleria…), per bé que Algemesí ha sigut l’única vila que n’ha mantingut la continuïtat històrica.

Documentada de manera fefaent ja al 1724, durant la celebració de les primers festes solemnes en honor a la Mare de Déu de la Salut, els seus integrants realitzen balls, torres i figures vestits amb una indumentària d’allò més característica: brusa cenyida i recta, botonada per davant, i pantalons llargs, ambdues peces són de tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques, amb disposició arlequinada. D’aquests mateixos colors és el barret amb orelles que duen els muixeranguers, que calcen espardenyes de sola prima.

Els muixeranguers evolucionen al so de dolçaina i tabal, que executa dues tornades bàsiques: una per a la dansa del ball i l’altra, més coneguda popularment com a muixeranga, senzilla i emocionant, amb ritme molt pautat, que serveix de guia en l’alçament de les torres.

La Muixeranga evoluciona de tres maneres diferents:

a) El ball, passeig o floretes, en què els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i evolucionen, portant atxes enceses a les mans, alçant-se dempeus enlairant l’atxa i aclofant-se davallant-la alternativament

b) Torres humanes o pujades. Es basteixen d’una manera molt primitiva: plegades les articulacions, els muixeranguers resten flexionats fins que ja han pujat tots, i tot seguit van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de la tonada. La torre sempre és rematada per un xiquet –abans vestit d’àngel- que amb els braços oberts alça una cama.

c) Figures plàstiques, algunes amb intencionalitat religiosa ('la Maria', 'l’Enterrament', 'l’Altar'…) i d’altres de profanes ('la Grossa', 'l’Aranya', 'el Tigre'…)

La resta de la processó

Just darrere de la Muixeranga hi desfilen els bastonets, documentats ja de 1839, la Carxofa, un ball de cintes que pren el nom de la carxofa que hi ha al capdamunt del pal on hi ha lligades les cintes. Quan s’acaba la processó, s’obri la Carxofa i n’ix un colom blanc, representació de l’Assumpció de la Mare de Déu. Seguidament a la Carxofa hi desfilen els Arquets, separats del ball de la Carxofa el 1988. Tanquen la part profana de la processó les Pastoretes –documentades des de 1834– i les Llauradores –de 1906.

La Creu Barroca obre la part religiosa de la processó, seguida dels Tornejants, el segon ball més característic de la processó, datat de 1800, i l’únic que té l’honor de dansar dins la part religiosa de la processó. Segons l’opinió generalitzada dels algemesiencs, els Tornejants són els cavallers de la Mare de Déu. La seva indumentària recorda la d’un genet descavalcat, amb casc i, sobre el rostre, una careta de fil d’aram, que pretén recordar un elm. Dansen al so d’una música primitivíssima, que es redueix a colps de timbal secs i redoblats.

Els Tornejants precedeixen el guió de la Mare de Déu, que porta, darrere seu, tot de xiquets que representen diverses escenes bíbliques (Josuè, Moisès, els Sants Patrons...), els festers dels quatre barris, capellans i religiosos, els volants, les andes de la Mare de Déu i les presidències eclesiàstica i civil.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de DOMINGO, JOSEP-ANTONI, "La Mare de Déu de la Salut d’Algemesí", dins Calendari de festes de la Comunitat Valenciana – Tardor, Bancaixa, 2001

Imatges: muixeranga.net, novamuixeranga.com i llauradores.com




Una festa patrimoni de tots
La festa va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el novembre de 2011.


  3425 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





El Monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc
Diversos autors, / Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
LLibret informatiu sobre el conjunt monàstic de la Mare de Déu de la Serra ...

Músiques i rituals de les festes a la Mare de Déu de la Salut
Cano, Edgar / Rivera Editores
Totes les peces tradicionals per a dolçaina procedents de las festes de ...

Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major
Cuadrench i Bertran, Jaume / Solsona Comunicacions S.L
L'edició d'aquest llibre és el resultat d'un llarg procés de recerca que ...

Solsona, la Festa Major
Vilaseca; Marc Trilla i Reig, Noemí / Ajuntament de Solsona i Lunwerg Editors
Aquesta obra, coeditada per l’Ajuntament i Lunwerg Editors, té l’objectiu ...

comprar
Cuina volcànica. La cuina dels restaurants de la Garrotxa
Nogué i Puigvert, Pep / Edicions Cossetània
Al bell mig de la terra aspra i de mala petja, en aquesta Garrotxa fecunda, ...

El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió
Cuscó i Clarasó, Joan / DINSIC, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
El volum, que commemora els 15 anys de la colla Gaiters de l’Aguilot, inclou ...

Santa Maria de la Gleva patrona de la plana de Vic. Història, art i tradició d'un vell santuari marià
Pladevall Font, Antoni / Montblanc-Martín

comprar
Devocions marianes populars. El Solsonès
Bellmunt i Figueras, Joan / Pagès Editors S.L
Llibre que il·lustra i ressegueix les devocions marianes populars a El ...

Música per a una festa
Villalonga Coll, Miquel / Col·lectiu folklòric de Ciutadella
Fent-se inimaginable una Festa Major sense música, hi ha una sèrie de tonades ...

La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari
Salceda i Castells, Josep / Edicions de l'Ajuntament de Cambrils
L'escriptor cambrilenc i cronista de la vila, Josep Salceda i Castells, ...

600 anys Corre de Bou
Diversos autors, / Ajuntament de Cardona
Programa de la Festa Major de Cardona de l'any 2009, l'any que feia 600 ...

El Ball Pla d'Olot
Cuéllar i Bassols, Alexandre / Llibres de Batet. Carme Simón, Editora
Un dels actes més característics i també més controvertits de les Festes ...

Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot (1859-1998)
Diversos autors, / Ajuntament d'Olot. Comissió de festes
Aquest llibre, escrit conjuntament per Antoni Monturiol i Magda Pujolràs, ...

comprar
El monestir i la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Entre història i llegenda
Plaza Arqué, Carme / Edicions Cossetània
El monestir de la Serra presideix des d’un petit turó la vila medieval ...

Pasdobles d'en Joan Roure i Jané. Diades de Corpus i Festa Major de Solsona
, Orquestra Patinfanjàs
Enregistrament dels pasdobles compostos pel mestre solsoní Joan Roure i ...

Festa Major de Solsona
, Cobla La Principal de la Bisbal / Audiovisuals de Sarrià
Enregistrament en directe de la música dels ballets dels diferents elements ...

Danses i entremesos de la Garrotxa Volum II
, Cobla Cadaqués / Àudiovisuals de Sarrià - CCTP Marboleny
Disc compacte + llibret amb textos de Manuel Cubeles i el GRFG. Conté les ...



Ajuntament d'Algemesí
http://www.algemesi.net
Plaça Major, 3
46680 Algemesí (la Ribera Alta)
96.201.90.00
ajuntament@algemesi.net

Museu Valencià de la Festa
http://www.museuvalenciadelafesta.com
c/. Nou del Convent, 71
46680 Algemesí (la Ribera Alta)
962.018.630
museu@algemesi.net



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org