NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 18 de juny de 2019 | Efrem    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Altres construccions humanes > Muixerangues


La Muixeranga d'Algemesí
El bressol de la passió castellera
Algemesí (la Ribera Alta), 7 i 8 de setembre


Fotografia antiga


La vestimenta


Figura actual


Figura de cinc altures


 

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.

En aquestes terres, les torres humanes, per unes o altres raons, han estat sempre presents en el paisatge i lligades a la vida quotidiana de les persones.

En l’època medieval, la zona de Xúquer era un immens marjal de terres fèrtils on destacaven les torres arquitectòniques, especialment les de vigilància o les de llum. No se sap ben bé per què aquestes construccions van començar a ser imitades pels homes, concretament pels joglars, que es van aficionar a fer torres humanes com a manifestació lúdica i exercici gimnàstic.

Amb el temps, aquests embrionaris castells es van anar desenvolupant amb l´objectiu d´entretenir i divertir el públic en el marc de diverses celebracions festives. Els primers testimonis escrits situen l’inici de les colles a mitjans del segle XV, on la Muixeranga, ja amb aquest nom, feia les seves representacions festives als intermedis dels teatres. Com la majoria de les festes paganes, aquest ritual va acabar sent absorbit per l’església i, cap el 1730, es va iniciar el seu vincle amb la processó de la Mare de Déu d’Algemesí.

El poble, en acció

Els carregadors i manobres de vila, homes forçuts i hàbils, han estat, des de fa anys, els protagonistes principals d'aquestes formacions. Són una colla d’homes, de tota mena de professions, de nombre irregular —en l’actualitat uns 200 —, dirigits per un mestre, que s’encarrega de coordinar els muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d’admetre el personal que s’hi incorpora.

La indumentària clàssica dels membres de la colla consta d’una brusa cenyida i recta, botonada per davant, pantalons llargs, barret orellut i espardenyes de sola plana. La tela, vulgarment anomenada de matalàs, té ratlles verticals vermelles i verdes sobre fons de ratlles blanques. En totes les figures, torres i danses que s’executen sonen, sense parar, la dolçaina i el tabal.

A principis dels anys setanta, la participació a la Muixeranga es va anar afeblint, però l’aparició de l’Associació d’Amics de la Muixeranga va retornar-li el lloc que li correspon en el sí del món festiu. Amb l’aparició de la processó d’Algemesí, moment culminant de l’expressió muixeranguera, la Nova Muixeranga es consolidà plenament a la població.

Balls i Torres Humanes

El ball consta de quatre temps, on tots els muixeranguers es col·loquen en dues fileres i, portant ciris encesos a les mans, s’alcen dempeus enlairant el ciri i baixant-lo alternativament o bé s’ajupen cara a terra, movent-se alternativament a dreta i esquerra o d’una filera a l’altra. Aquest ball, la modalitat de dansa més antiga de tot el repertori, obre les actuacions en les distintes processons.

Les torres humanes es construeixen de forma molt primitiva: els muixeranguers resten ajupits fins que pugen tots els seus companys i van alçant-se progressivament de baix cap amunt al so de les diferents tonades. A diferència de molts altres castells, no es subjecten dels braços, sinó que s’abracen, formant un cos compacte. La torre es remata per un xiquet/a que, en una posició entre còmica i arriscada, alça la cama amb els braços oberts.

La Muixeranga aixeca torres molt variades i sovint inventa i posa en pràctica construccions inèdites. Les més destacades són la Volantinera, una de les pujades més desenfadades on un muixeranguer es coloca cap per avall, mantenint l’equilibri uns moments i deixant-se caure d’esquena per a ser recollit a l’aire pels muixeranguers/es de baix, i la Torreta, amb base de quatre, primer pis de dos flexionats i rematat amb l’alçador i el xiquet.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Muixeranga d'Algemesí


  2099 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  




La Muixeranga d’Algemesí, 25 anys
Miralles i Figueres, Eloi

comprar
Les muixerangues valencianes
Bofarull Solé, Joan / Onada Edicions
La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar ...

Un món de muixerangues
Alcaraz i Santonja, Albert / Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura
L´autor ha fet un repàs exhaustiu d´un ampli espectre cultural i ha recollit ...

llegir
La Dansa dels Negrets de l’Alcúdia
Trescolí Bordes, Oreto / festes.org
La dansa o ball dels Negrets de L’Alcúdia potser es presenta encara hui ...



Muixeranga d'Algemesí
http://www.muixeranga.net/
Algemesí (la Ribera Alta)

Museu Valencià de la Festa
c/. Nou del Convent, 71
Algemesí (la Ribera Alta)
962.018.630
museu@algemesi.net



Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org