NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 18 de gener de 2019 | Beatriu, Carola, Margarida | Dia de la Solidaritat amb el Tercer Món    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Pasqua Granada (Pentecosta) > Desfilades de colles, cors o corals


Colles de Sant Muç
Un dels precedents dels actuals cors de Pasqua Granada
Diferents barris de Barcelona, Pasqua Granada


Colla del barri de la Barceloneta, als anys 1950's


Membre d'una colla del Raval, passant per sota les espurnes


Estri d'una colla de la Barceloneta


Coro Els Pescadors, de la Barceloneta, l'any 1953


Productes penjats al vestit, Barceloneta 2006


Passant les graelles per sota el foc, Raval 2006


Membre d'una colla de la Barceloneta, any 2006


Cullera de fusta sota el foc, Raval 2006


Colla Els Afortunats, 1951


 

Les colles de sant Mus o de sant Muç, unes agrupacions d'homes que per Pasqua Granada desfilaven fins l'ermita de Rubí que duu el seu nom són, juntament amb els cors d'Anselm Clavé, els precedents més immediats de les actuals agrupacions corals o "corus" que surten en diferents barris de Barcelona en aquestes dates.

Diferents barris de Barcelona (Raval, Barceloneta, Poble-sec, etc ) celebren, cada Pasqua Granada, una de les seves festes més estimades: la dels Cors o agrupacions corals. La festa, que s'estructura en dos etapes, comença dissabte quan les colles surten d'excursió cap un poble o ciutat de Catalunya, habillats amb els seus vestits tradicionals i proveïts amb forquilles, culleres, ganivets i altres estris identificatius de grans dimensions.

Després de passar dos dies fora, els homes tornen al barri, aquesta vegada proveïts amb els objectes del lloc on han fet l'excursió (menjars i altres productes típics, etc), que pengen dels seus vestits i del seu cos, i amb els estris ben guarnits.

L'estructura de la festa té el seu referent més immediat en l'aplec de sant Mus, ja documentat a mitjans del segle XIX.

Les colles de sant Mus

En el seu Costumari Català, Joan Amades explica que per Pasqua Granada era costum en molts barris de Barcelona anar a fer, en colles, una fontada fora vila. Els indrets escollits eren ermites i espais oberts avui engolits per la immensa ciutat metropolitana. El folklorista especifica que una de les ermites més populars era la de sant Mus, a Rubí, que aquell dia rebia la visita de milers de persones.

Les Colles de Sant Mus eren unes entitats creades especialment per a concórrer a l'aplec que tenia lloc en aquesta ermita. Segons sembla, la primera colla va ser fundada l'any 1840 al Raval per una colla de xatos (camusos), doncs sant Mus és el patró de les persones amb aquesta característica física en el nas. Amb els anys, l'anada a l'aplec agafa popularitat i es creen moltes més colles, com la dels "xatos nous de la bandera vella", la dels "xatos vells de la bandera nova", la colla del Xambergo, formada l'any 1859 per indianaires o pintadors d'indianes, colles de menestrals de diversos oficis, algunes d'elles amb més de 600 membres.

Les colles estaven formades exclusivament per homes d'entre 18 i 40 anys i l'ingrés a una colla es produïa exclusivament per tradició familiar, passava de pares a fills. Les colles, que agrupaven persones que vivien al mateix carrer, van ser les primeres manifestacions de l'excursionisme popular, associacions obreres estretament vinculades al progrés i el creixement del barri. Cada colla es reunia tres vegades l'any: per Nadal, Pasqua Florida i vuit dies abans de l'aplec de Pasqua Granada. Els integrants de la colla pagaven una quota per sufragar les despeses de la sortida i el vestit.

Cada colla tenia el seu vestit característic, però amb uns elements comuns: barret d'ales amples, de palla o de feltre segons les colles; camisa blanca, brusa de coloraines, corbata, faixa, calces curtes, calçons de roba i espardenyes de vetes. Al coll es duia una motxil·la de teixit, amb un plat de llauna, un vas, una cullera i forquilla de fusta.

Les colles desfilaven cadascuna pel seu compte fins a l'ermita, passant pel centre de Barcelona, fent molta gresca i alegria. L'estructura d'una colla estàndard era la següent: davant de tot hi havia uns genets a cavall; tot seguit desfilaven els membres més alts de la colla amb uns estris gegants i de fusta, un amb una gran cullera de fusta al coll, a tall d'escopeta; un altre amb una forquilla; un tercer amb un ganivet; i finalment un altre amb un pa de barra; després desfilaven tots els membres de la colla, afilerats i en dues rengleres. Finalment hi havia animals de càrrega i carros de vela que traginaven tots els estris de cuina necessaris per a fer l'àpat a l'ermita. Dins els carros hi anaven els cuiners, els únics que podien fer el trajecte damunt d'un vehicle: la resta anaven tots a peu. Tancaven la comitiva el banderer i el cordonista, muntats en cavalls ben guarnits i una senyera amb la imatge de sant Mus. Tot el trajecte es feia amb grans mostres d'alegria i bon humor i al so d'una melodia musical, exclusiva d'aquesta festa, i tocada per una orquestra rústica, de factura popular.

Explica Joan Amades que el dissabte feien una passada pels carrers del Raval, que anaven a veure les autoritats i que l'alcalde els donava una moneda d'or. No era fins al vespre que arribaven a Sant Cugat, on les noies els esperaven i on es feia nit. L'endemà anaven fins a Rubí, on feien una gran arrossada a l'esplanada de l'ermita.

Després de dos dies, el dilluns les colles tornaven a Barcelona. Les noies i les dones sortien a rebre als membres de les colles portant-los atxes de vent. La munió de membres de les colles amb les atxes enceses creava un espectacle únic, meravellós, que mereixia la visita de molts barcelonins, que acudien en massa a veure l'entrada de les colles de sant Mus a la ciutat. Abans d'entrar, però, els homes ballaven una darrera melodia característica, anomenada "un, dos, tres, quatre", una mena de rigodons ballats.

Text: Redacció festes.org, en base al text contingut al Costumari Català de Joan Amades, volum II, pags. 977-981.

Fotografies: Manel Carrera i Escudé i Arxiu Popular de la Barceloneta




Sant Mus
Patró dels camusos o "xatos", el sant també era venerat a Barcelona. Una nota del 1821 diu que els devots que aquell dia no podien anar a l'ermita amb les colles, podien visitar-lo a la capella que tenia a l'Hospital de la Santa Creu.


  2201 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Festa dels Xatos
Puigventós, Eduard / Ajuntament de Rubí, Àmbit d’Identitat i de Projecció Exterior
Aquesta publicació és un bon exemple del valor que ens aporta la recuperació ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org